sábado, 21 de septiembre de 2019

Conflicto climático en Cancillería

Merkel respon a l’activisme amb un pla ambiciós



Cen­te­nars de milers de nens, sols o amb els seus pares i mes­tres, al car­rer, des de la Porta de Bran­den­burg fins a cen­te­nars de ciu­tats de províncies; col·lec­tius d’empre­sa­ris i dis­co­te­quers donant-los suport; els Verds com a força cap­da­van­tera en intenció de vot; la crisi climàtica com a prin­ci­pal pre­o­cu­pació ciu­ta­dana, segons les enques­tes, i la cimera de l’ONU, la set­mana vinent, en què Angela Merkel vol pre­sen­tar-se com a líder com­pro­mesa amb la defensa del clima. Aquest era el con­text en què la coa­lició ale­ma­nya pre­sen­tava ahir el seu pla climàtic.


L’objec­tiu pri­o­ri­tari per al que queda de legis­la­tura –fins al 2021, la data fixada per al seu comiat del poder– se cen­tra en la defensa del pla­neta i a com­plir el com­promís de reduir al 55% les emis­si­ons (res­pecte al 1990) el 2030, ja que s’ha renun­ciat a acon­se­guir-ho el 2020. “Som davant d’evidències mas­si­ves” de la crisi climàtica, va començar dient Merkel, visi­ble­ment can­sada després d’una nit de nego­ci­a­ci­ons (18 hores) entre el seu bloc con­ser­va­dor i els soci­al­demòcra­tes.


A aques­tes evidències del món científic, no s’hi pot res­pon­dre “igno­rant-les”. Qui ho faci actua “sense justícia de cara al futur”, envers “els nos­tres fills i nets”, els prin­ci­pals pro­ta­go­nis­tes de les pro­tes­tes glo­bals, a Ale­ma­nya i arreu del món. A l’àmbit polític li cor­res­pon actuar també amb mesu­res “rea­lis­tes i apli­ca­bles”, va defen­sar. Cosa que sig­ni­fica que­dar curt davant l’actu­ació con­tun­dent que reclama el car­rer. L’ambiciós paquet de mesu­res –qua­li­fi­cat d’insu­fi­ci­ent pels Verds, en una decla­ració gai­rebé simultània a la pre­sen­tació de Merkel– impli­carà 54.000 mili­ons d’euros en inver­si­ons en ener­gia, trans­port, cons­trucció i inno­vació.


No hi ha mesu­res espec­ta­cu­lars, sinó la implan­tació d’uns meca­nis­mes, con­sis­tents en taxes pro­gres­si­ves a les emis­si­ons de CO2. A par­tir del 2021, es car­re­garà amb 10 euros cada tona de CO2, una taxa que pujarà als 35 euros fins al 2025. La idea és enca­rir el trans­port per car­re­tera i aba­ra­tir el fer­ro­vi­ari –actu­al­ment, viat­jar en tren és gai­rebé un luxe–. També es gra­va­ran les cale­fac­ci­ons anti­gues i alta­ment con­ta­mi­nants. I s’apu­jarà el preu de la gaso­lina i del dièsel.

Uns can­vis que no agra­da­ran a molts ciu­ta­dans, però que, de moment, sal­ven la coa­lició. Els soci­al­demòcra­tes es van com­pro­me­tre a “revi­sar” l’acord de coa­lició arri­bats a la mei­tat de la legis­la­tura. És a dir, aquesta tar­dor. No pre­sen­tar-se ple­gats amb un paquet con­sen­suat sobre el que teòrica­ment és l’objec­tiu pri­o­ri­tari del govern, la defensa climàtica, era una sentència de mort.

Carola, la Greta adulta i alemanya

GEMMA C. SERRA

“Nosaltres, els adults, ens hem de manifestar amb la mateixa contundència que els joves”, deia Carola Rackete, la capitana del vaixell Sea-Watch 3, que va desafiar l’ultradretà Matteo Silvini, el fins fa poc totpoderós ministre de l’Interior italià. Rackete va ser rebuda com la Greta Thunberg alemanya –i adulta, respecte a l’adolescent sueca– davant la Porta de Brandenburg, que es va convertir ahir en el punt de concentració d’uns 150.000 manifestants a Berlín. “No actuar podria tenir conseqüències dramàtiques”, va dir, en una al·lusió més o menys clara al destí que amenaça els immigrants a la Mediterrània, com els que va decidir desembarcar a l’illa de Lampedusa, el juny passat, en contra de les ordres de Salvini i la seva política de ports tancats als rescats marítims.