Merkel mata l'efecte Schulz
La Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel va aconseguir ahir el 3-0 davant el socialdemòcrata Martin Schulz, sense possibilitats de remuntada ni que sigui moral per a l'aspirant abans de les eleccions generals que s'han de celebrar el setembre vinent.
Els comicis regionals al Rin del Nord-Westfàlia, el land més poblat i tradicionalment “roig” del país, eren els tercers i últims abans de les legislatives. Van donar, de nou, la victòria al candidat conservador, Armin Laschet, un home lleial a la cancellera, i van enviar a casa la socialdemòcrata Hannelore Kraft, cap del govern regional des del 2010.
El partit de la cancellera va pujar sis punts, fins arribar al 34,4%, segons les projeccions de la televisió alemanya ZDF, mentre que l'SPD es quedava en 30,6%. Una caiguda de nou punts, per al partit de Schulz, que segueix a les derrotes fulminants patides en les dues anteriors regionals de l'any.
Fora de la CDU, els altres guanyadors del dia eren el Partit Liberal (FDP), tercera força amb un 12%, mentre que la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) va aconseguir un sòlid 7,5% i l'accés a escons a una altra cambra regional. La número 13 del total de 16 del país.
Les regionals d'aquest diumenge van repetir així la dinàmica de les derrotes patides per l'SPD en els estats federats de Saarland i de Slesvig-Holstein, totes dues aquest any i totes dues amb Schulz com a nou líder socialdemòcrata.
En espera del que passés al Rin del Nord-Westfàlia, amb 17,5 milions d'habitants, els mateixos mitjans que havien llançat coets i anunciat un “efecte Schulz”, en al·lusió a l'empenta adquirida pel partit amb el nou lideratge, havien començat a qüestionar ja fa unes setmanes que sigui un candidat capaç de derrotar Angela Merkel.
Més o menys el mateix ha passat amb els sondejos. Al febrer i al març reflectien una remuntada espectacular a favor de l'SPD com no es produïa pràcticament des que Merkel va arribar al poder, el 2005. Es va pronosticar un empat entre les dues forces majoritàries o fins i tot un lleuger avantatge per a Schulz. Ara, la situació ha tornat enrere i es preveu una diferència entre els dos partits de fins a deu punts a favor dels conservadors.
Pel que fa a la resta de formacions, la ultradretana AfD va aconseguir de nou el seu objectiu prioritari d'accedir, una darrera l'altra, a les cambres regionals. Són ja tretze els estats federats i es considera també imparable la seva irrupció en el Bundestag (Parlament federal), cosa que fins ara no havia aconseguit cap partit ultradretà.
L'AfD va celebrar amb eufòria aquesta nova fita, ara a la cambra renana, mentre que els liberals cantaven victòria pel seu resultat. L'FDP va ser, durant dècades, el soci minoritari de governs liderats per la CDU o l'SPD.
A les generals de 2013 va quedar unes dècimes per sota del 5%, mínim per obtenir escons, però ara es veu de nou dins el Bundestag, potser com a artífex de majories sota l'esquema clàssic del partit petit que possibilita la majoria a un dels dos grans.