Schulz reanima l'afeblida socialdemocràcia
Sense connexió directa amb les bases, dotze punts per sota de Merkel en els sondejos i amb una trajectòria política centrada en el Parlament Europeu, tradicional cementiri d'elefants per a la classe política dels partits establerts: Martin Schulz, de 61 anys, va presentar-se, ahir, com la gran esperança de la socialdemocràcia alemanya. L'expresident de l'Eurocambra, on va ingressar el 1994, està determinat, va dir, a trencar la condició del Partit Socialdemòcrata (SPD) d'aliat a la gran coalició de govern i a recuperar el poder que va perdre el 2005 l'aleshores canceller, Gerhard Schröder, precisament davant Merkel.
Sis dies després de rebre oficiosament l'encàrrec de liderar el partit en les properes generals, en renunciar a presentar-se com a candidat el líder de l'SPD, Sigmar Gabriel, Schulz es va posar, si més no, la Willy Brandt Haus –la seu del partit– a la butxaca amb un discurs encès. Els continguts no eren molt diferents dels que plantejaria Merkel en un míting propi –per exemple, la defensa de l'acollida dels refugiats–, però amb un repartiment de càrregues solidari entre tota la UE. Va dedicar una crítica ferotge a Donald Trump, com a representant d'un populisme que amenaça la bona relació transatlàntica, un dels puntals de la política exterior alemanya des de la fi de la II Guerra Mundial. I va qualificar de “vergonya” per al país l'empenta de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), el partit que podria convertir-se en tercera força en les generals de setembre.
L'efecte Schulz ja s'havia començat a notar en els sondejos, fins i tot abans de la designació oficial, ahir, com a candidat per unanimitat de la cúpula del partit. L'SPD ha remuntat tres punts des de dimarts, quan Gabriel va renunciar a ser candidat i va donar llum verd a Schulz per intentar-ho. Obtindria un 23 %, segons un sondeig de la televisió pública ARD, mentre que la Unió conservadora de Merkel tindria un 35%. Per a Schulz, no és una diferència insalvable, sinó l'inici d'una remuntada.
“Seran unes eleccions molt emocionants”, va prometre, en al·lusió no només a les generals de setembre, sinó al seguit de tres comicis regionals que hi ha entre març i maig, de què cadascun haurà de servir per mesurar què hi ha del cert en aquesta remuntada, més enllà del que diguin els sondejos.