Hau ab
L’ultradreta pren empenta amb el vot anti-Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLLN
Els mitjans de comunicació que es queixaven, unes setmanes enrere, que la campanya electoral alemanya era avorrida han trobat un focus de distracció en els atacs permanents de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) contra Angela Merkel i la imatge de solidesa econòmica i social amb què la cancellera busca la reelecció per a un quart mandat. Mentre la presidenta de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) recorre el país amb aquestes consignes, alternades amb la defensa de l’acollida dels refugiats, els líders de les diferents branques d’AfD reforcen l’ofensiva contra la cancellera. Atacar el socialdemòcrata Martin Schulz ha perdut interès per a aquesta formació, vist que l’aspirant a derrotar Merkel continua a la baixa en els sondejos –un 22% li donava aquesta setmana una enquesta, el mínim històric pel Partit Socialdemòcrata (SPD), mentre que el bloc conservador de la cancellera es manté en el 38%. Les altres formacions en campanya –Esquerra, Verds i Partit Liberal (FDP), totes tres entre el 8% i el 9 % en els sondejos– no són tampoc competidores per a AfD, descartada com a aliada en qualsevol pacte de govern. AfD es defineix com a partit essencialment opositor, sigui quin sigui el resultat electoral.
Atacar Merkel, en canvi, pot donar-los bon rendiment polític. Es diuen representants del vot de protesta contra l’establiment, de què la màxima exponent, vist que sembla imbatible, és la cancellera. Converteixen qualsevol dels seus mítings a l’est del país, on tenen més seguidors, en un escenari d’esbroncament col·lectiu, com a aperitiu del que probablement serà el Bundestag (el Parlament federal) quan hi hagi diputats de la ultradreta. No només es dona per fet que hi seran, per primer cop en la història del Bundestag, sinó que, a més, podrien ser-ne la tercera força.
De dir que a la secretària d’Estat de Migració, Aylan Özoguz, se l’hauria d’“eliminar” a Anatòlia –en al·lusió als seus orígens turcs–, com va fer el cap de llista Alexander Gauland, va passar, aquest cap de setmana, el president del partit, Jörg Meuthen, a proposar que “s’elimini sense deixar rastre” tot el govern Merkel. Gauland, com Meuthen, són representants de la branca més moderada d’AfD. Fins ara, aquest tipus de proclames procedien de Jörg Höcke, més decantat cap al neonazisme.
Els grans motius d’entreteniment mediàtic han vingut, però, d’Alice Weidel, cap de llista nacional de manera col·legiada amb Gauland. Weidel, fins ara poc coneguda per a l’elector, ha anat aquests dies de tertúlia en tertúlia, entre provocació i provocació i deixant els seus companys de debat amb la paraula a la boca enmig del programa. Aquest cap de setmana, es va filtrar un correu presumptament enviat per Weidel el 2013 a un company d’ideologia, on es referia als membres del govern de Merkel com a “porcs” i “marionetes de les potències aliades”, és a dir, les que van derrotar Adolf Hitler, el 1945. També alertava de les “inundacions” que provocarien els àrabs i gitanos en societats com ara l’alemanya enmig d’altres insults racistes. Ella nega que el correu sigui seu; el diari que l’ha difós, Die Welt, afirma que té una declaració jurada que en prova l’autoria.