sábado, 19 de noviembre de 2016

Nosotros, que nos quisimos tanto



A la recerca d'un contrapès


Cinc líders europeus –els d'Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia, França i Estat espanyol–, més un president en retirada, Barack Obama, aplegats a Berlín com si es tractés d'aixecar algun tipus de mur de contenció, aquest cop contra una aliança inèdita, la del “nou” ordre que pot implantar als EUA el republicà Trump, més el “vell” Moscou del president Putin. La cimera a sis entre Obama, d'una banda, i Angela Merkel, el francès Hollande, la britànica May, l'italià Renzi i l'espanyol Rajoy, de l'altra, tenia aspecte de tot, menys de reunió tranquil·litzadora. No només perquè cadascun d'aquests líders té prou problemes a casa, sinó perquè, a sobre, una d'ells, May, representa una ferida europea, el Brexit. De la cimera en van quedar fotos de família i una última oportunitat d'acomiadar del continent l'Air Force One amb un president a bord considerat clarament “amic”. No hi ha va haver roda de premsa final ni tampoc comunicats conjunts, més enllà d'un resum que va difondre la Casa Blanca. Merkel va comparèixer poc després de marxar Obama acompanyada de Rajoy, amb l'excusa d'una reunió bilateral de “reestrena”, després de la investidura del president espanyol.

Obama, tan amic de sorpreses, no estava per fer més declaracions que les del dia abans, en duet amb Merkel. Tampoc va deixar a Berlín cap regal final mediàtic, fora de la seva foto davant la Porta de Brandenburg amb un coffee to go a la mà. En el resum de la Casa Blanca es constatava la voluntat dels sis líders de mantenir les sancions contra Rússia per la “invasió il·legal” de Crimea, va destacar Rajoy. No s'ha parlat d'ampliar-les al paper de Moscou a Síria, hi va afegir Merkel. Tot fa pensar que es tracta més aviat d'un missatge que es vol enviar a Moscou i, indirectament, a Trump, el seu teòric nou amic. Europa i el món sencer semblen empènyer Merkel a ser el factor d'estabilitat o “roca enmig de la tempesta”, com es va formular en una pregunta a Rajoy. La cancellera té pendent de comunicar al destinatari directe –el poble sobirà alemany– si vol aspirar a la reelecció en les generals de setembre del 2017. Ahir va deixar de nou la incògnita, però s'espera que l'aclareixi demà. De cop, la decisió s'ha convertit en una qüestió d'efectes globals. A les files conservadores no hi ha noms sòlids alternatius, en cas que no es presentés. A escala internacional sembla que els líders compten amb una Merkel coamfitriona de més cimeres. Sobretot si resulta que les promeses de Trump no eren amenaces populistes, sinó determinacions.

Rajoy va marxar de Berlín amb un d'aquells espaldarazos que sol rebre de Merkel. Es va preguntar a la cancellera si el considerava el president espanyol el seu “líder més important” a escala europea, vist l'estat dels altres. Merkel es va limitar a dir que Espanya “sempre ha estat un aliat important”.