GEMMA C. SERRA - BERLÍN
“Potser sóc una persona incòmoda, però sóc lleial” i “la senyora Merkel ha dit que anunciarà al seu moment si es presenta a la reelecció [...]; sé que no voldria que fos jo qui avancés la seva decisió”. Amb aquestes dues respostes, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es va treure de sobre la pregunta que pesa sobre
el futur d'Angela Merkel: si serà de nou la candidata dels conservadors en les eleccions generals del setembre del 2017. Des de fa mesos, aquesta és una pregunta recurrent que la interessada ha deixat oberta. No per raons estratègiques, sinó perquè no queda clar si tindrà el suport dels seus aliats bavaresos, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
Schäuble, l'home fort dels seus governs successius i antecessor com a president de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), se'n va sortir així en una entrevista d'aquesta setmana amb la televisió pública ZDF, en el programa Was nun? (‘i ara, què?'). El fet que presumeixi de ser una persona incòmoda
no és coqueteria. Ningú dubtaria de la seva lleialtat –de delfí del patriarca Helmut Kohl, va passar a soldat de Merkel– i, a més, si hi ha algú que tingui coneixement del que passa pel cap de la cancellera, probablement és Schäuble.
Conflicte obert
Merkel, al capdavant de la CDU des del 2000 i cap del govern alemany des del 2005, està enmig d'un conflicte obert amb la CSU bavaresa des de mitjan any passat. Que a Schäuble, a punt de complir 74 anys, diputat des del 1972 i en cadira de rodes arran d'un atemptat el 1990, se li demani ara si es planteja succeir Merkel pot semblar un despropòsit. A Alemanya, però, la pregunta no està tan fora de lloc. Representa com ningú l'esperit de superació i sacrifici, perquè, a més del cop de l'atemptat, va haver de renunciar a la presidència de la CDU enmig de l'escàndol de comptabilitat il·legal del partit en temps de Kohl. I té la resposta adequada per a qualsevol pregunta.
Ningú no ha hagut de renunciar ni a un euro a Alemanya per culpa de l'arribada de refugiats, va insistir a la ZDF, amb referència a la pregunta d'un ciutadà sobre els suposats efectes de l'acollida d'asilats sobre les prestacions de milions d'alemanys en situació de precarietat.
Schäuble és l'home que pot presumir d'haver tancat els pressupostos públics del país amb un “dèficit zero”. Practica l'austeritat dins i fora de casa,
i això li dóna aquesta aureola de solidesa –en contrast amb les crisis dels veïns europeus– que tant valoren molts alemanys. Així doncs, si malgrat tot la situació alemanya és de fortalesa, per què Merkel de cop es troba afeblida en
les valoracions dels seus conciutadans?
Crisi de l'euro
Potser la resposta remeti de nou a Schäuble. El ministre de Finances va ser el soldat lleial de Merkel en la crisi de l'euro i l'home encarregat d'imposar la dramàtica consigna de l'austeritat que tant ha castigat els socis del sud. La crisi següent, la dels refugiats, ha enxampat Merkel sense un ministre de l'Interior tan fort, capaç de donar convicció a la frase que persegueix la cancellera: “Ho aconseguirem.” Aquestes paraules que la líder alemanya va pronunciar el setembre de l'any passat, quan va obrir les fronteres als refugiats amb el dubte de si el país es podria fer càrrec de tanta emergència humanitària, van ser molt importants en la seva carrera política. Van marcar l'abans i el després de Merkel, també en les pressions bavareses perquè frenés l'entrada d'asilats. Als problemes logístics, socials i polítics derivats de l'acollida dels refugiats, s'hi va afegir la por del fet que, entre aquestes onades incontrolades d'asilats, s'hi barregessin gihadistes, com lamentablement ha passat.
I, en comptes de respostes clares per boca d'un Schäuble, el ciutadà s'ha trobat amb les receptes d'un ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, tan lleial al govern com el de Finances, però menys convincent.
La crisi dels refugiats ha trencat el blindatge de l'Alemanya moderna contra la dreta radical i ha donat ales a formacions com Alternativa per Alemanya (AfD), el partit equivalent al Front National francès, i altres formacions populistes europees que amenacen fortament la continuïtat de Merkel. La CSU de Baviera, el land per on van entrar bona part dels 1,1 milions de peticionaris d'asil rebuts per l'administració germànica el 2015, no tolera competència des de la dreta. Merkel repeteix com un mantra el seu “ho aconseguirem”, però sense el suport d'un polític tan capital com Schäuble, representant, a més a més, de l'ala més dretana de la CDU. La que sí que s'escolta la CSU.
“Potser sóc una persona incòmoda, però sóc lleial” i “la senyora Merkel ha dit que anunciarà al seu moment si es presenta a la reelecció [...]; sé que no voldria que fos jo qui avancés la seva decisió”. Amb aquestes dues respostes, el ministre de Finances alemany, Wolfgang Schäuble, es va treure de sobre la pregunta que pesa sobre
el futur d'Angela Merkel: si serà de nou la candidata dels conservadors en les eleccions generals del setembre del 2017. Des de fa mesos, aquesta és una pregunta recurrent que la interessada ha deixat oberta. No per raons estratègiques, sinó perquè no queda clar si tindrà el suport dels seus aliats bavaresos, la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).
Schäuble, l'home fort dels seus governs successius i antecessor com a president de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), se'n va sortir així en una entrevista d'aquesta setmana amb la televisió pública ZDF, en el programa Was nun? (‘i ara, què?'). El fet que presumeixi de ser una persona incòmoda
no és coqueteria. Ningú dubtaria de la seva lleialtat –de delfí del patriarca Helmut Kohl, va passar a soldat de Merkel– i, a més, si hi ha algú que tingui coneixement del que passa pel cap de la cancellera, probablement és Schäuble.
Conflicte obert
Merkel, al capdavant de la CDU des del 2000 i cap del govern alemany des del 2005, està enmig d'un conflicte obert amb la CSU bavaresa des de mitjan any passat. Que a Schäuble, a punt de complir 74 anys, diputat des del 1972 i en cadira de rodes arran d'un atemptat el 1990, se li demani ara si es planteja succeir Merkel pot semblar un despropòsit. A Alemanya, però, la pregunta no està tan fora de lloc. Representa com ningú l'esperit de superació i sacrifici, perquè, a més del cop de l'atemptat, va haver de renunciar a la presidència de la CDU enmig de l'escàndol de comptabilitat il·legal del partit en temps de Kohl. I té la resposta adequada per a qualsevol pregunta.
Ningú no ha hagut de renunciar ni a un euro a Alemanya per culpa de l'arribada de refugiats, va insistir a la ZDF, amb referència a la pregunta d'un ciutadà sobre els suposats efectes de l'acollida d'asilats sobre les prestacions de milions d'alemanys en situació de precarietat.
Schäuble és l'home que pot presumir d'haver tancat els pressupostos públics del país amb un “dèficit zero”. Practica l'austeritat dins i fora de casa,
i això li dóna aquesta aureola de solidesa –en contrast amb les crisis dels veïns europeus– que tant valoren molts alemanys. Així doncs, si malgrat tot la situació alemanya és de fortalesa, per què Merkel de cop es troba afeblida en
les valoracions dels seus conciutadans?
Crisi de l'euro
Potser la resposta remeti de nou a Schäuble. El ministre de Finances va ser el soldat lleial de Merkel en la crisi de l'euro i l'home encarregat d'imposar la dramàtica consigna de l'austeritat que tant ha castigat els socis del sud. La crisi següent, la dels refugiats, ha enxampat Merkel sense un ministre de l'Interior tan fort, capaç de donar convicció a la frase que persegueix la cancellera: “Ho aconseguirem.” Aquestes paraules que la líder alemanya va pronunciar el setembre de l'any passat, quan va obrir les fronteres als refugiats amb el dubte de si el país es podria fer càrrec de tanta emergència humanitària, van ser molt importants en la seva carrera política. Van marcar l'abans i el després de Merkel, també en les pressions bavareses perquè frenés l'entrada d'asilats. Als problemes logístics, socials i polítics derivats de l'acollida dels refugiats, s'hi va afegir la por del fet que, entre aquestes onades incontrolades d'asilats, s'hi barregessin gihadistes, com lamentablement ha passat.
I, en comptes de respostes clares per boca d'un Schäuble, el ciutadà s'ha trobat amb les receptes d'un ministre de l'Interior, Thomas de Maizière, tan lleial al govern com el de Finances, però menys convincent.
La crisi dels refugiats ha trencat el blindatge de l'Alemanya moderna contra la dreta radical i ha donat ales a formacions com Alternativa per Alemanya (AfD), el partit equivalent al Front National francès, i altres formacions populistes europees que amenacen fortament la continuïtat de Merkel. La CSU de Baviera, el land per on van entrar bona part dels 1,1 milions de peticionaris d'asil rebuts per l'administració germànica el 2015, no tolera competència des de la dreta. Merkel repeteix com un mantra el seu “ho aconseguirem”, però sense el suport d'un polític tan capital com Schäuble, representant, a més a més, de l'ala més dretana de la CDU. La que sí que s'escolta la CSU.