Un refugiat de disset anys posa Alemanya en alerta
- Agents de policia inspeccionen el tren regional , atacat dilluns. Foto: REUTERS.
- . A la imatge petita, Mohamed Raid, amb un ganivet en el vídeo difós per EI Foto: efe.
- Agents de policia inspeccionen el tren regional , atacat dilluns. Foto: REUTERS.
- . A la imatge petita, Mohamed Raid, amb un ganivet en el vídeo difós per EI Foto: efe.
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Un jove afganès de 17 anys, que havia arribat a Alemanya per Baviera enmig de la crisi dels refugiats, el juny del 2015, i que des de feia dues setmanes s'estava amb una família d'acollida. Aquest és el perfil de Mohamed Raid, el presumpte “soldat” d'Estat Islàmic (EI) que de la nit al dia va passar de ser un noi tranquil al terrorista que va agafar una destral, va pujar en un tren regional i en va atacar els viatgers. Quatre turistes xinesos, dins el tren, i una dona que passejava el gos, a qui va enxampar mentre intentava fugir, van rebre l'impacte de la destral i van resultar ferits greument. Segons la fiscalia bavaresa, va ser un “acte de venjança” contra “infidels” que va acabar amb l'agressor abatut per un escamot d'elit policial.
A l'habitació del jove, de la casa de la família d'acollida de la regió de Würzburg, es va trobar de tot: un quadern amb la bandera d'EI pintada a mà, una carta de comiat al seu pare i un parell de missatges enviats a la xarxa que apunten a una “ràpida radicalització” del noi. Sembla que el detonant de la seva acció va ser la mort d'un bon amic, a l'Afganistan, el cap de setmana passat. EI va reivindicar immediatament com a propi l'atac i en va difondre un vídeo, l'autenticitat del qual va ser confirmada per les autoritats.
Els efectes de tot plegat van més enllà de les ferides –en alguns casos, molt greus– sofertes pels afectats o la discussió sobre si la policia es va precipitar a l'hora d'abatre'l, ja que, quan va passar, ja no era al tren, sinó intentant fugir per la vora del riu i tampoc no portava l'arma.
De cop, a Alemanya s'ha fet visible el malson del qual alertaven els conservadors de la Unió Socialcristiana de Baviera i, al damunt, en aquest land, per on l'any passat van entrar la majoria dels 1,1 milions de refugiats que va rebre el país. Entre aquesta migració que fuig dels horrors a casa seva pot haver-hi infiltrats d'EI. O, si no ho eren, es poden radicalitzar, de la nit al dia, com sembla que va ser el cas del francotunisià autor de la matança a Niça.
La pregunta d'on és la frontera entre un terrorista i un trastornat, entre un llop solitari amb motivació política i un boig, ja planava sobre el devastador atac al sud francès i ara ho fa a Alemanya. Que, en termes de vides humanes, els efectes de l'atac del tren regional siguin menys dramàtics que el de Niça no relativitza l'alerta. A Alemanya, hi van arribar l'any passat 60.000 menors no acompanyats, la majoria procedents de l'Afganistan o Síria. I els traumes que porten al damunt aquests nois o noies, arrossegats pel que han deixat enrere al seu país i pel han hagut de viure en el llarg viatge fins a Europa, o la frustració per la marginalitat en què poden veure's a si mateixos converteixen cadascun d'ells en casos en una situació d'enorme complexitat.
Un jove afganès de 17 anys, que havia arribat a Alemanya per Baviera enmig de la crisi dels refugiats, el juny del 2015, i que des de feia dues setmanes s'estava amb una família d'acollida. Aquest és el perfil de Mohamed Raid, el presumpte “soldat” d'Estat Islàmic (EI) que de la nit al dia va passar de ser un noi tranquil al terrorista que va agafar una destral, va pujar en un tren regional i en va atacar els viatgers. Quatre turistes xinesos, dins el tren, i una dona que passejava el gos, a qui va enxampar mentre intentava fugir, van rebre l'impacte de la destral i van resultar ferits greument. Segons la fiscalia bavaresa, va ser un “acte de venjança” contra “infidels” que va acabar amb l'agressor abatut per un escamot d'elit policial.
A l'habitació del jove, de la casa de la família d'acollida de la regió de Würzburg, es va trobar de tot: un quadern amb la bandera d'EI pintada a mà, una carta de comiat al seu pare i un parell de missatges enviats a la xarxa que apunten a una “ràpida radicalització” del noi. Sembla que el detonant de la seva acció va ser la mort d'un bon amic, a l'Afganistan, el cap de setmana passat. EI va reivindicar immediatament com a propi l'atac i en va difondre un vídeo, l'autenticitat del qual va ser confirmada per les autoritats.
Els efectes de tot plegat van més enllà de les ferides –en alguns casos, molt greus– sofertes pels afectats o la discussió sobre si la policia es va precipitar a l'hora d'abatre'l, ja que, quan va passar, ja no era al tren, sinó intentant fugir per la vora del riu i tampoc no portava l'arma.
De cop, a Alemanya s'ha fet visible el malson del qual alertaven els conservadors de la Unió Socialcristiana de Baviera i, al damunt, en aquest land, per on l'any passat van entrar la majoria dels 1,1 milions de refugiats que va rebre el país. Entre aquesta migració que fuig dels horrors a casa seva pot haver-hi infiltrats d'EI. O, si no ho eren, es poden radicalitzar, de la nit al dia, com sembla que va ser el cas del francotunisià autor de la matança a Niça.
La pregunta d'on és la frontera entre un terrorista i un trastornat, entre un llop solitari amb motivació política i un boig, ja planava sobre el devastador atac al sud francès i ara ho fa a Alemanya. Que, en termes de vides humanes, els efectes de l'atac del tren regional siguin menys dramàtics que el de Niça no relativitza l'alerta. A Alemanya, hi van arribar l'any passat 60.000 menors no acompanyats, la majoria procedents de l'Afganistan o Síria. I els traumes que porten al damunt aquests nois o noies, arrossegats pel que han deixat enrere al seu país i pel han hagut de viure en el llarg viatge fins a Europa, o la frustració per la marginalitat en què poden veure's a si mateixos converteixen cadascun d'ells en casos en una situació d'enorme complexitat.