El gihadista de Berlín cau a Milà
Evidentment, tothom va respirar alleujat ahir, a les portes del cap de setmana més festiu de l'any, si més no per al món cristià, quan des d'Itàlia va saltar la notícia que el terrorista més buscat d'Europa, el tunisià Anis Amri, de 25 anys, havia caigut a mans de la policia a Itàlia.
Van arribar els esperats missatges de felicitació de Berlín a Roma, entre la cancellera Merkel i el nou primer ministre, Paolo Gentiloni; entre els ministres de l'Interior respectius i entre els altres estaments policials i de la justícia implicats.
Dos policies, un d'ells en període de proves, van eliminar l'enemic número u d'aquest Nadal, el gihadista que presumptament va llançar un camió contra el mercadet nadalenc de Berlín, amb dotze víctimes mortals –incloent-hi el conductor polonès del vehicle– i uns cinquanta ferits. A les tres de la matinada va acabar el malson, a l'estació de metro de Sesto San Giovanni, un barri perifèric de Milà.
La parella d'agents va demanar la documentació a un home aparentment perdut, que en comptes de treure un carnet va treure una pistola de la seva motxilla, va disparar contra un agent –que va quedar ferit lleument– i el seu company de patrulla va respondre sense dubtar.
Tot bé, si no fos que enmig dels missatges de felicitació, agraïment, desitjos de recuperació al policia ferit i reconeixement a la cooperació internacional contra el terrorisme saltava a la vista que faltava una explicació: com pot, l'home més buscat d'Europa, viatjar de Berlín a Milà, passant per França, sense que ningú no l'aturi?
La bona notícia, fruit de la casualitat que caigués en un control rutinari, segons Itàlia, afegeix encara més dubtes en el cas d'aquest gihadista, que va entrar a Europa per Lampedusa, el 2011, va anar a la presó a Sicília per delictes comuns i d'allà va passar a ser un “sol·licitant d'asil rebutjat, però tolerat” a Alemanya, on va entrar el 2015.
Fins dimecres, dos dies després de l'atemptat, es podia entendre encara que, malgrat estar vigilat com a “perillós” pels serveis secrets alemanys des de feia mesos, pels seus vincles amb el gihadisme, hagués escapat a una observació sembla que no tan sistemàtica unes setmanes enrere.
Cerca de còmplices
Però dimecres se'l va reconèixer com a l'autor de l'atemptat, pel document d'asilat trobat al camió. Que viatgés 850 quilòmetres, un cop emesa l'ordre de detenció europea i amb el seu rostre a primera pàgina dels diaris d'arreu del món, costa bastant més de creure.
“Es manté l'alerta alta i investigarem possibles xarxes o còmplices que l'hagin ajudat o senzillament que hagin sabut, sense actuar, el que feia”, va dir el ministre de l'Interior alemany, Thomas de Maizière. “Si convé, farem canvis polítics i legislatius”, hi va afegir Merkel, després dels missatges de felicitació i agraïment a Itàlia.
Està clar que l'atemptat gihadista marcarà un abans i un després a Alemanya. És el primer gran atac del radicalisme islàmic al país que més refugiats ha acollit d'Europa (1,3 milions des de principis del 2015). La capacitat de resistència de la cancellera a les pressions dels seus socis de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU) perquè faci un gir dretà a la política de refugiats té un límit. Fins i tot des de l'oposició dels Verds han arribat aquests dies exigències de més duresa en les expulsions dels individus “perillosos” o delinqüents reincidents.
La mort d'Amri suposa una certa treva nadalenca, però la setmana vinent començarà a recordar-se l'escàndol dels abusos sexuals massius del 2015, la nit de Cap d'Any, a Colònia, comesos en part per immigrants magribins i amb una policia que sembla desbordada per la situació.
Merkel vol pressionar Tunísia, el Marroc i la resta dels països del nord d'Àfrica, mandrosos a l'hora d'acceptar els seus nacionals susceptibles de ser expulsats d'Alemanya. Que el terrorista més buscat d''Europa es bellugui per territori comunitari sense problemes no és cosa que es pugui resoldre, però, pressionant sobre els veïns del sud de la Mediterrània.
Vull morir com un màrtir”
GEMMA C.SERRA
Als missatges d'ahir entre Berlín i Roma se n'hi va afegir un altre de molt diferent: el d'Anis Amri parlant a la càmera amb un pont al fons que forma part del paisatge urbà de la capital alemanya. L'agència Amaq, canal habitual d'Estat Islàmic, el va difondre poc després de la notícia del tiroteig a Milà. Amri jura fidelitat a l'organització gihadista i afirma que vol morir com un màrtir. Poques novetats respecte a aquesta mena de vídeos, si no fos pel pont del fons, identificable com el del barri de Moabit, una barriada amb molta població immigrada, però també on té la seu el Ministeri de l'Interior. A Moabit hi ha, a més, la mesquita radical sota observació, des de fa temps, dels serveis secrets. D'altra banda, la policia va negar ahir que Amri fos l'home que es veu davant la porta d'un centre musulmà, en el vídeo difós dijous per un mitjà berlinès. Sí que se sap, però, que solia passar per aquell possible cau dels còmplices o “germans” que van ajudar-lo a fugir després de l'atemptat.