Àustria frena la ultradreta
“Estic infinitament trist perquè no ha funcionat aquest cop. M'hauria encantat poder cuidar la nostra Àustria”, va escriure al seu compte a la xarxa social Facebook Norbert Hofer, candidat ultradretà a la presidència d'Àustria, uns minuts després de saltar els primers resultats als mitjans de comunicació, un cop tancats els col·legis electorals, i que donaven la presidència del país a l'alternatiu i exlíder verd Alexander van der Bellen.
Aquesta ràpida acceptació de la derrota per part de l'ultradretà Partit Lliberal d'Àustria (FPÖ) és només aparent: en realitat, Van der Bellen hauria pogut ser proclamat president del país al maig, quan va imposar-se a Hofer per 31.000 vots de diferència. Aleshores, però, l'aspirant del partit ultradretà, xenòfob i euroescèptic va optar per impugnar el resultat i forçar una repetició dels comicis que ha tingut pendents no només el seu país, sinó també els veïns i la resta d'Europa.
Si al maig la diferència va ser mínima –un 50,35% per a Van der Bellen, contra el 49,65% per a Hofer–, ahir l'avantatge d'aquest professor d'economia de 72 anys, esquerrà i alternatiu, davant la gran esperança dels ultres europeus, va créixer: 53,6% contra 46,4%, segons els primers escrutinis encara parcials difosos a l'hora de tancar aquesta edició.
Una diferència que es considerava irreversible, fins i tot sense tenir en compte el vot per correu. Va ser justament l'alt percentatge d'aquesta fórmula de vot anticipat –uns 800.000 votants, del total de 8,6 milions d'electors, van optar pel correu– el que va fonamentar al maig la impugnació de les anteriors presidencials. Hi havia un marge d'error o irregularitat alt, va argumentar l'FPÖ, atès aquell avantatge mínim. Al retard derivat d'aquella impugnació el va seguir un segon ajornament, al setembre, després de comprovar-se que els sobres per a les paperetes tenien una goma d'enganxar considerada poc segura.
Àustria, al cor de l'Europa dita civilitzada, va haver d'endarrerir la votació de nou i no va poder repetir l'elecció fins aquest desembre, sigui per maniobres de la ultradreta o per problemes formals. En aquest període, l'ombra d'una victòria de l'anomenat vot de la por –esperonat pel negativisme, la xenofòbia i altres consignes ultres– s'ha estès més enllà d'Europa i ha pres dimensions globals.
La victòria de Donald Trump als Estats Units ha disparat les expectatives del populisme dretà. Àustria sembla haver aturat aquesta tendència amb la victòria –per segon cop i crescuda– d'un home d'aspecte poc mediàtic o fins i tot avorrit, que no representa els grans partits, sinó l'alternativa verda. Les formacions germanes europees a l'FPÖ de Hofer –com el Front Nacional (FN) de Marine Le Pen o l'Alternativa per Alemanya (AfD) de Frauke Petry– no poden comptar ara amb l'empenta d'una presidència aliada a Àustria per a les seves campanyes electorals respectives a França, la primavera que ve, i a Alemanya, a la tardor.
En aquest sentit, l'enuig que inicialment va provocar en molts la repetició de les presidencials austríaques ha resultat finalment positiu per al conjunt de les formacions democràtiques. El vell professor ecologista i esquerrà no ha sortit del seu paper, tranquil i serè, aglutinant del vot jove i positivista, mentre que Hofer portava endavant una campanya marcada per la crispació i la desqualificació al seu contrari.
Àustria, el país on va néixer Adolf Hitler, no ha donat la presidència a la ultradreta. Però la resta dels partits no poden baixar la guàrdia: un 46,4% s'ha decantat per Hofer en aquesta elecció repetida. El vot de protesta contra els refugiats i antieuropeu té prou empenta per fer tremolar encara l'afeblida gran coalició que lideren al país alpí els socialdemòcrates. No hi ha motiu per desactivar l'alarma.
Els anti-establishment no han guanyat, però qui els ha aturat no és cap de les grans formacions establertes. Norbert Hofer va prometre ahir als seus votants que d'aquí a sis anys es presentarà de nou a la presidència de la república alpina.