Merkel i May comencen a marcar el pas del ‘Brexit'
L'una amb el seu acostumat calçat còmode; l'altra amb unes sabates d'estampat de lleopard, amb el toc excèntric que també la caracteritza: aquest era l'interès prioritari de la premsa gràfica en l'estrena del nou duet europeu, Angela Merkel i Theresa May. Es partia de la base que no hi hauria grans anuncis, sinó promeses d'esperit constructiu, davant un Brexit que no volien. Hi ha voluntat de trobar “un camí comú”, va dir la cancellera, després d'insistir que correspon a Londres marcar el camí de la relació futura i que això no passarà fins que no invoqui l'article 50 del Tractat de Lisboa, que regula aquest pas. La petició formal no tindrà lloc dins aquest any, va respondre May, decidida a no deixar-se marcar el ritme pels altres, mentre Merkel li expressava també la seva comprensió en aquest aspecte. L'important és, per Merkel, que Londres vagi a les negociacions amb idees clares i definides, cosa que no pot esperar-se d'“un govern que fa pocs dies” que està al càrrec.
Totes dues van insistir en l'interès compartit per mantenir les bones relacions, polítiques i econòmiques, entre Londres i Berlín, fins al punt que semblava més el naixement d'una nova amistat bilateral, entre la primera potència de la UE i el país que en vol marxar, que el punt de partida en què s'hagi de buscar aquest camí constructiu per al conjunt del bloc comunitari. “Ens uneixen uns vincles molt profunds i uns valors compartits”, va dir Merkel, mentre recordava a May, en to menys empàtic, que el Regne Unit ha de respectar les seves obligacions. Una al·lusió que remet a la lliure circulació de mercaderies i ciutadans, que Berlín vol que Londres respecti després del Brexit. La primera cita entre Merkel i May estava envoltada d'un gran desplegament mediàtic. A totes dues se les ha etiquetades de dones fermes, una amb deu anys en el càrrec i l'altra acabada d'estrenar com a primera ministra del Regne Unit. A totes dues se'ls veu punts en comú, com ara l'ascens al lideratge de les seves formacions conservadores enmig de fortes crisis: Merkel, amb la CDU que presideix en l'oposició i empantanada en un escàndol de finançament irregular sota les regnes de Helmut Kohl; May, amb els tories esquerdats entorn delBrexit.
Dues dones fortes que no tenen cap altre remei que buscar un camí per a dos països aliats que d'alguna manera deixaran de ser-ho, si més no en l'escala actual. Alemanya, dins el bloc comunitari; el Regne Unit, determinat a sortir-ne per decisió del poble sobirà. Que aquest és un fet consumat –o fins i tot digerit– ho va deixar clar, abans d'arribar a Berlín, en comunicar May al cap del Consell Europeu, Donald Tusk, que el seu país renuncia a exercir la propera presidència de torn de la UE, prevista pel segon semestre del 2017.
La de Berlín era una primera trobada per “ensumar-se” i en què, teòricament, no s'havia de parlar dels detalls de com encarar elBrexit, tot i ser el tema inevitable i omnipresent. Merkel no ha deixat d'insistir que no hi haurà cap negociació fins que Londres no demani formalment la sortida de la UE. És a dir, fins que no invoqui l'article 50 del tractat de la Unió, que regula aquesta via i que només pot demanar el país “sortint”. Segons la cancellera, és el Regne Unit el que ha de marcar el camí futur de les seves relacions amb la UE.
Resultava, però, difícil de creure que la trobada entre les dues dones fortes només seria per començar-se a conèixer. Hi havia molts temes damunt la taula, molta pressió mediàtica i moltes urgències, enmig d'una Europa que no pot esperar.
Influït per la propaganda, sense un fil directe amb EI
G.C.S.
El refugiat de 17 anys abatut per la policia després d'atacar amb una destral els passatgers d'un tren a Baviera va actuar “mogut per l'odi cec”, influït per la propaganda d'Estat Islàmic (EI), però potser sense rebre ordres del grup, explicava ahir el ministre d'Interior, Thomas de Maizière. És difícil traçar la línia entre atac terrorista i acte de bogeria, hi va afegir. I també difícil de definir si era afganès o no. Com la majoria dels refugiats –un 77%–, va entrar a Alemanya sense un passaport en regla. Potser va dir que era afganès perquè amb això tenia més possibilitats de ser admès com a asilat. Tot plegat, un panorama poc tranquil·litzador. Que no calguin contactes per convertir-se en “soldat” d'EI multiplica el perill dels “llops solitaris” invisibles als serveis secrets. I que no es conegui l'origen d'un percentatge tan alt de refugiats implica descontrol.