Dues dretes s'enfronten pel poder en un Perú marcat pels Fujimori

Keiko i el seu germà petit, Funji, fills de l'expresident, s'imposen a les urnes

El moderat Kuczynski lluitarà per la presidència, des de la posició de veterà

GEMMA C. SERRA - LIMA

El pitjor malson per a la candidata esquerrana Verónika Mendoza i per als milions de peruans que encara temen el retorn del cognom Fujimori al poder, a la dreta o a l'esquerra, es va fer realitat diumenge: Keiko Fujimori, la filla de l'expresident empresonat per corrupció i crims contra la humanitat, es va imposar amb claredat en la primera volta presidencial, mentre que el seu germà petit, Funji, va ser el més votat en els comicis per al nou Congrés.

Un 39,4% dels vots va obtenir la Força Popular de Keiko, mentre que qui serà el seu rival en la segona volta, Pedro Pablo Kuczynski, un dretà moderat, es va quedar en un 23,7%. Mendoza va obtenir un 17,2%, segons els resultats encara provisionals difosos dilluns per l'Oficina Nacional de Processos Electorals (ONPE). Dos expresidents, Alan García i Alejandro Toledo, es van enfonsar amb un 6,7% i un 1,2%, respectivament.

L'eliminació de Mendoza deixa el votant sense una alternativa d'esquerres en la segona volta, en un país on el vot és obligatori -i durament sancionat l'incompliment d'aquest deure-. Al damunt, les eleccions van quedar tacades per la desorganització, les queixes pel mal funcionament del nou sistema de vot electrònic i la tensió política. Un atemptat de Sendero Luminoso contra una patrulla policial, amb onze morts, havia sacsejat la jornada de reflexió, dissabte, i probablement va perjudicar Mendoza, a qui la dreta atacava com a "defensora del terrorisme". Pitjor encara, per a la candidata, deu haver estat la reputació de mal govern que deixa Ollanta Humala, el president sortint, a qui Mendoza havia estat vinculada fins tres anys enrere.

Keiko, de 40 anys, representant de l'ala dura i hereva del fujimorisme, va proclamar des del balcó de l'hotel Meliá de Lima, que havia guanyat "el canvi". Kuczynski, de 77 anys i ministre en temps de dos expresidents -Fernando Belaúnde Terry i Alejandro Toledo-, intentarà impedir-ho, de cop convertit en taula de salvació accidental no nomes per a la dreta dita civilitzada, sinó per a tots els que temen el retorn de l'imperi absolutista dels Fujimori, a la presidència i al Congrés.

No ho té fàcil, aquest veterà que va fer campanya amb l'eslògan Ell sí que en sap -contraposició al Sí que es pot adoptat per Mendoza-, en al·lusió a la seva experiència.

Les eleccions de diumenge han deixat molts dubtes i polèmiques -com ara la generada pel secretari general de l'OEA, Luis Almagro, en advertir que Perú va cap a la "semidemocràcia". Amb aquest pes es va cap a la segona volta, el 5 de juny. "Ha estat un procés enterbolit per circumstàncies anòmales, on podia haver-hi hagut un curtcircuit i on el Jurat Nacional Electoral ha deixat que li esclatés la situació als nassos", va dir Walter Albán, cap de Proètica, la branca peruana de Transparència Internacional.

L'exclusió en la recta final de dos candidats que pujaven en els sondejos com a alternativa -Julio Guzmán i Luis Acuña-, en un país "de gran feblesa partidària", va dir Albán, ha deixat lliure el camí a Keiko. "Perú no és país d'esquerres. Guzmán hauria pogut presentar batalla com a alternativa no dretana. Per sort, no hi va haver el curtcircuit que deia, però ens queda la segona volta", va concloure.