La ultradreta degrada Merkel
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel va quedar “degradada” a tercera força en les eleccions regionals que es van celebrar ahir a Mecklenburg-Pomerània Occidental, el land on la cancellera té el seu districte electoral. I la dreta radical d'Alternativa per Alemanya (AfD) la va superar, apuntalada en el vot de protesta contra l'acollida de refugiats.
Els pronòstics dels sondejos es van complir, amb una erosió generalitzada d'electorat entre les formacions establertes i una efervescència dels nouvinguts de l'AfD. La bona notícia, per als establerts, és que la gran coalició del land es podrà revalidar, ja que el Partit Socialdemòcrata (SPD) manté la seva posició de primera força, amb un 30% (respecte al 35,6% del 2011). La CDU de Merkel va caure fins al 19,4% (23% fa quatre anys). I l'AfD es va catapultar del no-res parlamentari al 21,5%, segons dades provisionals de les televisions públiques ARD i ZDF. Els Verds probablement quedaran per sota del 5% –mínim per obtenir escons i tres punts per sota del 2011– i L'Esquerra en un 12,5% (18,4% a les eleccions anteriors)
“És un resultat amarg”, va admetre el secretari general de la CDU, Peter Tauber, erigit en rostre de la formació de Merkel, immediatament després de conèixer-se les primeres projeccions, que van enfonsar el partit de la cancellera fins al tercer lloc. Poc abans, el vicecanceller, ministre d'Economia i líder de l'SPD, Sigmar Gabriel, va sortir a la seu de la formació, la Willy Brandt Haus, amb aires de triomf.
Merkel és a la cimera del G-20, a la Xina. I, per tant, no cal esperar reaccions immediates de la cancellera, que, de tota manera, s'acostuma a reservar els pronunciaments en eleccions regionals per a l'endemà dels comicis. La caiguda de vots al land de l'est del país on Merkel va créixer, com a filla d'un pastor protestant, i on encara té el seu districte electoral, s'atribuïa, tant per part de Tauber com de la delegació regional de la CDU i també de l'SPD, a la crisi dels refugiats. Merkel era conscient del que podia passar, però fins ara ha defensat
la seva línia i la decisió de no imposar un límit a l'acollida de refugiats com se li ha exigit des de l'ala més dretana del seu partit.
Al desgast provocat per aquest any llarg de crisi dels refugiats, s'hi ha afegit el fet que la solució impulsada per Angela Merkel –l'acord entre la UE i Turquia per frenar l'arribada de nous immigrants a través de Grècia– ha donat peu a xantatges i provocacions constants del president Recep Tayyip Erdogan sobre Berlín.
En aquesta hora amarga per a la CDU, el líder dels Verds, Cem Ozdemir, va sortir en defensa de la cancellera per recordar que l'acollida de refugiats ha de ser assumida com a pròpia per tot l'espectre parlamentari.
Tots els partits van tenir caigudes més o menys fortes, mentre que el guanyador absolut era el nou radicalisme dretà alemany. L'AfD ha consolidat la seva línia ascendent des que va canviar el seu discurs fundacional euroescèptic –enmig de la crisi de l'euro– i va passar a la xenofòbia oberta. La crisi dels refugiats, amb l'arribada a Alemanya d'1,1 milions de sol·licitants d'asil el 2015, els ha donat ales, en proporció inversa a la caiguda de popularitat de Merkel.
En les eleccions generals del 2013, l'AfD va quedar a les portes d'obtenir escons, ja que es va situar unes dècimes per sota del mínim del 5% necessari per tenir representació a Alemanya. Aquest any s'ha disparat fins a percentatges impensables quatre anys enrere: fins a un 24% el març passat a Saxònia-Anhalt, un altre estat federat de l'est alemany, tot un rècord per a una formació fundada fa cinc anys.
Aquest percentatge rècord es va voler atribuir a la propensió al vot de protesta dins l'encara socialment i econòmicament deprimit antic territori de l'Alemanya comunista.
A Baden-Württemberg, un pròsper estat del sud, hi va obtenir un 15%, i a Renània-Palatinat, a l'oest, un 12%, resultats que indiquen que no
es tracta d'un fenomen “regional”, sinó d'abast nacional. Mecklenburg-Pomerània Occidental és un dels estats federats més empobrits del país, amb un 9,6% d'atur (6,5% de mitjana nacional), i també un dels més propensos al vot de protesta, d'un signe o de l'altre. En els anys posteriors a la caiguda del Mur, es va convertir en feu postcomunista, representant d'una altra forma de vot de càstig, i en un dels pocs lands on l'ultradretà Partit Nacional Democràtic (NPD) tenia escons a la cambra regional. L'NPD ha quedat ara fora del Parlament del land, fet que era celebrat pel conjunt de la classe política. I L'Esquerra, hereva dels postcomunistes, va perdre més de cinc punts. El radicalisme dretà xucla de totes bandes, no només de la CDU, i capta electorat de forces que van representar la protesta contra els grans partits.