La migració uneix Merkel i Sánchez
Dos líders pressionats pel gir radical de les dretes tradicionals i units en la necessitat de donar respostes al repte migratori: així es van presentar, ahir, la conservadora Angela Merkel i el socialista Pedro Sánchez, de cop convertits en els millors aliats dins una Europa on “cal fer front a les tendències racistes”, en paraules de la cancellera. L’escenificació de la nova aliança va tenir per marc Doñana, a l’Andalusia on es fa més evident que “només 14 quilòmetres separen les costes espanyoles de l’Àfrica”, va dir Sánchez. Un lloc on es palesa que la solució al repte migratori no és “continuar parlant sobre l’Àfrica, sinó amb l’Àfrica”, segons Merkel.
Cal mobilitzar recursos per atènyer el problema als països d’origen o de trànsit dels qui es juguen la vida per arribar a Europa, com ara el Marroc, va insistir Sánchez, mentre que Merkel recordava els “lligams” especials de l’Estat espanyol amb el nord de l’Àfrica.
La recerca d’una solució europea conjunta “és difícil”, va admetre la cancellera, conscient que no ha aconseguit imposar als seus socis de la UE un “repartiment just” de les càrregues derivades de la immigració, sigui a Alemanya, país on vol arribar una majoria, o a l’Estat espanyol, on reben la primera acollida. Per a la pragmàtica Merkel, ha arribat l’hora d’estrènyer lligams bilaterals amb països com ara l’Estat espanyol de Sánchez o la Grècia d’Alexis Tsipras, dos socialistes més receptius a la línia de Merkel que els socis conservadors.
La visita va coincidir amb l’entrada en vigor del primer dels acords bilaterals aconseguit per Berlín, justament amb Madrid, per retornar-los en 48 hores aquells immigrants que entrin per la frontera amb Àustria i que prèviament s’han enregistrat com a sol·licitants d’asil a l’Estat espanyol.
Un acord per segellar la nova aliança, tot i que els seus efectes seran molt limitats. Afecta un contingent més que reduït: des que, a principi de juliol, es van instaurar els controls a la frontera amb Àustria –l’única a Alemanya, fins ara, on han tornat a funcionar aquests mecanismes–, s’han interceptat uns 150 immigrants prèviament enregistrats com a refugiats al país per on van ingressar. Cap no procedia de l’Estat espanyol, segons dades de la cadena de televisió pública alemanya ZDF. La gran majoria dels 23.000 immigrants arribats fins a principis d’agost a l’Estat –per mar o per Ceuta i Melilla– no s’han enregistrat com a demandants d’asil o no han continuat cap a Alemanya. S’han quedat en territori espanyol o francès o allà on creuen que tenen possibilitats de treballar. I els qui intentin arribar a Alemanya poden optar per fer-ho a través de la frontera francesa, més llarga que l’austríaca i sense controls.
Per a Merkel, l’acord és fonamental per a calmar el seu ministre de l’Interior i líder de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), Horst Seehofer, que, durant setmanes, va amenaçar de trencar amb la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera si no s’arribava a l’acord de devolució amb els països per on havien entrat aquests migrants. De moment, només ho ha formalitzat amb l’Estat espanyol.
Crisi de govern
Alemanya no rep els contingents de refugiats del 2015, en què un milió de sol·licitants d’asil van arribar al país, principalment a través de Baviera. La cancellera va haver d’encaixar, aleshores, les crítiques de la CSU per haver obert les fronteres mentre altres les tancaven. Les exigències de la dreta bavaresa continuen ara, quan el nombre d’arribades se situa en unes 15.000 al mes. Merkel vol reduir la immigració secundària –la que entra a Alemanya a través d’altres països de la UE–, però no seria realista pretendre aplicar la fórmula Dublín, segons què cada país és responsable dels immigrants que li entren. Per això parla d’enfortir les fronterers exteriors, com ara l’espanyola, la grega i la italiana.
Sánchez i Merkel han esdevingut aliats per necessitat i en temps rècord: des del relleu en el poder a Madrid s’han trobat cinc vegades. Totes cinc han tingut la immigració com a tema dominant. Així va ser en la primera visita de Sánchez a Berlín, el 26 de març,en la trobada bilateral durant la cimera migratòria de la UE, el 24 juny, en les mantingudes en el Consell Europeu, uns dies després, i en la dels líders de l’OTAN, al juliol.
De relació privilegiada amb Mariano Rajoy i les imatges de tots al camí de Sant Jaume s’ha passat a Doñana. Una cita que remet a la trobada bilateral entre el socialista Felipe González i el patriarca de la CDU Helmut Kohl, el 1989. Merkel i Sánchez estan lluny encara de representar una amistat política com la dels seus antecessors. Tot pot dependre de la capacitat de cadascú per mantenir-se en el poder: en el cas de la líder alemanya, pel desgastament després de gairebé 13 anys en el poder; en el de Sánchez, per la feble minoria parlamentària en què hi ha pujat.