lunes, 14 de octubre de 2019

Varsovia, a lo lejos

Polònia reforça la dreta hostil a Brussel·les

 

El par­tit ultra­con­ser­va­dor Llei i Justícia (PiS) va ampli­fi­car el seu domini en les elec­ci­ons par­la­mentàries de Polònia i va demos­trar, de pas­sada, la inde­fensió de Brus­sel·les davant d’un par­tit que repre­senta la con­fron­tació amb la UE.
Un 43 %, segons els son­de­jos, va treure aquest par­tit –con­tra el 37% de fa qua­tre anys–, clara­ment per davant dels libe­rals de Coa­lició Ciu­ta­dana (Ko), que van obte­nir un 27%. La cor­re­lació de for­ces entre el grans par­tits es manté, però entra amb força una coa­lició esquer­rana, amb un 11,9 %, nas­cuda de l’aliança entre par­tits fins ara mar­gi­nals.
Que el PiS repe­teixi com a força més votada és un bufe­tada a Brus­sel·les i a Donald Tusk, el pre­si­dent del Con­sell Euro­peu. Tusk va arri­bar a aquest càrrec després d’haver estat pri­mer minis­tre de Polònia, entre el 2007 i el 2004, ales­ho­res com a líder dels libe­rals polo­ne­sos. Cada pas que ha fet la Comissió Euro­pea con­tra la con­tro­ver­tida reforma del poder judi­cial polo­nesa ha estat vista per l’elec­to­rat fidel al PiS com un acte de revenja de Tusk con­tra la Varsòvia de Jaros­law Kaczynski, líder del PiS i poder fàctic polonès.
L’hos­ti­li­tat entre tots dos polítics forma part del dia a dia polític en aquest soci de la UE i l’OTAN més lle­ial a Donald Trump que als ali­ats del bloc comu­ni­tari. Tusk va repre­sen­tar l’intent de col·locar Polònia en la línia dels estats moderns i libe­rals de la UE. El líder del PiS –expri­mer minis­tre i bessó de l’expre­si­dent Lech Kaczynski, mort en la tragèdia aèria de 2010 de Smo­lensk– ha des­tros­sat una rere l’altra aques­tes expec­ta­ti­ves. El libe­ra­lisme de Tusk va impo­sar-se per un període massa curt, en el con­junt de la història de la democràcia polo­nesa.
L’expe­di­ent obert a Brus­sel·les con­tra les ini­ci­a­ti­ves del govern del PiS per reta­llar la inde­pendència del poder judi­cial, com tam­poc les mobi­lit­za­ci­ons ciu­ta­dans con­tra els intents per con­tro­lar els mit­jans de comu­ni­cació, no han fet mal als ultra­con­ser­va­dors de Kaczynski. L’elec­to­rat del PiS sem­bla encai­xar sense pro­ble­mes que el seu home fort col·loqui, com a caps de govern, polítics dòcils com ara el mode­rat Mateusz Morawi­ecki i la seva ante­ces­sora, Beata Szydlo, més fàcils de pre­sen­tar a les cime­res de la UE que Kaczynski. No cal espe­rar d’ells sor­ti­des de to com les de l’hon­garès Orbán i Varsòvia s’estal­via així el duel públic amb Tusk, un polonès repre­sen­tant, per molts com­pa­tri­o­tes, de la burocràcia de Brus­sel·les.
Imatge de pros­pe­ri­tat

El PiS ha venut la imatge de pros­pe­ri­tat, aug­ments d’ajuts a la família, millo­res de les pen­si­ons i la pro­mesa d’un salari mínim digne, neu­tra­lit­zant així les crítiques d’Europa. El 2015, en plena crisi migratòria, defen­sava tan­car fron­te­res als refu­gi­ats, sobre­tot musul­mans, en una Polònia on el 95 % de la població és catòlica. Qua­tre anys després, en les urnes con­ti­nua manant un par­tit amb ultra­con­ser­va­dor, antiim­mi­gració, homòfob i mas­clista.