Farage anima la campanya de la ultradreta alemanya

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Nigel Farage, exnoi terrible de la política britànica i apòstol del Brexit més dur, va presentar-se ahir a la ciutadella de Spandau, als afores de Berlín, per donar suport a la seva “bona amiga” i “col·lega” a l’eurocambra, Beatrix von Storch. És a dir, l’eurodiputada de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), la formació que el 24 de setembre podria fer història, a la seva manera, i ser la primera formació entre la família dels radicals dretans que aconsegueix entrar al parlament federal, el Bundestag. Fins ara, tots els partits extremistes s’havien estavellat en el llistó del 5%, el mínim que es necessita a Alemanya per obtenir representació parlamentària. Quan manquen dues setmanes per a les eleccions generals, els sondejos pronostiquen per a aquest partit entre el 8 i l’11 %, amb opcions fins i tot de convertir-se en la tercera força, després del bloc conservador d’Angela Merkel –que obtindrà entre el 38 % i el 37%, segons les darreres enquestes– i el Partit Socialdemòcrata (SPD) de l’aspirant Martin Schulz –que se situa entre el 24 % i el seu mínim històric del 22 %.

“No sóc fan de cap dels dos candidats”, va dir Farage, en una conferència de premsa prèvia al míting de Spandau, en referència a Merkel i Schulz. Però, si cal triar, millor la cancellera, perquè “defensa els interessos de la indústria”, va animar-se a respondre el fundador del partit antieuropeu i xenòfob UKIP. Farage va insistir que no era “aliat” de l’AfD, sinó que hi era com a cosa personal. La invitació a aquesta celebrity del món anglosaxó va disparar l’atenció mediàtica en un acte, a més, emblemàtic per a l’ultradreta, perquè a la presó de Spadau es va suïcidar, el 1987, el lloctinent d’Adolf Hitler, Rudolf Hess, condemnat a cadena perpètua. La correlació de forces entre els dos blocs principals, el conservador de Merkel i el socialdemòcrata de Schulz, és pràcticament invariable de fa mesos. L’aspirant de l’SPD ha anat perdent fins i tot punts i tampoc no va aconseguir remuntar gens amb el duel televisat de diumenge passat contra la cancellera, que es va decantar clarament a favor de Merkel.

Entre els aspirants a tercera força la situació es molt diferent. L’Esquerra, els Verds, l’AfD i el Partit Liberal (FDP) es disputen la posició amb molt més vigor que no pas el palesat pels líders de les grans formacions, massa properes entre si per combatre’s durament i, a més, aliades en l’actual gran coalició de govern.

L’Esquerra vol mantenir-se com a primera força entre els minoritaris del Bundestag. Els Verds estan afeblits i mancats de lideratge fort, però no renuncien a convertir-se en un hipotètic soci de Merkel en cas que l’aritmètica postelectoral els donés la majoria necessària. Els liberals, aliat de govern tradicional per a qualsevol de les dues grans formacions, tornarà al Bundestag amb força, quatre anys després de quedar sense escons. Aspira a recuperar la posició de soci que va tenir a la segona legislatura de Merkel.

La tercera posició és especialment llaminera a Alemanya en el cas que el pròxim govern sigui una reedició de la gran coalició actual en comptes de l’aliança entre conservadors i liberal o algun tripartit amb els Verds. És a dir, si l’SPD no passa a l’oposició. Això donaria al tercer el càrrec de líder de l’oposició, que vol dir el primer a intervenir en qualsevol debat parlamentari, amb la repercussió mediàtica que això implica. Una plataforma que l’AfD aprofitaria com cap altre partit i que multiplicaria l’efecte del 10 o l’11 % que pugui obtenir.