viernes, 22 de marzo de 2019

Ultras guays

La nova ultradreta holandesa agafa el control del Senat

Un nou par­tit ultra­dretà, fun­dat fa dos anys i mig, ha acon­se­guit pren­dre el con­trol del Senat d’Holanda a la coa­lició de govern del libe­ral Mark Rutte. Les elec­ci­ons als dotze con­sells pro­vin­ci­als holan­de­ses van donar una victòria mor­tal a l’ano­me­nat Fòrum per la Democràcia (FvD), lide­rat per Thi­erry Bau­det, de 36 anys i sense pla­ta­forma a escala naci­o­nal. Un líder que cuida la seva imatge d’home modern, cul­ti­vat o fins i tot exqui­sit, que veu la immi­gració com una amenaça a la civi­lit­zació supe­rior, la que ell creu repre­sen­tat.
El FvD tindrà pre­vi­si­ble­ment el mateix nom­bre d’escons al Senat que el libe­ral Par­tit de la Democràcia i la Lli­ber­tat (VVD) de Rutte. Entre els qua­tre par­tits de la coa­lició de govern –els libe­rals del pri­mer minis­tre i tres par­tits més cen­tris­tes– no tin­dran la majo­ria en aquesta cam­bra, on han de ser rati­fi­ca­des les lleis i els pro­jec­tes gover­na­men­tals.
Ha estat un cop per a Rutte, en el poder des del 2010 i afe­blit des de les dar­re­res gene­rals, el 2017. Ales­ho­res, el seu gran ene­mic va ser el Par­tit de la Lli­ber­tat (PVV) de Geert Wil­ders, que aspi­rava fins i tot a que­dar com a pri­mera força. Rutte va acon­se­guir man­te­nir la seva posició de lide­ratge i, després d’una dura nego­ci­ació, va lli­gar una coa­lició cen­trista sense incloure-hi l’islamòfob Wil­ders.
Dos anys després, la ultra­dreta clàssica del PVV ha per­dut pes al Senat, però la sor­presa l’ha donada aquest nou par­tit de la dreta radi­cal, teòrica­ment menys dura que el par­tit de Wil­ders, però igual­ment cen­trada en el dis­curs anti­fe­mi­nista, islamòfob i xenòfob.
Males pers­pec­ti­ves per a Rutte, si més no fins a les pròximes gene­rals holan­de­ses. I males pers­pec­ti­ves també per als par­tits esta­blerts de cara a les euro­pees, on les ultra­dre­tes con­ti­nen­tals volen donar el següent ensurt als bipar­ti­dis­mes tra­di­ci­o­nals.
En el cas holandès, els ana­lis­tes coin­ci­dien ahir a expli­car l’empenta d’aquesta nova ultra­dreta en l’impacte dei­xat per l’atac de dilluns pas­sat a Utrecht, on un ciu­tadà d’ori­gen turc va matar tres per­so­nes i en va dei­xar tres més de feri­des, a trets, dins un tram­via. Pri­mer es va par­lar d’un atac ter­ro­rista, després de crim fami­liar i, final­ment, ahir es va tor­nar a la tesi de l’atemp­tat, encara per acla­rir. Sem­bla ser que l’alarma per ter­ro­risme va donar ales a la ultra­dreta, en un país que en el pas­sat va ser model de con­vivència multiètnica.
Fins a les elec­ci­ons al Par­la­ment Euro­peu de finals de maig hi ha dues elec­ci­ons més on la ultra­dreta espera victòries morals o reals. Les de l’Estat espa­nyol, el pròxim 28 d’abril, on Vox aspira al màxim pro­ta­go­nisme i fins i tot a col·locar-se en el poder, en com­pli­ci­tat amb el PP i Cs. Només quinze dies abans s’hau­ran cele­brat les gene­rals a Finlàndia, on la ultra­dreta ja té un peu al poder, amb Futur Blau –una escissió dels més radi­cals Veri­ta­bles Fin­lan­de­sos– con a soci de coa­lició.