Condemnades a entendre's
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Totes dues són filles d'homes d'església –un pastor protestant, en el cas d'Angela Merkel; un vicari anglicà, per a Theresa May–; totes dues van entrar en política com a intruses procedents de l'àmbit científic –doctora en ciències físiques, l'alemanya; geògrafa, la britànica–; cap de les dues no ha tingut fills propis; i totes dues van enterrar el cognom de soltera per adoptar el del marit –el primer espòs, en un matrimoni entre estudiants que va durar un parell d'anys, en el cas de Merkel; l'home amb qui fa més de 30 anys que està casada, en el de May.
La líder alemanya ja fa temps que es va resignar al qualificatiu de “dama de ferro”; la nova premier britànica segurament també se sap predestinada a ser l'hereva natural de qui va ser la primera titular d'aquesta denominació d'origen, la igualment conservadora Margaret Thatcher.
Sigui com sigui, aquests són alguns dels trets que aquests dies es destaquen en la premsa alemanya, per il·lustrar els paral·lelismes biogràfics en dues líders arribades al poder una mica per casualitat i destinades a negociar ara un Brexit que cap d'elles hauria volgut.
En el joc següent, el de les diferències, s'acostuma a destacar la qüestió del calçat: Merkel porta sabata còmoda; a May se la relaciona amb models exòtics, fins i tot una mica esnobs. Res que no encaixi, en definitiva, en el perfil d'una dona crescuda en una parròquia de poble de l'Alemanya comunista, com és la cancellera, com tampoc no ha d'estranyar als compatriotes de May aquest tot de “distinció” tant a l'anglesa de deixar-se temptar per complements un pèl estrambòtics.
Totes dues són, a la seva manera, fidels a un estil propi, sigui el de la col·lecció infinita de jaquetes de colors diferents amb tres o quatre botons al mig, per a Merkel, o les sabates amb estampats de tigre, per a May.
Si tot aquest plegat de paral·lelismes o diferències les condemna a mirar d'entendre's, es veurà en els propers mesos. De moment, ni tan sols no es coneixen personalment. Però Merkel està predestinada a portar les regnes, per part del bloc comunitari, d'una sortida de la UE del Regne Unit. I May ha de marcar la pauta de les relacions futures del Regne Unit amb el bloc comunitari, un cop invoqui l'article 50 del Tractat de Lisboa, que regula la sortida d'un país de la UE. Fins aleshores no hi haurà negociació, insisteix Merkel.
A la cancellera se li atribueix part de culpa en el Brexit, en tant que representant del dogma de l'austeritat que ha fet créixer l'euroescepticisme en la UE.
A May li ha correspost agafar el relleu a David Cameron, des de la posició d'exministra de l'Interior sòlida, veterana i acostumada a treure el cap en temps de crisis.
Aquests dies es recorda també, a Alemanya, un altre tret biogràfic comú: Merkel va assumir el lideratge de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) el 1999, en ple escàndol del finançament irregular descobert quan el patriarca i excanceller Helmut Kohl va deixar el poder, derrotat pel socialdemòcrata Gerhard Schröder. Cinc anys després es va convertir en cancellera. A May li ha arribat el traspàs de poders enmig de la crisi precipitada per la victòria del Brexit i la retirada de Cameron. Caldrà veure si la premier aconseguirà, com Merkel, consolidar-se i imposar el seu estil propi de fer política i si, com l'alemanya, pot fer del pragmatisme i la sang freda la recepta de l'èxit.
Totes dues són filles d'homes d'església –un pastor protestant, en el cas d'Angela Merkel; un vicari anglicà, per a Theresa May–; totes dues van entrar en política com a intruses procedents de l'àmbit científic –doctora en ciències físiques, l'alemanya; geògrafa, la britànica–; cap de les dues no ha tingut fills propis; i totes dues van enterrar el cognom de soltera per adoptar el del marit –el primer espòs, en un matrimoni entre estudiants que va durar un parell d'anys, en el cas de Merkel; l'home amb qui fa més de 30 anys que està casada, en el de May.
La líder alemanya ja fa temps que es va resignar al qualificatiu de “dama de ferro”; la nova premier britànica segurament també se sap predestinada a ser l'hereva natural de qui va ser la primera titular d'aquesta denominació d'origen, la igualment conservadora Margaret Thatcher.
Sigui com sigui, aquests són alguns dels trets que aquests dies es destaquen en la premsa alemanya, per il·lustrar els paral·lelismes biogràfics en dues líders arribades al poder una mica per casualitat i destinades a negociar ara un Brexit que cap d'elles hauria volgut.
En el joc següent, el de les diferències, s'acostuma a destacar la qüestió del calçat: Merkel porta sabata còmoda; a May se la relaciona amb models exòtics, fins i tot una mica esnobs. Res que no encaixi, en definitiva, en el perfil d'una dona crescuda en una parròquia de poble de l'Alemanya comunista, com és la cancellera, com tampoc no ha d'estranyar als compatriotes de May aquest tot de “distinció” tant a l'anglesa de deixar-se temptar per complements un pèl estrambòtics.
Totes dues són, a la seva manera, fidels a un estil propi, sigui el de la col·lecció infinita de jaquetes de colors diferents amb tres o quatre botons al mig, per a Merkel, o les sabates amb estampats de tigre, per a May.
Si tot aquest plegat de paral·lelismes o diferències les condemna a mirar d'entendre's, es veurà en els propers mesos. De moment, ni tan sols no es coneixen personalment. Però Merkel està predestinada a portar les regnes, per part del bloc comunitari, d'una sortida de la UE del Regne Unit. I May ha de marcar la pauta de les relacions futures del Regne Unit amb el bloc comunitari, un cop invoqui l'article 50 del Tractat de Lisboa, que regula la sortida d'un país de la UE. Fins aleshores no hi haurà negociació, insisteix Merkel.
A la cancellera se li atribueix part de culpa en el Brexit, en tant que representant del dogma de l'austeritat que ha fet créixer l'euroescepticisme en la UE.
A May li ha correspost agafar el relleu a David Cameron, des de la posició d'exministra de l'Interior sòlida, veterana i acostumada a treure el cap en temps de crisis.
Aquests dies es recorda també, a Alemanya, un altre tret biogràfic comú: Merkel va assumir el lideratge de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) el 1999, en ple escàndol del finançament irregular descobert quan el patriarca i excanceller Helmut Kohl va deixar el poder, derrotat pel socialdemòcrata Gerhard Schröder. Cinc anys després es va convertir en cancellera. A May li ha arribat el traspàs de poders enmig de la crisi precipitada per la victòria del Brexit i la retirada de Cameron. Caldrà veure si la premier aconseguirà, com Merkel, consolidar-se i imposar el seu estil propi de fer política i si, com l'alemanya, pot fer del pragmatisme i la sang freda la recepta de l'èxit.