La ultradreta europea fa seva l'embranzida de Trump
“Estem vivint el final d'un món i el naixement d'un altre”, va pronosticar la líder del Front National (FN) francès, Marine Le Pen, estrella del congrés dels partits ultradretans europeus, de cop agermanats en territori alemany (a Coblença), amb Angela Merkel com a enemic comú i Donald Trump com a heroi compartit. “És la primavera dels patriotes”, havia assegurat el seu col·lega holandès Geert Wilders davant uns 3.000 assistents a aquesta mena d'acte fundacional oficiós, amb participació de representants italians i d'altres parts d'Europa, celebrat en una sala polivalent de la ciutat de Coblença i amb Frauke Petry, líder d'Alternativa per Alemanya (AfD) com a amfitriona.
La convocatòria, un dia després de la investidura de Trump, tenia un objectiu més que evident: aprofitar l'embranzida del ja president dels Estats Units per les seves pròpies campanyes electorals. Wilders és el primer de la llista, ja que a Holanda se celebren legislatives al març. El seu Partit de la Llibertat (PVV) té tots els números per esdevenir el més votat, segons els sondejos. Que es confirmi una primera victòria ultradretana aquest any electoral europeu inflaria encara més els populismes continentals. Però és sobretot Le Pen en qui es dipositen les esperances d'aquest espectre polític. Si arribés a imposar-se en les presidencials franceses d'abril, seria una estocada a l'eix Berlín-París d'efectes molt més durs, fins i tot, que el Brexit dur de la britànica Theresa May.
“El 2017 és l'any del despertar dels pobles”, va dir Le Pen, per dedicar-se, tot seguit, a atacar l'acollida de refugiats de Merkel –“una catàstrofe diària”, en paraules seves–, com si la cancellera alemanya fos la seva rival autèntica i no els conservadors o socialistes francesos.
A Petry se li va reservar un paper més aviat modest. No només perquè la cita amb les generals alemanyes queda una mica mes lluny –el 24 de setembre–, sinó també perquè els pronòstics situen l'AfD en tercer o quart lloc. És clar que seria una fita per a la ultradreta alemanya, que fins ara mai no ha aconseguit escons al Parlament federal. Però, de moment, no té el potencial “destructiu” d'una Marine Le Pen.
La cita a Coblença tenia el seu punt conflictiu per a Alternativa per Alemanya, ja que dins el partit hi ha fraccions que rebutgen agermanar-se amb Le Pen. És una de les moltes escissions internes d'aquest nou partit alemany, en què a la mateixa Petry li va tocar “distanciar-se”, aquests darrers dies, d'un dels seus companys més radicals –Jörg Höcke, captador dels vots neonazis–, a qui es va acudir titllar de “vergonya” el monument a Berlín als milions de víctimes de l'Holocaust nazi.
Trencant la neutralitat
Uns 5.000 manifestants van protestar a Coblença contra la ultradreta, de què el congrés se celebrava entre enormes mesures de seguretat i exclusió de mitjans “enemics”, per decisió dels convocants, molt a l'estil d'un Donald Trump. Entre els qui protestaven hi havia el vicecanceller i lider socialdemòcrata Sigmar Gabriel, possible rival d'Angela Merkel en les generals de setembre. “Qui s'adorm en democràcia pot despertar-se en una dictadura”, va dir Gabriel, ministre d'Economia, que ja el dia abans havia trencat la neutralitat del seu govern per criticar el proteccionisme de Trump. Gabriel no era ahir en les protestes com a vicecanceller, sinó com a líder socialdemòcrata. La propera setmana, se n'espera la designació com a candidat socialdemòcrata a les generals. Va haver d'escoltar escridassades de manifestants esquerrans, descontents amb la seva autoinvitació electoralista.