Merkel dóna llum verd al processament per injúries a Erdogan
L'humorista va titllar el líder turc de “follacabres”
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Un humorista amb fama de provocador, Jan Böhmermann, va desfermar ahir una crisi en la gran coalició d'Angela Merkel, entre l'espasa del que reclama el seu gran aliat en la crisi dels refugiats, Turquia, i la paret del dret a la llibertat d'expressió.
Böhmermann havia tibat la corda en recitar un poema deliberadament injuriós contra el president Recep Tayyip Erdogan -entre altres coses, incloïa el terme follacabres- davant les càmeres de la televisió pública.
Erdogan, que uns dies abans havia protestat formalment per una altra paròdia televisiva però de caràcter més innocent, va presentar una demanda contra Böhmermann, que obligava Merkel a abandonar la neutralitat.
La cancellera es va prendre uns quants dies abans de respondre. Finalment, ahir va comparèixer davant els mitjans per embolicar-se en una llarga explicació, dins el seu estil de repartir-ne una de freda i una de calenta, però que contenia una frase clau: sí, el seu govern donarà curs a la demanda d'Erdogan.
Ha estat una decisió no compartida per la resta de la coalició, va dir. La llibertat d'expressió és un dret fonamental en tota democràcia, com ho és la independència entre el poder polític i el judicial, hi va afegir. I, a més, l'article del Codi Penal a què es remet la demanda d'Erdogan -el 103- és anacrònic, va admetre.
Tot i això, Merkel es va decidir per aplicar aquest desfasat article, que tipifica com a delicte la injúria a caps d'estat estrangers, amb penes de presó. En la mateixa intervenció, va constatar els lligams d'amistat que uneixen Alemanya i Turquia -país d'origen de la més gran comunitat d'immigrants del país, va recordar- i es va comprometre a impulsar un projecte de llei per abolir l'article.
Totes les explicacions no van salvar aquest cop la cancellera. Una hora després, dos dels seus ministres socialdemòcrates, el d'Afers Estrangers i el de Justícia, Frank-Walter Steinmeier i Heiko Maas respectivament, van comparèixer pel seu compte per explicar que Merkel havia fet ús del seu vot qualitatiu per imposar una decisió que ells havien rebutjat. "En igualtat de vots, la decisió la va adoptar la cancellera", va dir Steinmeier. És una decisió equivocada, hi va afegir Maas, i va qualificar de "no conforme als temps actuals" l'article que penalitza "l'insult majestàtic" i que estableix que una demanda així necessita el consentiment del govern.
Aliat clau
Totes les explicacions de Merkel a favor de la llibertat d'expressió i el compromís de retirar una llei obsoleta no van impedir una allau de crítiques de totes bandes, des dels dretans euroescèptics fins al partit de l'Esquerra, a més dels socis de coalició. Merkel s'ha agenollat davant Erdogan, era la síntesi de tots plegats. El president turc ha estat el seu millor aliat en la crisi dels refugiats. Ankara i Brussel·les van pactar les deportacions massives de peticionaris d'asil de Grècia a Turquia, un acord que porta el segell de Berlín, després de mesos de tensions sobre Merkel per la imparable arribada de refugiats al país: 1,1 milions el 2015.
En aquest context, les pràcticament úniques paraules de comprensió envers la cancellera, les va pronunciar Horst Seehofer, el líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) que més durament havia pressionat fins ara Merkel perquè aturés l'arribada massiva de refugiats.