Un crim que trasbalsa
Un refugiat amb trastorns psíquics mata un nen de 8 anys empentant-lo a la via quan hi entrava el tren
El govern assegura que no hi ha cap indici de radicalisme o d’impulsos terroristes en el criminal
Costa d’imaginar una escena més monstruosa, enmig d’un estiu en què les estacions estan plenes de famílies que van o tornen de vacances. Un nen de vuit anys, a punt de sortir de viatge amb la seva mare, rep una empenta d’un desconegut mentre veu com entra a l’andana el seu tren d’alta velocitat, a l’estació de Frankfurt. L’empenta és deliberada, com la que rep la mare, de 40 anys, i una altra dona, de 78. El nen mor, la mare aconsegueix salvar-se entre les vies, l’altra persona no arriba a caure.
El desconegut és un home arribat d’Eritrea a Suïssa el 2006 i reconegut com a asilat en aquest país des del 2008. Un refugiat que, durant anys, va ser un bon treballador, fins i tot un exemple d’integració modèlica per a l’estricta societat suïssa. Feia cinc dies que havia fugit de casa, després d’haver agredit la seva esposa i haver-la tancat, en un atac de fúria, amb els seus tres fills –d’un, tres i quatre anys–, a més d’una veïna a qui va intentar escanyar.
El refugiat havia deixat de ser modèlic feia uns mesos, potser un any. Estava en tractament psiquiàtric, havia perdut la feina i tenia, segons sembla, atacs de paranoia. No hi ha cap senyal en ell de radicalització, no tenia antecedents delictius i, segons la seva dona –que l’havia denunciat a la policia després de l’agressió–, mai no havia tingut un atac violent com el de dijous. El crim monstruós és, segons tots els indicis, obra d’un home trastocat, probablement un maltractador que havia començat a atemorir la seva família. Costa d’imaginar un dolor més terrible que el que acompanyarà la mare del nen mort a les vies.
Els missatges de consternació han estat constants des de la tragèdia. El ministre de l’Interior, Horst Seehofer, de la conservadora Unió Socialcristiana de Baviera (CSU), va qualificar el crim “d’assassinat a sang freda”. Però també va esmerçar-se a advertir contra allò que, segurament ell mateix, esperava com a inevitable: la instrumentalització de la mort d’una criatura a mans d’un refugiat, un africà acollit al cor d’Europa. És un crim monstruós, que provoca un dolor inimaginable, però comès per un home presumptament trastornat, en qui no hi ha cap indici de radicalisme o impulsos terroristes, va dir.
La ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera força del país, no ho veu així. La mort d’aquesta criatura innocent és un clam contra l’acollida d’asilats: “Tanqueu d’una vegada les fronteres a aquesta gent i protegiu la vostra població”, deia un dels molts missatges enviats a les xarxes des de la cúpula ultra. És un missatge molt semblant al que havien enviat uns deu dies enrere, quan un serbi, en aquest cas amb un ampli historial de violència, havia tirat a la via del tren una altra dona, que també va morir. El mateix missatge que envia cada cop que es relaciona amb un delicte o crim terrible algú entre el milió i mig de refugiats acollits per Alemanya. Els mitjans seriosos s’han esforçat per no carregar tintes i tractar-lo com a crim monstruós. La premsa sensacionalista, encapçalada pel Bild, el més llegit, ha seguit l’AfD. Res de nou en un diari que sembla haver vist en l’electorat ultra l’antídot a la caiguda de vendes.