Sota el foc amic de Schulz
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
A Angela Merkel se li ha obert un front nou a casa: la socialdemocràcia ha abandonat el paper de segon partit sense expectatives de guanyar, amb un candidat a les eleccions generals, Martin Schulz, que aquests dies acapara gairebé tants titulars a Alemanya com Donald Trump, però en sentit positiu. És el revers de la moneda, en uns temps en què les portades s'omplen d'amenaces globals i de paisatges apocalíptics.
Schulz, expresident del Parlament Europeu, comparteix amb Merkel el perfil de polític assenyat i europeista, amb unes propostes i un discurs molt semblants als de la cancellera i des de la posició de candidat d'una formació que representa tant la gran coalició com la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel. Amb la diferència, però, que no en forma part, ja que mai no ha tingut responsabilitats polítiques en l'àmbit federal. Pot dir sense embuts que tot ho farà millor, si arriba a ser canceller, sense que se li pugui respondre “i per què no ho has fet fins ara?”.
De cop, els sondejos el situen per sobre de Merkel en les preferències de l'elector. En cas que es votés directament un canceller –és a dir, en una elecció de tipus presidencialista–, l'aspirant guanyaria la titular per 50 a 34. Aquesta, però, no és la situació a Alemanya i no és extrapolable a l'escenari de les generals del 24 de setembre. A la primera potència europea, el poder es defineix per la correlació de forces i majories parlamentàries. La CDU de Merkel i els seus agermanats de la Unió Socialcristiana de Baviera avantatgen encara clarament el Partit Socialdemòcrata (SPD): un 34% per als conservadors de la cancellera versus un 28% per a la formació de Schulz. Els socialdemòcrates han remuntat vuit punts des que el candidat a la cancelleria és l'expresident del Parlament Europeu –és a dir, en menys de deu dies–, i fins a les eleccions generals encara queden molts mesos.
En un altre país, un candidat com Schulz, procedent de l'ensopit àmbit europeu, probablement no tindria possibilitats. A Alemanya, país on l'euroescepticisme no ha calat, sí que podria donar la sorpresa. La gran diferència respecte a Merkel és que no està desgastat pel poder. I que té les mans lliures per criticar Trump –cosa que no pot fer Sigmar Gabriel, líder socialdemòcrata i ara ministre d'Afers Estrangers–, mentre que la cancellera ha de dominar l'esperit de crítica que sens dubte li inspira el president dels EUA, amb qui s'haurà de trobar d'igual a igual tant en la cimera del G-7, a Itàlia, com en la del G-20, a Hamburg. Més o menys el mateix que li passa quan es tracta del rus Putin i del turc Erdogan, tots dos, a més, membres del G-20. Als 61 anys, Schulz dona aire a la lluita per la cancelleria, que semblava sentenciada quan Merkel va anunciar que aspirava a la reelecció per a un quart mandat. I aquesta lluita entre dos polítics tan semblants, tan assenyats i tanestablishment de cop sembla que ha eclipsat la bèstia negra de la política europea, la ultradreta. Alternativa per Alemanya continua en tercer lloc en els sondejos. Res no ha canviat per a aquest partit, que té assegurat, segons tots els pronòstics, l'entrada al Parlament federal, on fins ara no havia arribat cap partit ultradretà. A diferència del que passa a Holanda i a França, però, ni a curt ni a mitjà termini es preveu que guanyi uns comicis.
A Angela Merkel se li ha obert un front nou a casa: la socialdemocràcia ha abandonat el paper de segon partit sense expectatives de guanyar, amb un candidat a les eleccions generals, Martin Schulz, que aquests dies acapara gairebé tants titulars a Alemanya com Donald Trump, però en sentit positiu. És el revers de la moneda, en uns temps en què les portades s'omplen d'amenaces globals i de paisatges apocalíptics.
Schulz, expresident del Parlament Europeu, comparteix amb Merkel el perfil de polític assenyat i europeista, amb unes propostes i un discurs molt semblants als de la cancellera i des de la posició de candidat d'una formació que representa tant la gran coalició com la Unió Cristianodemòcrata (CDU) que presideix Merkel. Amb la diferència, però, que no en forma part, ja que mai no ha tingut responsabilitats polítiques en l'àmbit federal. Pot dir sense embuts que tot ho farà millor, si arriba a ser canceller, sense que se li pugui respondre “i per què no ho has fet fins ara?”.
De cop, els sondejos el situen per sobre de Merkel en les preferències de l'elector. En cas que es votés directament un canceller –és a dir, en una elecció de tipus presidencialista–, l'aspirant guanyaria la titular per 50 a 34. Aquesta, però, no és la situació a Alemanya i no és extrapolable a l'escenari de les generals del 24 de setembre. A la primera potència europea, el poder es defineix per la correlació de forces i majories parlamentàries. La CDU de Merkel i els seus agermanats de la Unió Socialcristiana de Baviera avantatgen encara clarament el Partit Socialdemòcrata (SPD): un 34% per als conservadors de la cancellera versus un 28% per a la formació de Schulz. Els socialdemòcrates han remuntat vuit punts des que el candidat a la cancelleria és l'expresident del Parlament Europeu –és a dir, en menys de deu dies–, i fins a les eleccions generals encara queden molts mesos.
En un altre país, un candidat com Schulz, procedent de l'ensopit àmbit europeu, probablement no tindria possibilitats. A Alemanya, país on l'euroescepticisme no ha calat, sí que podria donar la sorpresa. La gran diferència respecte a Merkel és que no està desgastat pel poder. I que té les mans lliures per criticar Trump –cosa que no pot fer Sigmar Gabriel, líder socialdemòcrata i ara ministre d'Afers Estrangers–, mentre que la cancellera ha de dominar l'esperit de crítica que sens dubte li inspira el president dels EUA, amb qui s'haurà de trobar d'igual a igual tant en la cimera del G-7, a Itàlia, com en la del G-20, a Hamburg. Més o menys el mateix que li passa quan es tracta del rus Putin i del turc Erdogan, tots dos, a més, membres del G-20. Als 61 anys, Schulz dona aire a la lluita per la cancelleria, que semblava sentenciada quan Merkel va anunciar que aspirava a la reelecció per a un quart mandat. I aquesta lluita entre dos polítics tan semblants, tan assenyats i tanestablishment de cop sembla que ha eclipsat la bèstia negra de la política europea, la ultradreta. Alternativa per Alemanya continua en tercer lloc en els sondejos. Res no ha canviat per a aquest partit, que té assegurat, segons tots els pronòstics, l'entrada al Parlament federal, on fins ara no havia arribat cap partit ultradretà. A diferència del que passa a Holanda i a França, però, ni a curt ni a mitjà termini es preveu que guanyi uns comicis.