Els sondejos que circulaven des de feia dies sobre les eleccions regionals bavareses la van encertar gairebé al cent per cent: la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), partit germà de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d’Angela Merkel, va perdre ahir la majoria absoluta al land on ha governat gairebé sempre en solitari, i va obtenir el pitjor resultat des dels anys cinquanta, un 35,3%, segons els percentatges provisionals de la TV pública ZDF; un 37,3%, segons els primers resultats provisionals.
S’haurà de buscar un soci per governar i tot fa pensar en Els Verds, catapultats a la segona posició, amb un 17,8%. O, si estiren una mica el coll, en els dretans Electors Lliures, un partit bavarès sorgit d’un grup d’escindits de la CSU que van quedar tercers, amb un 11,5%. Tenen, finalment, la possibilitat de buscar un tripartit amb aquesta formació dretana amb l’ajut del Partit Liberal (FDP), que va obtenir un 5%.
Els únics que estan explícitament exclosos com a aliats són els ultradretans d’Alternativa per a Alemanya (AfD), que van quedar quarts, amb un 10,6%. Així ho va dir durant tota la campanya el cap del govern bavarès, Markus Söder. I ho va repetir ahir, un cop obertes les urnes. Una ensopegada greu per a la CSU, que es podria atribuir a l’actual duet que la lidera. És a dir, Söder i el seu rival intern i cap del partit, Horst Seehofer, ministre de l’Interior de Merkel i responsable de successives crisis de la gran coalició de Berlín.
Molt pitjor és el cas de l’SPD, que va caure no només per sota d’Els Verds, tal com pronosticaven els sondejos, sinó també dels Electors Lliures i d’AfD, i es va situar en un 9,5%. Un desastre històric per a un partit que sembla castigat a caure en la irrellevància política i que ha agreujat la seva crisi des que es va doblegar a entrar de nou en la gran coalició de Merkel.
Baviera no és el que havia estat durant dècades, un land ric i tradicionalista on el panorama polític estava dominat per una única formació, la CSU.
Ressò a Berlín
És encara un land de majoria clarament dretana –només cal sumar la CSU, els Electors i AfD, a més de l’FDP–. Però també és un land on Els Verds han demostrat que es pot guanyar electorat sense fer el joc al radicalisme de dretes, per molt que va ser per Baviera que van entrar bona part dels 1,3 milions de refugiats arribats a Alemanya des del 2015.
La resposta dels ecologistes és el positivisme, amb dues cares noves, Katharina Schulze i Ludwig Hartmann, pròxims a l’elector i bevedors de cervesa en proporcions similars a les dels caps de la CSU, però representants d’un “amor a la terra” diferent del dels conservadors bavaresos, l’amor a la terra des de la perspectiva de l’ecologisme. No és clar si la caiguda del nombre de vots del partit bavarès és tan nefasta com sembla per a Merkel, que es podria alliberar del seu pitjor enemic dins del govern i el bloc conservador. Qui en podria pagar les conseqüències és Seehofer, al qual tant els ciutadans de Baviera com els de la resta d’Alemanya atribueixen la responsabilitat del mal funcionament de la gran coalició. Però també podria ser que Seehofer, que sent una antipatia personal envers Merkel des de molt abans d’esdevenir el seu ministre de l’Interior, no es resigni a marxar com un senyor. Podria voler arrossegar amb ell algun altre cap, inclòs el de la cancellera, sotmesa a fortes pressions dins del seu propi partit.
Els Verds tenen una altra oportunitat de demostrar la seva nova fortalesa d’aquí a quinze dies, en les eleccions de Hessen, l’estat de la capital financera, Frankfurt, on són socis de govern d’una aliança liderada per la CDU de Merkel. Una nova prova de resistència per a la cancellera, que s’afegeix al congrés federal de la seva CDU, al desembre, en què previsiblement s’haurà de sotmetre a la reelecció com a líder del partit.