lunes, 8 de enero de 2018

Tres meses


Merkel enfila la tercera gran coalició de govern




Amb “optimisme”, per part d’Angela Merkel, i “esperit constructiu”, per part de Martin Schulz, es va encetar, ahir, la ronda de sondeig per formar govern entre el bloc conservador de la cancellera i la socialdemocràcia de qui va ser el seu rival en les eleccions del passat 24 de setembre. Tres mesos llargs després d’uns comicis que van afeblir les grans formacions i van col·locar la ultradreta al Parlament federal (Bundestag), tots dos líders es proposen tancar, aquesta setmana, la ronda de sondeig per a una nova gran coalició. Seria la tercera aliança amb els socialdemòcrates per a Merkel, que, la tardor passada, no va convèncer els liberals d’escriure una pàgina nova en la història de les aliances de govern a Alemanya, amb els Verds com a socis.

En comptes del que hauria estat una constel·lació innovadora, Alemanya s’enfila cap a una aliança entre la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel, la seva agermanada Unió Socialcristiana (CSU) de Baviera i el Partit Socialdemòcrata (SPD). El rebuig de Schulz a perpetuar l’esquema amb què Merkel va governar en les seves primera i tercera legislatura (la segona va ser amb els liberal) s’ha enfonsat. La cancellera ha de convèncer els socialdemòcrates per assolir l’objectiu d’un govern estable, en un país on mai no ha provat un executiu federal en minoria. Si Merkel i Schulz fracassen, la sortida més probable a la crisi serien eleccions anticipades, cosa que encaixaria malament l’elector alemanya. En la primera economia europea, s’espera dels líders dels partits establerts capacitat negociadora. Qui no en té, no es mereix governar.

Merkel s’hi juga la quarta legislatura, que creia guanyada el 24 de setembre, malgrat que la CDU/CSU va treure el següent pitjor resultat des del 1949. Anar a noves eleccions seria, probablement, la sentència de mort política per a Schulz, que en les generals va enfonsar l’SPD en el seu mínim històric. L’únic partit que podria treure’n profit seria la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), que va esdevenir tercera força al Bundestag amb la seva capacitat per captar el vot de protesta, un àmbit destinat a créixer, en cas de noves eleccions.

Schulz i Merkel estan condemnats a entendre’s, però tenen al mig un factor que pot fer impracticable la gran coalició. La CSU bavaresa ha fet un gir cap a la dreta, especialment en matèria migratòria, en part per convicció i en part pressionada per l’AfD. La tardor vinent, hi ha eleccions a Baviera i la CSU tem perdre la seva condició de força hegemònica al land identificat amb la prosperitat i el tradicionalisme. La gran majoria dels 1,3 milions de refugiats arribats a Alemanya des del 2015 va entrar per Baviera i això ha fet créixer el vot de protesta. L’estratègia de la CSU davant aquesta erosió ha estat tancar espai cap a la dreta, especialment en política d’immigració. “No hi ha cap línia vermella. Però volem una línia de govern tan vermella com sigui possible”, va dir, ahir, Schulz. Els socialdemòcrates no s’empassaran propostes impossibles de pair pel seu electorat.

Tant Schulz com Merkel volen resultats en cinc dies. El que surti d’aquesta setmana s’haurà de sotmetre, després, al vot d’un congrés extraordinari de l’SPD, el 21 de gener. I, si s’arriba a tancar un pacte de coalició, haurà de passar una altra votació, aquest cop entre tota la militància socialdemòcrata. La tercera gran coalició de Merkel, si n’hi ha, quedarà beneïda cap a Setmana Santa.

Relliscada de la “solució final”

Una proposta del cap del Partit Popular Europeu (PPE), Manfred Weber, a favor de donar una “solució final” a la qüestió dels refugiats va activar, aquest cap de setmana, les alertes a Alemanya. L’expressió recorda la solució final ideada pels nazis contra els jueus. Weber, de la Unió Socialcristiana (CSU) bavaresa, la va formular en la convenció del seu partit, en un convent de Baviera, amb l’hongarès Víktor Orban com a convidat. Relliscada o proposta seriosa, el cas és que aquesta mena de formulacions iI·lustren el perill constant de ruptura amb els socialdemòcrates que té Merkel, en el camí per concretar la gran coalició.