Els conservadors vencen a Estònia i la ultradreta guanya terreny al Bàltic
GEMMA C. SERRA - TALLINN
El conservador Partit Reformista, proeuropeu i de dretes, va guanyar amb diferència els centristes del primer ministre Jüris Ratas –un 39% del primer davant el 15% de l’altre, segons els primer resultats preliminars. I la ultradreta pura i dura –el Partit Popular Conservador, EKRE– va disparar-se a la tercera posició. Aquest és el panorama d’Estònia després de les eleccions parlamentàries d’ahir.
Tot apunta que la propera cap del govern serà una dona, la conservadora Kaja Kallas. I que no necessitarà trencar la promesa de campanya de no governar amb els ultres, perquè té altres partits per buscar aliats –entre què el partit de Ratas. Estònia, si més no, es mantindrà en l’òrbita dels estats de la UE que no apropen posicions amb els ultres, per molt que l’elector els afavoreixi.
Va ser una jornada electoral gairebé imperceptible: un 39% dels electors havien dipositat el vot per endavant –via internet o en centres de votació anticipada– i els qui s’havien reservat per als centres de votació era majoritàriament gent gran.
Estònia va implantar el vot per internet el 2005. És un país que s’ha modernitzat a correcuita i que intenta portar amb contenció els traumes nacionals deixats per les successives ocupacions de què ha estat objecte –danesa, sueca, alemanya i, finalment, del 1939 al 1991, soviètica.
“Els estonians ens hem acostumat a fer-ho tot per internet. L’Estat ha invertit molt en ciberseguretat”, diu Aari Lemmik, portaveu del Centre d’Excel·lència en Ciberdefensa (CCDCOE), un centre de formació de l’OTAN a les portes de Tallinn. Lemmik és una dels 247.000 ciutadans –entre els 880.000 electors al país, més 77.000 a l’estranger– que van votar per internet.
Un 88% de la població d’Estònia és usuària d’internet, un 96% fa la declaració d’hisenda en línia i un 91% fa servir gairebé diàriament la banca en línia. “Per què no confiar-hi també el vot?”, diu Lemmik, tot i admetre que “la seguretat al 100% no existeix”, com va demostrar un atac de pirates russos que va paralitzar el país, el 2007.
Gairebé 28 anys després d’haver-se independitzat, es respira molta por cap a Moscou en aquest petit país bàltic, que insistentment demana més implicació defensiva dels seus socis de l’OTAN.
“El vot en línia fa créixer la participació”, explica Meelis Eerik, del Comitè Nacional Electoral. Del 58,2% de participació del 2003 es va saltar al 64% el 2015, les anteriors parlamentàries. “Som un país petit que fa tot el que pot perquè tothom pugui votar. També els qui viuen a l’estranger”, hi afegeix Eerik. El vot electrònic es podia practicar entre el 21 i el 27 de febrer. Per al vot convencional amb papereta, hi havia, ahir, 1.725 llocs de votació a tot el país.
“A mi m’agrada anar a votar. La democràcia és un acte col·lectiu, no un fet individual com pagar la factura de la llum”, diu Svenka Stepanova, ciutadana de Narva, la ciutat més a l’est de les tres repúbliques bàltiques, amb un 95% de la població russa –a Tallin, el percentatge baixa fins al 35%. “En aquesta banda del riu, som a la UE; a l’altra, hi ha la Rússia de Vladímir Putin”, afirma, des de la banda estoniana del pont fronterer que separa tots dos móns.
El conservador Partit Reformista, proeuropeu i de dretes, va guanyar amb diferència els centristes del primer ministre Jüris Ratas –un 39% del primer davant el 15% de l’altre, segons els primer resultats preliminars. I la ultradreta pura i dura –el Partit Popular Conservador, EKRE– va disparar-se a la tercera posició. Aquest és el panorama d’Estònia després de les eleccions parlamentàries d’ahir.
Tot apunta que la propera cap del govern serà una dona, la conservadora Kaja Kallas. I que no necessitarà trencar la promesa de campanya de no governar amb els ultres, perquè té altres partits per buscar aliats –entre què el partit de Ratas. Estònia, si més no, es mantindrà en l’òrbita dels estats de la UE que no apropen posicions amb els ultres, per molt que l’elector els afavoreixi.
Va ser una jornada electoral gairebé imperceptible: un 39% dels electors havien dipositat el vot per endavant –via internet o en centres de votació anticipada– i els qui s’havien reservat per als centres de votació era majoritàriament gent gran.
Estònia va implantar el vot per internet el 2005. És un país que s’ha modernitzat a correcuita i que intenta portar amb contenció els traumes nacionals deixats per les successives ocupacions de què ha estat objecte –danesa, sueca, alemanya i, finalment, del 1939 al 1991, soviètica.
“Els estonians ens hem acostumat a fer-ho tot per internet. L’Estat ha invertit molt en ciberseguretat”, diu Aari Lemmik, portaveu del Centre d’Excel·lència en Ciberdefensa (CCDCOE), un centre de formació de l’OTAN a les portes de Tallinn. Lemmik és una dels 247.000 ciutadans –entre els 880.000 electors al país, més 77.000 a l’estranger– que van votar per internet.
Un 88% de la població d’Estònia és usuària d’internet, un 96% fa la declaració d’hisenda en línia i un 91% fa servir gairebé diàriament la banca en línia. “Per què no confiar-hi també el vot?”, diu Lemmik, tot i admetre que “la seguretat al 100% no existeix”, com va demostrar un atac de pirates russos que va paralitzar el país, el 2007.
Gairebé 28 anys després d’haver-se independitzat, es respira molta por cap a Moscou en aquest petit país bàltic, que insistentment demana més implicació defensiva dels seus socis de l’OTAN.“El vot en línia fa créixer la participació”, explica Meelis Eerik, del Comitè Nacional Electoral. Del 58,2% de participació del 2003 es va saltar al 64% el 2015, les anteriors parlamentàries. “Som un país petit que fa tot el que pot perquè tothom pugui votar. També els qui viuen a l’estranger”, hi afegeix Eerik. El vot electrònic es podia practicar entre el 21 i el 27 de febrer. Per al vot convencional amb papereta, hi havia, ahir, 1.725 llocs de votació a tot el país.
“A mi m’agrada anar a votar. La democràcia és un acte col·lectiu, no un fet individual com pagar la factura de la llum”, diu Svenka Stepanova, ciutadana de Narva, la ciutat més a l’est de les tres repúbliques bàltiques, amb un 95% de la població russa –a Tallin, el percentatge baixa fins al 35%. “En aquesta banda del riu, som a la UE; a l’altra, hi ha la Rússia de Vladímir Putin”, afirma, des de la banda estoniana del pont fronterer que separa tots dos móns.
