La ultradreta s’estrena en un Bundestag reforçat contra l'extremisme
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
El Bundestag (Parlament federal) més diversificat des del 1949, amb set partits representats i un total de 709 diputats, va viure ahir una sessió constitutiva marcada per la presència d’Alternativa per Alemanya (AfD), la primera formació ultradretana que aconsegueix escons a escala federal des dels anys cinquanta. Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances més temut d’Europa com a representant del dogma de l’austeritat, es va col·locar a la presidència de la cambra, amb 501 vots a favor, disposat a traslladar la seva fama d’home dur al terreny de la defensa de la democràcia. Si fins ara se l’ha identificat amb la intransigència i la imposició de retallades, a escala europea i també alemanya, ara haurà d’aplicar la mà de ferro als diputats de l’AfD, el partit que va quedar tercer en les eleccions generals, amb un 12,6% dels vots, per sota dels conservadors d’Angela Merkel, amb un 32,9%, i els socialdemòcrates de Martin Schulz, amb un 20,5%.
A Schäuble se l’ha anomenat a Alemanya “el poder en cadira de rodes” perquè va quedar paralític arran dels trets que li va disparar un pertorbat el 1991, quan era ministre de l’Interior de Helmut Kohl. Per als seus compatriotes, representa no només la disciplina, sinó també l’esperit de superació personal. Després de dotze anys com a ministre de Merkel, ahir va encetar el nou repte de la seva carrera amb una cambra “còmplice“ de l’interès comú d’aïllar la ultradreta. La presència de 92 diputats de l’AfD és ja inevitable i es dona per fet que la seva aposta serà la provocació, la seva marca d’identitat, ara des de l’aparador del Parlament de la primera potència europea.
El mandat de Schäuble consisteix a posar-los en cintura i impedir-los que aprofitin el Bundestag per practicar l’agitació. “Al Parlament hi batega el cor de la democràcia“, va dir Schäuble, el més veterà del Bundestag, ja que n’ha estat diputat des del 1972. Era la mateixa frase amb què es va acomiadar de la presidència de la cambra Norbert Lammer, uns mesos enrere, quan ja es donava per segura l’entrada de la ultradreta.
Ahir va encaixar aquesta formació un primer tast del que li espera: Schäuble va aconseguir els vots de gairebé el doble d’escons del grup conservador, els 246 diputats que sumen la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU); tampoc no van tenir problemes en l’elecció de les vicepresidències per al socialdemòcrata, Thomas Oppermann, el bavarès Hans-Peter Friedrich, la verda Claudia Roth, l’esquerrana Petra Pau i el liberal Wolfgang Kubicki.
Ni en tercera ronda
L’ultradretà Albrecht Glaser, en canvi, no va assolir l’elecció ni en tercera ronda. Un fet poc habitual al Bundestag, on hi ha cert fairplay en el repartiment de vicepresidències entre els partits amb escons.
El Parlament va voler palesar així que no hi haurà connivències, on es respiraven moltes incerteses. En paral·lel a l’estrena formal de la legislatura número 19 del Bundestag se succeeixen les negociacions entre la CDU/CSU, els Verds i els liberals. Un tripartit inexplorat a escala federal i l’única opció que té Merkel per aconseguir una majoria, ja que els socialdemòcrates descarten reeditar una gran coalició liderada per la cancellera. El parlamentarisme alemany va obrir ahir una nova etapa mentre hi ha també moltes incògnites sobre el pròxim govern de la cancellera Merkel, igualment més diversificat que mai.
El Bundestag (Parlament federal) més diversificat des del 1949, amb set partits representats i un total de 709 diputats, va viure ahir una sessió constitutiva marcada per la presència d’Alternativa per Alemanya (AfD), la primera formació ultradretana que aconsegueix escons a escala federal des dels anys cinquanta. Wolfgang Schäuble, el ministre de Finances més temut d’Europa com a representant del dogma de l’austeritat, es va col·locar a la presidència de la cambra, amb 501 vots a favor, disposat a traslladar la seva fama d’home dur al terreny de la defensa de la democràcia. Si fins ara se l’ha identificat amb la intransigència i la imposició de retallades, a escala europea i també alemanya, ara haurà d’aplicar la mà de ferro als diputats de l’AfD, el partit que va quedar tercer en les eleccions generals, amb un 12,6% dels vots, per sota dels conservadors d’Angela Merkel, amb un 32,9%, i els socialdemòcrates de Martin Schulz, amb un 20,5%.
A Schäuble se l’ha anomenat a Alemanya “el poder en cadira de rodes” perquè va quedar paralític arran dels trets que li va disparar un pertorbat el 1991, quan era ministre de l’Interior de Helmut Kohl. Per als seus compatriotes, representa no només la disciplina, sinó també l’esperit de superació personal. Després de dotze anys com a ministre de Merkel, ahir va encetar el nou repte de la seva carrera amb una cambra “còmplice“ de l’interès comú d’aïllar la ultradreta. La presència de 92 diputats de l’AfD és ja inevitable i es dona per fet que la seva aposta serà la provocació, la seva marca d’identitat, ara des de l’aparador del Parlament de la primera potència europea.
El mandat de Schäuble consisteix a posar-los en cintura i impedir-los que aprofitin el Bundestag per practicar l’agitació. “Al Parlament hi batega el cor de la democràcia“, va dir Schäuble, el més veterà del Bundestag, ja que n’ha estat diputat des del 1972. Era la mateixa frase amb què es va acomiadar de la presidència de la cambra Norbert Lammer, uns mesos enrere, quan ja es donava per segura l’entrada de la ultradreta.
Ahir va encaixar aquesta formació un primer tast del que li espera: Schäuble va aconseguir els vots de gairebé el doble d’escons del grup conservador, els 246 diputats que sumen la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel i la Unió Socialcristiana Bavaresa (CSU); tampoc no van tenir problemes en l’elecció de les vicepresidències per al socialdemòcrata, Thomas Oppermann, el bavarès Hans-Peter Friedrich, la verda Claudia Roth, l’esquerrana Petra Pau i el liberal Wolfgang Kubicki.
Ni en tercera ronda
L’ultradretà Albrecht Glaser, en canvi, no va assolir l’elecció ni en tercera ronda. Un fet poc habitual al Bundestag, on hi ha cert fairplay en el repartiment de vicepresidències entre els partits amb escons.
El Parlament va voler palesar així que no hi haurà connivències, on es respiraven moltes incerteses. En paral·lel a l’estrena formal de la legislatura número 19 del Bundestag se succeeixen les negociacions entre la CDU/CSU, els Verds i els liberals. Un tripartit inexplorat a escala federal i l’única opció que té Merkel per aconseguir una majoria, ja que els socialdemòcrates descarten reeditar una gran coalició liderada per la cancellera. El parlamentarisme alemany va obrir ahir una nova etapa mentre hi ha també moltes incògnites sobre el pròxim govern de la cancellera Merkel, igualment més diversificat que mai.