Els ultres avancen a l’est alemany
La CDU de Merkel es manté com a primera força a Saxònia
Els socialdemòcrates també defensen el domini a Brandenburg
Salvar l’honor i la democràcia era la consigna de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD) per als comicis regionals d’ahir, a Saxònia i Brandenburg, dos estats de l’est alemany. Aquest objectiu compartit es va aconseguir, ja que la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) no va quedar com a primera força. Però el 28% obtingut a Saxònia –l’estat d’on és la capital Dresde– i el 24,5% de Brandenburg –el que envolta Berlín– no era per tirar coets.
La CDU de la cancellera Angela Merkel va retenir la primera posició a Saxònia, l’estat on va néixer el moviment islamofòbic Pegida i on hi ha alguns del nuclis més recalcitrants del neonazisme. L’SPD també va aconseguir mantenir-se primer, malgrat que fa unes setmanes se’l donava com a perdedor enfront de l’AfD, partit que en aquest land està dominat pel seu corrent més radical.
El partit de Merkel va quedar en un 33,5% –sis punts menys que en les regionals del 2014–, mentre que els socialdemòcrates de Brandenburg van obtenir un 26,0% –una caiguda semblant. Els comicis de l’est se celebraven a punt d’arribar a la meitat de la legislatura. Fora dels efectes regionals, va queda palès de nou l’afebliment dels partits de la coalició de Merkel, molt especialment pel que fa als socis socialdemòcrates. La CDU de la cancellera semblava que havia de superar la prova sense angúnies a Saxònia, un land de l’antic territori comunista on els conservadors són primera força des de la reunificació alemanya, el 1990. L’SPD, en canvi, va patir fins al final, ja que fins una setmana abans dels comicis els sondejos apuntaven a una victòria ultra.
Fos quin fos el resultat, Alternativa per Alemanya estava exclosa com a soci o aliat extern per la resta dels partits, siguin de dretes o d’esquerres. Però ningú no podia desitjar veure’ls en la pole position al que havia estat territori comunista, a punt de complir-se el 30è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre del 1989.
Els respectius caps dels governs regionals, el conservador Michael Kretschmer a Saxònia i el socialdemòcrata Dietmar Woidke a Brandenburg, van compartir en la campanya el repte d’haver de jugar gairebé en solitari el paper de salvadors de l’honor democràtic.
A Merkel no se l’ha vista en cap acte de campanya a l’est, ja que aquesta funció correspon, ara, a la seva successora al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata, Annegret Kramp-Karrenbauer –AKK, com se la coneix.
Res no hauria impedit, formalment, que Merkel se sumés a la campanya, Però, segurament, els estrategs del partit –o la pròpia cancellera– van recordar les tempestes de xiulets i esbroncades generals que pateix Merkel cada cop que participa en mítings en aquesta part del país, sempre per part de militants ultres.
Potser van pensar que la seva presència en els actes de campanya no hauria ajudat Kretschmer, tot al contrari.
El conservador Kretschmer ha fet campanya gairebé en solitari o amb AKK, de qui la popularitat és més aviat pobra, però almenys no atreu els qui es dediquen a escridassar.
El socialdemòcrata Woidke s’ha trobat sense cúpula visible amb qui presentar-se, ja que l’SPD encara no ha trobat relleu per a la seva presidència des de la dimissió, el mes de juny, d’Andrea Nahles, la cap del partit.
Els ultres, en canvi, han fet una campanya implacable. La cúpula del partit en ple ha donat suport Andreas Kalbitz. Sobre el líder regional han plogut, aquests darrers dies, les revelacions en els mitjans alemanys que el col·loquen agermanat amb el neonazisme i plantant una creu gamada en un hotel d’Atenes, en una excursió de fa anys a Grècia.
Kalbitz és una figura temuda dins Alternativa per Alemanya. Representa el corrent intern més radical, fins i tot perillós per a un partit que fa equilibris per no sortir-se de la legalitat. Els més moderats se n’han volgut distanciar per por a perdre l’electorat no identificable com a obertament extremista. Però en campanya han fet pinya com mai.