Welcome

Trump, Putin i Erdogan, els hostes incòmodes de Merkel

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Els Estats Units de Donald Trump representen la traïció a l’Acord del Clima; la Rússia de Vladímir Putin és territori d’autoritarisme i còmplice de la Síria d’Al-Assad; i Turquia acumula provocacions contra Alemanya, com les pretensions del president Recep Tayyip Erdogan d’aprofitar la cimera del G20 per fer un míting davant la comunitat turcoalemanya.

Els líders nord-americà, rus i turc són els convidats més incòmodes per a Merkel, amfitriona d’una cimera del G20 que es presenta ja difícil, pel munt de dissensions globals existents. L’abandonament de l’Acord del Clima pels EUA, un mes enrere, va tensar les aliances tradicionals transatlàntiques. L’apostolat proteccionista de Trump és una amenaça cap al bloc defensor del lliure mercat, encapçalat per Merkel, que ha reconegut que hi ha moltes “dificultats” en la recerca de consensos. Fins ara, aquesta recerca s’ha mogut en el terreny dels “xerpes”, els negociadors de cadascuna de les delegacions. A partir d’avui, serà la mateixa Merkel qui en prengui les regnes, amb trobades bilaterals prèvies amb Trump i Erdogan, d’una banda, i amb Putin, acompanyada del francès Emmanuel Macron, de l’altra. L’objectiu és rebaixar “diferències”, va explicar el seu portaveu. A les tensions d’una amfitriona necessitada d’oferir un document consensuat que no neixi mort –com sol passar en aquestes grans cimeres–. A Hamburg, la ciutat on va néixer Merkel, es respira una mena d’estat de setge policial, amb equilibris per no ofegar el dret de manifestació i, alhora evitar el caos.

La presència de Trump a Hamburg, “bastió” de col·lectius antisistema com Rote Flora –Fauna Roja–, és tot un caramel no només per als manifestants més o menys pacífics, sinó també per als radicals de tot signe.

“Benvinguts a l’Infern”

Els serveis secrets alemanys van alertar aquesta mateixa setmana de l’augment tant de l’extremisme d’esquerres, com de l’ultradretà i del radicalisme islàmic. Un dispositiu format per 20.000 agents ha de vetllar per la seguretat de la cimera, que formalment s’obre demà, però que ja avui dijous serà escenari de les primeres bilaterals entre Trump i Merkel, i d’Erdogan i la cancellera, a continuació. Les manifestacions van arrencar diumenge passat i es perllongaran fins al dissabte mateix. Els antiavalots van disparar dimarts les primeres canonades d’aigua a pressió contra grups de joves que volien passar la nit en l’anomenada “acampada anticapitalista”, prohibida per les autoritats o només permesa de dia.

Va ser un toc d’avís policial, després que el ministre d’Interior, el conservador Thomas de Maizière, com el de Justícia, socialdemòcrata, advertissin que la crítica pacífica “és benvinguda”, però que s’actuarà amb contundència contra els aldarulls o la violència. Per De Maizère, gent dormint en acampada lliure al mig d’Hamburg és un factor de risc afegit. Els serveis secrets calculen que poden arribar fins a Hamburg fins a 8.000 manifestants disposats a la violència i que aquests no s’han de “reservar” necessàriament per actuar en convocatòries com la dels antisistema –batejada com a Benvinguts a l’Infern–, sinó que es poden infiltrar en qualsevol altra, també les pacífiques.

Trump és un caramel per a les protestes, però no està sol en aquesta condició. El G20 aplega vint països entre els quals hi ha exponents de tota mena de vulneració dels drets humans i discriminació de la dona –com l’Aràbia Saudita– i de conflictes amb els veïns o interns.

Hi ha Mèxic –Peña Nieto tindrà una bilateral amb Trump, dominada per la decisió d’aquest de fer pagar als mexicans el seu mur fronterer–. Hi ha Argentina, que vol dur el conflicte de les Malvines a la reunió de Macri i la premier May. I hi ha Espanya, en qualitat de país convidat des de temps de Zapatero, ara amb un Rajoy molt capficat en els seus problemes interns.

El president turc diu que Alemanya s’està “suïcidant”

Erdogan va deixar clar ahir que no serà a Hamburg per fer festes a Merkel, que li impedeix parlar davant dels seus compatriotes. “Alemanya se suïcida”, va dir al setmanari Die Zeit, no només per la negativa de Berlín a qualsevol acte electoral seu dins territori alemany, sinó també per les negociacions encetades per aconseguir l’alliberament del periodista Deniz Yücel, amb doble passaport, alemany i turc, i empresonat des de fa 140 dies per sospita de propaganda prokurda. Erdogan insisteix que Alemanya protegeix els terroristes, perquè es nega a lliurar-los presumptes seguidors del moviment Gülen, que, segons Ankara, és l’instigador del fracassat intent de cop d’estat del 2016. Merkel, fins ara, ha minimitzat els atacs del president turc perquè sap que d’ell depèn el futur de l’acord amb la UE per frenar l’arribada de refugiats. La cimera del G20 posarà de nou a prova la seva capacitat de resistència davant d’Erdogan.