Prórroga

Justícia sense presses

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

“Necessitem encara uns dies”, respon amablement, però sense marge per a més preguntes, la portaveu i fiscal de Schleswig-Holstein, Wiebke Hoffelner, cada cop que se li demana pel cas de Carles Puigdemont. Preguntar a la portaveu com està el tema, generalment per telèfon, ha esdevingut una rutina per a la majoria dels corresponsals, catalans o no, des que Puigdemont va ser detingut en entrar a Alemanya, el 25 de març passat. Hi ha qui ho fa cada dos o tres dies; d’altres s’ho alternen entre els companys per no fer-ho tan sovint.
La fiscalia de Schleswig-Holstein, el land del nord d’Alemanya fronterer amb Dinamarca, es vol assegurar. El seu primer escrit a l’Audiència Territorial, amb Puigdemont detingut a la presó de Neumünster, va ser respost i retornat al seu departament el dia 5 d’abril amb dues negatives respecte als seus postulats i un sí a mitges: el detingut va quedar en llibertat sota fiança (75.000 euros) i el càrrec de rebel·lió, desestimat; quant a la malversació de fons públics, es demanava “informació addicional”.
No era un bon expedient per a la fiscalia, que fins aleshores havia donat suport en tot a la petició espanyola, a més de considerar que hi havia perill de fugida, raó per la qual havia fet ingressar a la presó Puigdemont immediatament després de ser detingut.
La fiscalia no vol tornar a relliscar. Té la informació addicional que li van passar els seus col·legues espanyols, en una trobada a la Haia a mitjan abril. No se sap si en necessitarà més abans de decidir-se. Tampoc si pensa ajustar-se als terminis regulars de les euroordres (60 dies des de la detenció) o si en farà una interpretació “flexible”.
El mes de maig té tres setmanes curtes en el calendari alemany: el dia 1, dilluns, va ser festiu, com a la resta del món, perquè era el Dia del Treball; dijous vinent, dia 10, ho torna a ser, per l’Ascensió, i el 21, dilluns, és cap de setmana llarg, el de Pentecosta.
No hi ha cap altre mes amb tantes setmanes curtes com el de maig en el calendari laboral alemany. I justament el termini teòric s’acabaria el 24, 60 dies després de la detenció. Hoffelner evita les preguntes sobre aquesta hipotètica flexibilitat en els terminis, igual que en la qüestió de la rebel·lió, que insisteix a demanar el Suprem espanyol i que ja ha rebutjat un cop l’Audiència.
Puigdemont ha esdevingut un resident berlinès, no se sap per quant de temps. La seva presència en els mitjans de comunicació d’aquest país es limita ara a quan es produeix alguna notícia, ja que el cas i el conflicte catalans ja van centrar els comentaris de la premsa escrita i digital i de les televisions els dies posteriors a la detenció.
En aquest context, ha passat prou desapercebuda a Alemanya la notícia donada per l’agència alemanya DPA sobre l’oferta del Partit de Centre Alemany (DZP) perquè Puigdemont encapçali la seva llista en les europees. És un partit irrellevant, fundat el 1870 però sense escons a escala nacional ni als lands. Té 600 militants –en un país de 82 milions d’habitants–, fa dècades que no concorre en cap elecció nacional i, quan ho ha fet, ha obtingut percentatges del 0,1%. La formació de Puigdemont va rebutjar ràpidament l’oferta d’un micropartit ultraconservador.