Merkel i Hollande: la unió contra els populismes
“La UE ha de superar grans reptes, tant interns com externs. Només els podrem afrontar conjuntament; n'estem convençuts”, anunciava ahir la cancellera Angela Merkel, més agermanada del que és habitual amb François Hollande, en una reunió de feina a Berlín que semblava dissenyada per servir de contratrobada a la de Donald Trump i la britànica Theresa May, a Washington. L'Europa del motor francoalemany té al davant l'eix transatlàntic, ara en mans de dos líders que representen la ruptura de les aliances tradicionals. Més directe que la cancellera, Hollande va avisar que, entre aquests reptes, interns i externs, hi ha els populismes i els extremistes. I que, per trobar-los, no cal anar-se'n a mirar fora, sinó que són a Europa mateix.
Fronts diversos
Merkel i Hollande, líders dels dos grans països del nucli dur de la UE, van llançar així el seu missatge en l'arrencada d'un any electoral en què Europa, efectivament, s'hi juga molt. Una victòria de l'ultradretà Front National de Marine Le Pen en les presidencials franceses seria una estocada molt pitjor per a l'eix Berlín-París que qualsevol aliança maligna entre May i Trump. El combat contra els populismes dretans ha d'anar en moltes direccions –nacional, europea i transatlàntica–. En aquest sentit, la crida de Merkel a la unitat dels europeus i la defensa “ambiciosa” de les “societats obertes” tenia un punt de missió impossible, atès que a la UE a la qual s'adreça la cancellera hi ha uns quants exemples de governs en mans de nacionalismes dretans, per exemple, a la veïna Polònia.
Posició de consens
La trobada entre Merkel i Hollande obeïa al precepte de la tradicional recerca de posicions consensuades entre Berlín i París davant qualsevol cimera europea, com la que se celebrarà la setmana que ve a Malta. Merkel hi anirà després d'una altra visita de feina a un país imprescindible per als seus plans, Turquia. La cancellera va ser la impulsora del tractat UE-Turquia per frenar l'arribada de refugiats en territori comunitari.
En aquest any electoral alemany, Merkel necessita demostrar que el controvertit “pacte amb el diable” –Recep Tayyip Erdogan– tenia sentit. Del milió de refugiats que gairebé va rebre Alemanya el 2015, es va passar l'any següent als 300.000. És la reducció que Merkel necessita per fer les paus amb l'ala més conservadora del seu partit i també amb l'electorat. Es tracta d'una manera de demostrar que les seves mesures funcionen, sense que hagi de recórrer a aixecar murs fronterers.
Relleu a Afers Estrangers
La gran coalició alemanya va viure ahir un discret canvi de ministeris interpretable com un regal de consolació per a Sigmar Gabriel, fins ara titular d'Economia, que passa a Afers Estrangers. Carambola o no, tres dies després de renunciar a ser el candidat socialdemòcrata a lluitar contra Merkel en favor de Martin Schulz, Gabriel va esdevenir ministre d'Afers Estrangers. Frank-Walter Steinmeier, fins ahir el titular d'aquest ministeri “estrella”, es prepara per assumir la presidència del país, com a candidat consensuat a la gran coalició. Això dona a Gabriel aquesta sortida airosa en l'últim tram de la legislatura. Queden set mesos fins a les generals i aquest període posarà Gabriel en una situació complexa. Alemanya presideix el G-20, el grup dels poderosos i els emergents, que vol dir aplegar en la cimera, prevista per al juliol, els EUA, Mèxic i Rússia, entre d'altres.