El dilema de l’estat de dret
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Pel govern d’Angela Merkel, no hi ha dubte que l’Estat espanyol és un estat de dret i que el conflicte català és un assumpte intern, que ha de resoldre per si mateix aquest bon aliat seu d’acord amb la legislació espanyola. L’executiu de Merkel està segur, deia ahir el portaveu de la cancellera, Steffen Seibert, que l’Estat espanyol actua amb tota correcció i en línia amb la seva condició d’estat democràtic. La decisió respecte a l’euroordre dictada pel juez Pablo Llarena correspon “fonamentalment” a la justícia. Com que Carles Puigdemont va ser detingut al land de Schleswig Holstein, correspon estrictament a la fiscalia d’aquest districte fronterer amb Dinamarca assumir-ne tot el procediment.
Menys contundent va ser la portaveu del Ministeri de Justícia, Stephanie Krüger, sobre si el càrrec de “rebel·lia” és equiparable al d’altra traïció, l’únic delicte tipificat al Codi Penal alemany –en l’article 81– que podria arribar a considerar-se equivalent al que aplica el jutge Pablo Llarena a Puigdemont i resta de la cúpula catalana inclosa en el seu macroprocediment judicial. “Això ho haurà de decidir la justícia del land, no jo”, va voler tancar la portaveu, que es remetia insistentment a una primera declaració de la seva ministra, Katharina Barley, diumenge, en aquest sentit. Poc després, la mateixa ministra va insistir que no hi ha res a avançar des de l’estament polític respecte al cas, sinó que cal, senzillament, “esperar” decisions.
El govern de Merkel vol tractar el cas com una qüestió estrictament jurídica, al més asèptica possible. Entre els juristes, experts i mitjans de comunicació hi ha opinions en tots els sentits. Per l’expert en dret penal Martin Heger, és evident que Alemanya ha d’entregar Puigdemont, encara que potser no pel càrrec de rebel·lia, sinó per malversació de fons. No cal que estigui demostrat que ha comès aquest delicte, sinó que n’hi ha prou que aquest estigui tipificat com a tal a Alemanya, explica Heger.
La detenció de Puigdemont demostra que les euroordres funcionen. Però els jutges de Schleswig-Holstein no poden ignorar els “motius polítics” que té Madrid contra Puigdemont, escriu al diari Süddeutsche Zeitung el columnista Wolfgang Janisch. Aquest mateix mitjà, diari de referència a Alemanya, considera Puigdemont un “pres polític”.
Les opinions dels experts són això, opinions d’experts, i, per tant, poden diferir entre si. El que està clar és que Alemanya està davant un dilema que es pot encrespar. Fins ara, la classe política del país havia passat de puntetes pel procés independentista. Però diumenge mateix ja hi va haver petites mostres de solidaritat davant la presó de Neumünster, a 40 kilòmetres de la capital del land, Kiel. Un col·lectiu d’artistes conegut com PixelHelper, especialitzat en instal·lacions lluminoses, va projectar així mateix la frase “Puigdemont welcome” a la façana de la cancelleria de Merkel. I a la catedral de Colònia s’havia convocat ahir mateix una concentració solidària amb el líder català.
L’Alemanya de Merkel, aliada lleial de Mariano Rajoy, de cop es troba immersa en un conflicte que ja no pot desviar. Al seu territori s’ha executat finalment l’euroordre del jutge del Tribunal Suprem i entre els mitjans alemanys la pregunta més generalitzada era per què ha hagut de ser justament Alemanya que ho fes, i no Dinamarca, Suècia o Finlàndia, país on es trobava Puigdemont en el moment d’activar-la Llarena. I també per què Alemanya ha volgut aplicar l’euroordre de detenció i què en pot treure, d’implicar-se en el conflicte.
Pel govern d’Angela Merkel, no hi ha dubte que l’Estat espanyol és un estat de dret i que el conflicte català és un assumpte intern, que ha de resoldre per si mateix aquest bon aliat seu d’acord amb la legislació espanyola. L’executiu de Merkel està segur, deia ahir el portaveu de la cancellera, Steffen Seibert, que l’Estat espanyol actua amb tota correcció i en línia amb la seva condició d’estat democràtic. La decisió respecte a l’euroordre dictada pel juez Pablo Llarena correspon “fonamentalment” a la justícia. Com que Carles Puigdemont va ser detingut al land de Schleswig Holstein, correspon estrictament a la fiscalia d’aquest districte fronterer amb Dinamarca assumir-ne tot el procediment.
Menys contundent va ser la portaveu del Ministeri de Justícia, Stephanie Krüger, sobre si el càrrec de “rebel·lia” és equiparable al d’altra traïció, l’únic delicte tipificat al Codi Penal alemany –en l’article 81– que podria arribar a considerar-se equivalent al que aplica el jutge Pablo Llarena a Puigdemont i resta de la cúpula catalana inclosa en el seu macroprocediment judicial. “Això ho haurà de decidir la justícia del land, no jo”, va voler tancar la portaveu, que es remetia insistentment a una primera declaració de la seva ministra, Katharina Barley, diumenge, en aquest sentit. Poc després, la mateixa ministra va insistir que no hi ha res a avançar des de l’estament polític respecte al cas, sinó que cal, senzillament, “esperar” decisions.
El govern de Merkel vol tractar el cas com una qüestió estrictament jurídica, al més asèptica possible. Entre els juristes, experts i mitjans de comunicació hi ha opinions en tots els sentits. Per l’expert en dret penal Martin Heger, és evident que Alemanya ha d’entregar Puigdemont, encara que potser no pel càrrec de rebel·lia, sinó per malversació de fons. No cal que estigui demostrat que ha comès aquest delicte, sinó que n’hi ha prou que aquest estigui tipificat com a tal a Alemanya, explica Heger.
La detenció de Puigdemont demostra que les euroordres funcionen. Però els jutges de Schleswig-Holstein no poden ignorar els “motius polítics” que té Madrid contra Puigdemont, escriu al diari Süddeutsche Zeitung el columnista Wolfgang Janisch. Aquest mateix mitjà, diari de referència a Alemanya, considera Puigdemont un “pres polític”.
Les opinions dels experts són això, opinions d’experts, i, per tant, poden diferir entre si. El que està clar és que Alemanya està davant un dilema que es pot encrespar. Fins ara, la classe política del país havia passat de puntetes pel procés independentista. Però diumenge mateix ja hi va haver petites mostres de solidaritat davant la presó de Neumünster, a 40 kilòmetres de la capital del land, Kiel. Un col·lectiu d’artistes conegut com PixelHelper, especialitzat en instal·lacions lluminoses, va projectar així mateix la frase “Puigdemont welcome” a la façana de la cancelleria de Merkel. I a la catedral de Colònia s’havia convocat ahir mateix una concentració solidària amb el líder català.
L’Alemanya de Merkel, aliada lleial de Mariano Rajoy, de cop es troba immersa en un conflicte que ja no pot desviar. Al seu territori s’ha executat finalment l’euroordre del jutge del Tribunal Suprem i entre els mitjans alemanys la pregunta més generalitzada era per què ha hagut de ser justament Alemanya que ho fes, i no Dinamarca, Suècia o Finlàndia, país on es trobava Puigdemont en el moment d’activar-la Llarena. I també per què Alemanya ha volgut aplicar l’euroordre de detenció i què en pot treure, d’implicar-se en el conflicte.