Merkel guanya Schulz en un duel tranquil
Una cancellera conservadora segura de les decisions “difícils” que ha hagut de prendre –des dels rescats de l’euro a l’obertura de les fronteres als refugiats– i un aspirant socialdemòcrata a la defensiva, que li retreia no haver implicat a temps Hongria i Polònia en la recepció dels asilats. “Tots sabem que [Viktor] Orban no els hauria acollit mai. I havíem d’actuar”, va respondre Angela Merkel al seu principal rival en les eleccions generals, Martin Schulz. Semblava ben bé que s’havien invertit els papers. No només pel to conciliador de la cap del govern davant l’aspirant, sinó també per la defensa d’una cancellera conservadora en qüestions com ara la solidaritat, teòric terreny més adient d’un líder socialdemòcrata.
El cara a cara entre els dos candidats dels grans partits va començar amb la qüestió dels refugiats i va redreçar-se després cap a Turquia, en què Schulz va defensar una posició més radical i rupturista, mentre Merkel apostava per no trencar ponts. “Hem de combinar la duresa amb la via diplomàtica”, va dir la cancellera, a la qüestió de com actuar davant Ankara, país on hi ha dotze ciutadans alemanys empresonats per raons polítiques. “Si fos canceller, apostaria per posar fi a les negociacions d’adhesió de Turquia”, va dir Schulz, mentre Merkel li recordava que ella mai no havia cregut que aquest país hagués d’entrar a la UE, a diferència dels socialdemòcrates, però que no era moment de trencar, precisament en atenció dels alemanys empresonats. Segura pel que fa als temes més globals. i menys sòlida, quan s’entrava en temes com ara la precarietat laboral o la por que els jubilats del futur visquin en condicions de pobresa. “Quan vaig arribar al càrrec, hi havia 5 milions d’aturats. Ara, n’hi ha 2,5 milions. I encara haurien de ser menys”, va dir, en defensa pròpia.
El cara a cara d’ahir era l’única possibilitat de confrontació directa i televisada entre els rivals dels dos grans blocs –conservador i socialdemòcrata–, fins a les eleccions del 24 de setembre. La confrontació s’havia de captar pels continguts, perquè a tots dos se’ls identifica amb la moderació i l’al·lèrgia a les escenificacions agressives. Per a Merkel, al càrrec des del 2005 i líder dels conservadors des del 2000, havia de ser gairebé un passeig. La cancellera té entre 14 i 18 punts d’avantatge sobre Schulz, segons els diferents sondejos que es difonen aquests dies. Era, a més, el quart rival socialdemòcrata a qui s’enfrontava en aquest format. Schulz, líder socialdemòcrata des de fa uns mesos i sense experiència de govern a Alemanya, semblava un rival fàcil. No s’esperaven sorpreses amb Schulz, però sí que hi havia expectació pel comportament de Merkel, a qui s’esperava al plató amb dents i ungles. Les quatre cadenes implicades en el debat –les dues públiques nacionals, ARD i ZDF, i les privades Sat1 i RTL– havien lluitat per flexibilitzar una mica el format. L’equip de Merkel no va acceptar sortir-se de la cotilla, que es manté des de temps de Schröder. La cancellera s’ha guanyat per això les crítiques de pretendre ensopir, més que despertar l’electorat. No vol ensurts en campanya. La cancellera insisteix que no es refia dels sondejos. I que mai no ha menyspreat un rival, en aquest cas un socialdemòcrata amb qui comparteix una manera poc espectacular de demanar el vot. Una discreció impensable als Estats Units de Donald Trump, per exemple. Però que a Alemanya, de moment, funciona.