La tria d’Alemanya per a la detenció no seria casual
Els gairebé cinc mesos d’exili a Bèlgica, amb l’euroordre desactivada, van acabar ahir abruptament en una estació de servei d’Alemanya, prop de la frontera amb Dinamarca. Els serveis secrets espanyols havien detectat el cotxe amb què Carles Puigdemont viatjava per carreteres daneses, després de sortir precipitadament dissabte des de Finlàndia, un cop el jutge Pablo Llarena va emetre el seu carregament d’ordres contra la cúpula catalana.
Van esperar el moment en què entrava en territori alemany, el país que, políticament, exerceix d’aliat perfecte de Mariano Rajoy. Angela Merkel ha donat suport reiteradament al seu col·lega espanyol, sobretot pel que fa a la línia de l’Estat espanyol respecte a Catalunya. El territori alemany semblava més propici que el danès, on Puigdemont té bons aliats polítics, per detenir el líder català.
Aquesta idea de l’espera fins a entrar a Alemanya era almenys ahir la versió del Kieler Nachrichten, el diari local de la ciutat de Kiel, capital del land de Schleswig-Holstein, fronterer amb Dinamarca, segons el qual el president es planteja fins i tot demanar asil polític a Alemanya, malgrat les poques possibilitats que tindria d’aconseguir-ho.
La detenció es va produir a les 11.19 del matí i, en qüestió de poques hores, Puigdemont va passar, primer, per una comissaria local i, després, va ser traslladat a la presó de Neumünster, al mateix estat federat.
Serà la justícia d’aquest petit land del nord d’Alemanya, i no la fiscalia federal, la que dictaminarà avui si ingressa en presó preventiva, mentre s’examina l’euroordre. També serà aquesta fiscalia la que determinarà si dona la raó a Espanya pel que fa al càrrec de rebel·lió que imputa el jutge Pablo Llarena a Puigdemont, com a la resta de polítics independentistes catalans, en presons espanyoles.
A Alemanya, la justícia està totalment descentralitzada, de manera que la decisió no correspon al fiscal federal, que té la seu a Karlsruhe, sinó al “regional” de Kiel. El delicte de rebel·lió no existeix com a tal, tot i que l’equivalent més proper és el d’alta traïció, inclòs en l’article 81 del Codi Penal, amb penes que poden anar des dels deu anys fins a la cadena perpètua –que a Alemanya vol dir 25 anys–. És per a casos d’“intent d’amenaçar amb violència l’ordre constitucional” de la República Federal d’Alemanya (RFA).
La ministra de Justícia de Merkel, la socialdemòcrata Katarina Barley, no es va voler pronunciar ahir, en declaracions a la televisió pública alemanya, i es va limitar a recordar que la competència exclusiva en aquest assumpte és de la fiscalia, en aquest cas la de Schleswig-Holstein.
L’oposició, molt crítica
Des del Partit Liberal, a l’oposició, el seu vicepresident, Wolfgang Kubicki, jurista experimentat, va qüestionar que es pugui aplicar el càrrec de rebel·lió a Puigdemont, i que aquest delicte, tal com l’ha tipificat el jutge Llarena, sigui equiparable al que recull l’article 81 del Codi Penal alemany. Les lleis d’extradició són molt clares, tant les relatives a l’euroordre com a altres tractats bilaterals, i no encaixen amb el cas Puigdemont.
Una altra formació opositora, L’Esquerra, va exigir la posada en llibertat de Puigdemont de manera immediata. Als afores de la presó de Neumünster es van apinyar diversos grups de manifestants també en senyal de solidaritat amb el líder català i el procés sobiranista.
Alemanya és un país on la paraula nacionalisme fa por, per raons històriques, i que a més està obsessionat amb la idea d’estat gran i unit com a expressió de solidesa. Fins ara, ni els mitjans de comunicació ni l’opinió pública han estat gaire receptius amb relació al sobiranisme català. Les càrregues policials per aturar el referèndum van desfermar crítiques contra la violència policial, però en general es va esvair l’atenció mediàtica sobre el procés català. Ahir, la detenció de Puigdemont al seu territori obria de nou tots els informatius.
Puigdemont compareixerà avui mateix davant del Tribunal Administratiu de Kiel. Totes les mirades estan posades ara en la decisió de la justícia d’aquest petit land del nord d’Alemanya, no només avui, sinó en els dies següents –fins a 60, que és el termini màxim per prendre una decisió sobre l’euroordre.