Merkel, l'última de l'establishment
El diari italià La Repubblica il·lustrava ahir la caduta de Matteo Renzi, víctima del parany del seu referèndum, amb una fotografia de la visita del president nord-americà, Barack Obama, a Hannover, la primavera passada. Al president dels Estats Units l'acompanyaven aleshores l'amfitriona alemanya, Angela Merkel; el mateix Renzi; el britànic David Cameron, i el francès François Hollande.
La cancellera és l'única d'aquells cinc representants de l'establishment que entrarà al 2017 amb perspectives de continuïtat, era el missatge del diari. Val a dir que la foto té un component trampós. Si en comptes de la cimera de Hannover s'hagués pres la següent cita de Merkel amb els grans, a Berlín, fa unes setmanes, s'hi veuria un sisè caparró afegit al conjunt que sí que revalida el càrrec –el de Mariano Rajoy–, a més de la britànica Theresa May, el relleu de Cameron.
El missatge de La Repubblica és, però, prou entenedor i vàlid. Obama deixarà la presidència no a Hillary Clinton, la successora que voldria, sinó al representant del populisme dretà global, Donald Trump. A Cameron el va condemnar l'error de càlcul de sotmetre a referèndum el Brexit sense imaginar, pel que sembla, que podia guanyar el bàndol contrari. I Hollande ha decidit marxar per la porta del darrere, vist que té els sondejos tan en contra que ni el pitjor cas de miopia política podria fer pensar en cap altra cosa que no sigui una davallada.
És Merkel l'únic factor d'estabilitat enmig dels corrents anti-establishment desfermats pel món? Els dos missatges de les urnes, el cap de setmana passat, han estat una de freda i una de calenta per a l'afany d'estabilitat que representa la cancellera. Àustria ha deixat fora de la presidència l'ultradretà Norbert Hofer, a canvi del verd Alexander Van der Bellen. L'Europa –i l'Alemanya– que vol la cancellera respira, però només una mica, vist que la formació xenòfoba austríaca FPÖ ha obtingut un més que alarmant 46%. I que l'encarregat de neutralitzar-la no ha estat cap representant de l'establishment polític –conservadors o socialdemòcrates–, sinó un veterà dels Verds.
Ahir, a Berlín, com a Brussel·les, tothom es referia al resultat italià com un assumpte intern, malgrat les pors d'un ascens, també en aquest país europeu, ja sigui del populisme dretà o de l'esquerrà Moviment Cinc Estrelles de Beppe Grillo.
En aquest context, Merkel buscarà avui la reelecció com a líder de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit que presideix des del 2000. Aleshores en va assumir el lideratge amb un partit enfonsat en un escàndol de comptes irregulars, sota Helmut Kohl, i a l'oposició. Ara vol la ratificació dels seus per afrontar la campanya electoral de les generals del 2017, en què aspirarà a un quart mandat com a cancellera. Per aconseguir-ho, necessita calmar el front més dretà del partit, a més de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), que volen que freni l'arribada de refugiats.
Abans de començar el congrés, que se celebra a Essen, Merkel ja va fer un gest, en incloure en la moció de la presidència la proposta de l'ala dretana d'agilitzar les expulsions dels refugiats sense “perspectives” de poder-se quedar al país.
Un gir a la dreta, destinat a calmar els que pensen que per frenar els ultres s'han d'acostar posicions precisament amb aquest nou enemic polític, fins ara inexistent a escala federal en el panorama alemany, però decidit a entrar al Bundestag l'any vinent.