GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Les dues forces de la gran coalició d'Angela Merkel, la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), van quedar en mínims històrics i incapacitades per renovar l'aliança, mentre que la formació ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va col·locar ahir una pica en un altre land, Berlín, la ciutat estat i capital del país. Les eleccions regionals d'ahir van deixar un panorama semblant al de les celebrades fa quinze dies a la zona est: l'SPD es va erigir de nou
en primera força –amb un 22,4%, cinc punts per sota respecte a fa quatre anys– i la CDU va encaixar una nova patacada i va quedar en 18%, també cinc punts menys que en els comicis anteriors, segons les projeccions de les televisions públiques ARD i ZDF.
Qui rebrà la clatellada serà, de nou, la cancellera. Merkel no s'haurà d'empassar aquest cop la humiliació de veure la CDU superada en vots per la ultradreta com li va passar fa quinze dies en els comicis de Mecklenburg-Pomerània Occidental. A canvi, però, el seu partit perdrà la condició de soci minoritari en la coalició regional berlinesa amb el SPD, que probablement optarà per formar un tripartit amb Els Verds i L'Esquerra (amb un 15,9% i un 15,7% dels vots, respectivament).
Alta participació
La bona notícia és que es va rebaixar l'èxit de l'AfD, que va obtenir prop del 12,7% dels vots, en comptes del 20,8% que havia assolit quinze dies abans. Aquesta mena de contenció s'explica per la mobilització aconseguida a Berlín, una capital que presumeix de ser multiètnica, tolerant i oberta, i on la participació va vorejar el 70%, gairebé deu punts més que el 2011.
Les eleccions a Berlín seguien la sèrie de quatre comicis, celebrats entre el març i principis de setembre, marcats per les dramàtiques pèrdues d'electorat tant de les files de Merkel com dels socialdemòcrates, però molt especialment en les de la cancellera. L'erosió de la seva popularitat, generada per la crisi migratòria i l'acollida a Alemanya de més d'un milió de refugiats només el 2015, ha passat factura a la gran coalició.
La ultradreta va assolir el març passat un resultat rècord, un 24%, en les eleccions a Saxònia-Anhalt, a l'est. Els altres percentatges regionals d'aquests mesos potser no són tan esfereïdors per a la resta dels partits, però la refermen com a imparable.
Vot de protesta
Les regionals d'ahir són un baròmetre per calibrar si es tracta d'unes eleccions en una part del país amb una forta inclinació al vot de protesta, com a l'est, o si és una tendència consolidada, de cara a les generals de l'any que ve. Una enquesta difosa ahir sobre la intenció de vot en unes generals situa el bloc conservador de Merkel en un 32% dels vots, deu punts per sota dels que va obtenir el 2013, quan va vorejar la majoria absoluta. Els socialdemòcrates es mantenen com a segona força, amb un 24%. L'AfD, que fa quatre anys no va entrar al Parlament federal (Bundestag) perquè va quedar unes dècimes per sota del mínim del 5%, es dispara en aquests pronòstics fins al 14%. Seria, doncs, la tercera força, després d'Els Verds i L'Esquerra, les actuals formacions de l'oposició al Bundestag.
Per a les generals falta un any, que es pot fer molt llarg per a la cancellera si no apaivaga les tensions amb els aliats de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Els dos partits han anat junts a les generals des de fa dècades. El líder bavarès, Horst Seehofer, fa setmanes que amenaça d'anar pel seu compte
si Merkel no limita l'acollida de refugiats a un màxim de 200.000 per any (d'acord amb el model marcat per Àustria). La cancellera, de moment, només insisteix que l'objectiu del seu govern és reduir-la “notablement”. Aquest 2016 el país n'ha rebut 250.000. Una clara reducció respecte al més d'un milió que van arribar a Alemanya el 2015. Però la xifra és superior al que exigeix Baviera. I encara no ha acabat l'any.
Les dues forces de la gran coalició d'Angela Merkel, la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD), van quedar en mínims històrics i incapacitades per renovar l'aliança, mentre que la formació ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va col·locar ahir una pica en un altre land, Berlín, la ciutat estat i capital del país. Les eleccions regionals d'ahir van deixar un panorama semblant al de les celebrades fa quinze dies a la zona est: l'SPD es va erigir de nou
en primera força –amb un 22,4%, cinc punts per sota respecte a fa quatre anys– i la CDU va encaixar una nova patacada i va quedar en 18%, també cinc punts menys que en els comicis anteriors, segons les projeccions de les televisions públiques ARD i ZDF.
Qui rebrà la clatellada serà, de nou, la cancellera. Merkel no s'haurà d'empassar aquest cop la humiliació de veure la CDU superada en vots per la ultradreta com li va passar fa quinze dies en els comicis de Mecklenburg-Pomerània Occidental. A canvi, però, el seu partit perdrà la condició de soci minoritari en la coalició regional berlinesa amb el SPD, que probablement optarà per formar un tripartit amb Els Verds i L'Esquerra (amb un 15,9% i un 15,7% dels vots, respectivament).
Alta participació
La bona notícia és que es va rebaixar l'èxit de l'AfD, que va obtenir prop del 12,7% dels vots, en comptes del 20,8% que havia assolit quinze dies abans. Aquesta mena de contenció s'explica per la mobilització aconseguida a Berlín, una capital que presumeix de ser multiètnica, tolerant i oberta, i on la participació va vorejar el 70%, gairebé deu punts més que el 2011.
Les eleccions a Berlín seguien la sèrie de quatre comicis, celebrats entre el març i principis de setembre, marcats per les dramàtiques pèrdues d'electorat tant de les files de Merkel com dels socialdemòcrates, però molt especialment en les de la cancellera. L'erosió de la seva popularitat, generada per la crisi migratòria i l'acollida a Alemanya de més d'un milió de refugiats només el 2015, ha passat factura a la gran coalició.
La ultradreta va assolir el març passat un resultat rècord, un 24%, en les eleccions a Saxònia-Anhalt, a l'est. Els altres percentatges regionals d'aquests mesos potser no són tan esfereïdors per a la resta dels partits, però la refermen com a imparable.
Vot de protesta
Les regionals d'ahir són un baròmetre per calibrar si es tracta d'unes eleccions en una part del país amb una forta inclinació al vot de protesta, com a l'est, o si és una tendència consolidada, de cara a les generals de l'any que ve. Una enquesta difosa ahir sobre la intenció de vot en unes generals situa el bloc conservador de Merkel en un 32% dels vots, deu punts per sota dels que va obtenir el 2013, quan va vorejar la majoria absoluta. Els socialdemòcrates es mantenen com a segona força, amb un 24%. L'AfD, que fa quatre anys no va entrar al Parlament federal (Bundestag) perquè va quedar unes dècimes per sota del mínim del 5%, es dispara en aquests pronòstics fins al 14%. Seria, doncs, la tercera força, després d'Els Verds i L'Esquerra, les actuals formacions de l'oposició al Bundestag.
Per a les generals falta un any, que es pot fer molt llarg per a la cancellera si no apaivaga les tensions amb els aliats de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU). Els dos partits han anat junts a les generals des de fa dècades. El líder bavarès, Horst Seehofer, fa setmanes que amenaça d'anar pel seu compte
si Merkel no limita l'acollida de refugiats a un màxim de 200.000 per any (d'acord amb el model marcat per Àustria). La cancellera, de moment, només insisteix que l'objectiu del seu govern és reduir-la “notablement”. Aquest 2016 el país n'ha rebut 250.000. Una clara reducció respecte al més d'un milió que van arribar a Alemanya el 2015. Però la xifra és superior al que exigeix Baviera. I encara no ha acabat l'any.