Sense declaracions conjuntes, però interessats a marcar una mena de nou començament pragmàtic per al multilateralisme: el secretari d'Estat dels EUA, Rex Tillerson, i el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, van aprofitar la primera cita possible en el calendari comú –una reunió del G-20 a escala ministerial– per trencar el gel i mostrar un tarannà el màxim de constructiu possible, sense mullar-se.
Mentre l'administració de la Casa Blanca, a Washington, busca relleus ràpids per a les primeres desercions, Tillerson es va plantar a Bonn, l'antiga capital federal alemanya i seu durant dos dies de la reunió de les potències amb els països emergents. Era la seva primera visita oficial a l'estranger, per a unes sessions a porta tancada que es clouran avui, i amb un amfitrió, l'alemany Sigmar Gabriel, que va prendre possessió del càrrec fa quinze dies, en substitució de l'experimentat Frank-Walter Steinmeier –titular del departament en les dues legislatures de gran coalició de Merkel–, president d'Alemanya des de diumenge passat.
La primera conversa entre els dos ministres, el de Donald Trump i el de Vladímir Putin, ha estat “constructiva”, segons van declarar tots dos en termes molt semblants, tot i que en compareixences separades.
Washington vol treballar amb Moscou “sobre bases de cooperació que beneficiï el poble nord-americà”, va dir Tillerson, sense esmentar l'“Amèrica, primer” de Trump, però en un to que hi feia pensar molt. Ha estat una cita “pragmàtica i útil”, deia, per la seva banda, Lavrov.
Menys estrictament “americà” que el seu president, el secretari d'Estat va esmentar també els interessos compartits entre els Estats Units i els seus aliats, mentre que el seu col·lega rus parlava de treballar junts i “superar” el distanciament que ha marcat les relacions entre Washington i Moscou en el mandat de l'antecessor de Trump, Barack Obama.
Fora d'això, ni l'un ni l'altre van parlar de continguts concrets respecte als grans temes de l'agenda global –la guerra de Síria–, mentre que Tillerson va fer al·lusió a la necessitat que Rússia se subjecti als acords de Minsk per a l'estabilització d'Ucraïna. Una advertència compartida per Alemanya, impulsora juntament amb França de la recerca de solucions entre Kíev i Moscou, que ja no dissimula la impaciència vers Putin.
La reunió dels ministres d'Afers Estrangers a Bonn és el primer gran acte del G-20 amb presidència de torn alemanya d'aquest grup. El juliol que ve s'han de veure les cares els líders dels vint, a Hamburg, amb Merkel d'amfitriona. La cita d'Afers Estrangers s'ha de tancar demà, previsiblement sense cap document conjunt i amb una conferència de premsa en solitari de Gabriel, al marge de les declaracions que pugui fer cadascuna de les delegacions pel seu cantó als mitjans dels països respectius.
Són molts els punts sensibles en aquest gremi, que integra les set potències, més Rússia i països com ara Turquia i Mèxic, tots dos ara especialment rellevants. Ankara hi té un paper ambigu, tant per les relacions complexes entre el seu president, Recep Tayyip Erdogan, i Putin, per un cantó, com per la seva condició de soci de l'OTAN, per l'altre. Mèxic té el seu contenciós obert amb la política migratòria de Trump.
És, alhora, una mena de preàmbul de la Conferència de Seguretat de Munic, que arrencarà avui mateix i que reunirà alguns dels mateixos actors de la reunió de Bonn, i on s'espera la presència de la cancellera Angela Merkel. A diferència de la cita a Bonn, a Munic sí que es faran intervencions obertes als mitjans, i això vol dir que sí que hi haurà manera de copsar el pols polític de l'anomenat nou ordre mundial, més enllà de les compareixences mil·limetrades d'ahir.