Segona oportunitat per a Kurz
Cinc mesos després de quedar fora del poder, arrossegat pels escàndols dels seus socis ultradretans i enderrocat per una moció de censura, el conservador Sebastian Kurz va ser el gran mimat per les eleccions anticipades austríaques.
“El poble austríac ens ha tornat al poder. Faré justícia a aquesta prova de confiança”, va dir Kurz enmig de la seva eufòrica militància i davant del clar mandat de l’elector per tornar a ser canceller.
Un 37 % (cinc punts per damunt dels resultats de fa dos anys) va treure el seu partit, l’ÖVP, segons els resultats parcials de la televisió pública, ORF.
La ultradretana FPÖ, el partit del no a la immigració, va caure deu punts fins quedar en el 16%, el que teòricament obre la porta a Kurz a renovar la darrera coalició de govern, ara amb un soci afeblit i necessitat de retrobar-se amb els electors.
Els altres guanyadors de les eleccions anticipades eren els Verds, que de la condició d’extraparlamentaris van passar al 14%, deu punts més que en les anteriors eleccions nacionals.
Un percentatge que fa possible un canvi de soci, potser amb els liberals de Neos com a puntal d’un tripartit inèdit en l’organigrama federal d’Àustria, però que l’ambiciós i pragmàtic Kurz no ha descartat en campanya. Kurz pot triar. I el color del seu nou govern pot trigar unes setmanes a definir-se.
Però, de moment, queda clar que el seu partit conservador i els Verds van ser els guanyadors d’unes eleccions precipitades per l’anomenat Ibizagate, el comprometedor vídeo gravat, fa dos anys, en una casa llogada a l’illa balear, en què es veu l’aleshores líder ultradretà Heinz Christian Strache “oferint” favors a una multimilionària russa que va resultar ser un parany.
És un entre els molts escàndols que envolten la ultradretana FPÖ, des de destrucció de proves a més i més sospites d’irregularitats financeres. Fins ara, els seus electors li mantenien la fidelitat. Ara, els han castigat, tot i que en un partit com l’FPÖ, entre les ultradretes més consolidades d’Europa, aquest pot ser un de cara a la paret temporal. No és el primer cop que se’l castiga per revifar en la següent crisi dels grans partits.
Angoixats pel clima
Ara per ara, sembla que, entre l’opinió pública austríaca, el missatge de la por de l’immigrant ha perdut impacte. A Strache l’ha rellevat al capdavant del partit el moderat Norbert Hofer, l’anomenada cara amable de la ultradreta austríaca.
El 2016, va estar a punt d’arribar a la presidència, enmig d’una forta crisi dels grans partits, però va acabar derrotat per una diferència mínima per Alexander van der Bellen, independent d’arrels ecologistes. La crisi climàtica s’ha obert pas amb força, cosa que, lògicament, afavoreix els Verds, enmig de l’empenta que els partits ecologistes han agafat a bona part d’Europa. Aquesta embranzida es nota especialment a Àustria, on els efectes de l’escalfament global són una realitat immediata. Al vot jove i essencialment urbà tradicional dels Verds, s’hi ha afegit el de molta gent gran, a ciutat o a les muntanyes, que no perdonen als ultres el seu entossudit negacionisme climàtic.
L’altre gran perdedor de les eleccions anticipades van ser els socialdemòcrates, que, malgrat els intents per renovar-se amb un nou i rejovenit lideratge –el de Pamela Rendi-Wagner–, han perdut cinc punts, per quedar en el 22%. Van quedar en segona posició i serien un relleu fàcil com a socis per a Kurz, en cas de no voler repetir amb els ultres. Però, a diferència del que passa a Alemanya, tots dos grans partits estan tan enemistats que, ara per ara, del que menys es parla a Viena és d’una gran coalició, com la que, en el passat, va governar el país. Kurz no perdona que, tot i haver trencat amb els ultres arran de l’escàndol d’Eivissa, no se’l deixés arribar a les eleccions anticipades com a canceller en funcions.
La moció de censura va embrutar el seu orgull de noi prodigi, arribat al poder amb només 31 anys, però enderrocat a mig camí. De canceller més jove de la història va passar a ser-ne el més breu, un tast difícil d’empassar per a un polític acostumat a triomfar.
Ultres, Verds o el preu de l’aliança
GEMMA C. SERRAQuè és més arriscat, tornar a governar amb un soci immers en escàndols, però afeblit, o amb un nou aliat inexplorat i enfortit per les urnes? Aquesta és l’equació que haurà de resoldre el conservador Sebastian Kurz abans de tornar, com sembla que farà, a la cancelleria.
A Àustria, les coalicions amb component ultradretà no aixequen tempestes polítiques, perquè n’hi hagut prou antecedents. Ara, Kurz podria recórrer de nou a l’FPÖ per tenir una majoria sòlida. Els votants han castigat els ultres pels seus escàndols reincidents, cosa que pot convertir-los en un soci poc exigent.
Però Kurz també pot decidir fer història i decantar-se pels Verds, el nou partit emergent i preferit dels joves. El problema, per a Kurz, és que el preu dels ecologistes pot ser més alt que el dels ultres. Exigeixen combatre la corrupció, a més de la crisi climàtica. Dues tasques prou complexes, en un país com Àustria.