Pegida converteix en circ mediàtic un judici per insults als refugiats
GEMMA C. SERRA - BERLIN
Lutz Bachmann, fundador de la islamòfoba Pegida, va demostrar un cop més la seva capacitat per treure el màxim rendiment mediàtic dels seus deliris xenòfobs amb la mínima despesa: unes ulleres de sol simuladores de la típica franja negra amb què es tapa parcialment el rostre dels personatges dels quals es vol preservar la identitat en els mitjans de comunicació, va ser ahir el nou senyal d'identitat del líder ultradretà. Amb aquest complement va comparèixer davant l'Audiència de Dresden, on se li obria el judici per incitació a la xenofòbia. I aquesta va ser ahir la imatge del dia, amb un Bachmann enamorat de si mateix, acompanyat de la seva esposa davant la justícia, també amb les ulleres, a tall de provocació davant el que consideren "premsa mentidera" o difamatòria contra la seva croada.
A Bachmann se l'acusa d'haver difós al seu compte a Facebook insults contra els refugiats, a qui es tracta de "bestiar" i "escòria". Bachmann, de 43 anys i impulsor dos anys enrere dels autoproclamats Patriotes Europeus contra la Islamització d'Occident, té molts antecedents delictius, per càrrecs com frau i tràfic de drogues. Els missatges a Facebook són un episodi més aviat menor d'un personatge que dos anys enrere va haver de deixar el lideratge de Pegida per l'escàndol causat a les pròpies files per una foto seva penjada a la xarxa en què se'l veia jugant a "fer de Hitler". La foto va provocar un gran enrenou, en un moviment que cada setmana treia al carrer fins a 20.000 persones que es deien "ciutadans comuns" en contra de la hipotètica islamització d'Alemanya. Això va ser entre el 2014 i a principi del 2015. Amb la crisi dels refugiats, i l'arribada a Alemanya d'1,1 milions de sol·licitants d'asil, els seguidors de Pegida se senten amb raó. Les seves concentracions, a Dresden, ciutat bressol del moviment, han perdut embranzida, però a canvi hi ha un partit emergent, Alternativa per Alemanya (AfD), que en les eleccions regionals de mitjan març passat va treure entre un 24% i un 12 %, segons el land, esperonada pel vot de protesta contra l'arribada de refugiats.
Bachmann va mantenir-se ahir en silenci a l'Audiència. La seva advocada, en canvi, va demanar el sobreseïment del judici, amb l'argument que els comentaris no els va escriure Bachmann. Mentrestant, des de la cúpula d'AfD se succeeixen aquests dies els pronunciaments cada cop més islamòfobs. La seva vicepresidenta, Beatrix von Storch, néta d'un ministre nazi, impulsa una moció per demanar la prohibició dels símbols islàmics -siguin minarets o burques-, que vol que sigui aprovada en el congrés del partit, d'aquí deu dies a Stuttgart.
Per Von Storch, l'islam és una "ideologia anticonstitucional". Un pronunciament molt semblant als de Pegida, no ja des de la plaça de Dresden, sinó des d'un partit que aspira a entrar al Bundestag (Parlament federal) l'any vinent, empesa per l'ascens a escala regional.
Virtual i real
Dresden ha esdevingut no només el centre neuràlgic de la islamofòbia verbal, per mitjà de Pegida, sinó que el land al qual pertany, Saxònia, ho ha esdevingut també de les agressions i atemptats contra els refugiats. Ahir mateix van ser detinguts en una població veïna a Dresden cinc presumptes terroristes ultradretans. Se'ls imputa atacs a pedrades contra centres de refugiats i un atemptat contra la seu d'un partit esquerrà. No és un fet aïllat. A Saxònia hi va haver l'any passat més agressions contra refugiats que a cap altra land alemany. No és una situació nova, derivada de la crisi migratòria, sinó latent, contra la qual l'estament polític s'ha mostrat impotent.