Colòmbia decideix
Colòmbia va buscar ahir el segell del poble, via plebiscit, a un acord negociat durant quatre anys i signat una setmana enrere entre el president Juan Manuel Santos i el líder de les FARC, Rodrigo Londoño Echeverri,Timochenko. Una votació en què el sí a la pau, després de 52 anys de conflicte, semblava imparable i que té el suport de la comunitat internacional com el senyal positiu que necessita el món, en temps de convulsions sense precedents, però que una part dels colombians rebutja.
“Voto no perquè el sí vol dir donar poder a la guerrilla, uns assassins que no es convertiran en treballadors. Qui ha matat, violat i segrestat no canvia. El sí vol dir que en vuit anys Colòmbia serà com Veneçuela.” Julio Silva, de 57 anys i mecànic, votava ahir a la Villa del Rosario, última població abans del pont Simon Bolívar que separa els dos països. Un lloc de pas per a les desenes de milers de veneçolans que cada dia creuen a peu la frontera –des que es va reobrir l'agost passat–. L'objectiu és arribar a Cúcuta, la capital del departament Norte de Santander, a comprar arròs, paper higiènic i altres productes bàsics.
Per Julio no valen les garanties de Santos que es castigarà els crims de lesa humanitat amb vuit anys de privació de llibertat. Ni que són mínimes les possibilitats que la guerrilla desmobilitzada
domini l'espectre parlamentari –l'acord els garanteix un mínim de deu escons per a dues legislatures, en un país dominat per les dretes, la de Santos o la de l'expresident Álvaro Uribe–. “Passaran a la delinqüència comuna o seguiran en el narcotràfic, com ha passat a El Salvador, i veurem de president gent com Timochenko. Les FARC tenen diners. I aquí el vot es compra per un sac de farina”, hi va afegir Silva.
“Entregar el país a qui ha massacrat pobles sencers, ha violat dones i nenes i ha deixat milions de desplaçats és animar altres delinqüents o terroristes. Que no ens estranyi si un dia sentim a dir a un nen «jo vull ser com Timochenko»”, sosté a Bogotà la senadora Paloma Valencia, de l'uribista Centro Democrático. La senadora dibuixa un futur semblant al del mecànic de Villa del Rosario davant observadors internacionals i premsa, en una trobada prèvia al plebiscit. No escolta els arguments de Juanita Goebertus, membre de l'equip del comissionat per la pau, Sergio Jaramillo, que resumeix l'articulat de les 297 pàgines de l'acord amb les FARC i sosté que no es regala impunitat, sinó que es dóna un camí cap a la pau.
“Colòmbia necessita enterrar el llenguatge bèl·lic que continua emprant un i altre bàndol mentre parla de pau, reflexiona Alejandra Barrios, directora de MOE Colòmbia, l'ONG que té desplegats 2.200 observadors nacionals i 80 internacionals per tot el país.
Els colombians van arribar al plebiscit després d' una campanya en què Santos s'ha apropiat de l'espai institucional i públic sense miraments. Als locals electorals, dins les escoles, el ciutadà votava ahir envoltat de dibuixos amb el colom de la pau. Formen part de la campanya institucional de divulgació del procés, però clarament superen els límits de la neutralitat. La paraula pau és la bandera de Santos des de la seva reelecció, el 2014. Colòmbia s'ha polaritzat, en una consulta en què semblava que la confrontació fos encara entre Santos i el seu expadrí polític, ara màxim rival, Uribe. “La victòria del sí o del no marcarà un abans i un després al país i això va molt més enllà dels presidents actuals, passats o futurs. És una decisió”, deia Goebertus. La desmobilització i entrega d'armes es farà sota supervisió de l'ONU, en 180 dies. Però els grans reptes –la justícia transicional per als crims dels guerrillers o la reforma agrària per restituir les terres i eradicar els cultius il·legals del narcotràfic– representen una “tasca titànica”, adverteix Goebertus, que anirà més enllà d'una o dues legislatures.
Un total de 34,8 milions de colombians estaven cridats a les urnes, en un país on l'abstenció acostuma a superar la participació al 50%. “És una consulta històrica. Però hi ha qui no anirà a votar, perquè dóna per fet que el sí està dat i beneït”, va dir Yann Basset, politòleg de Bogotà.
