Revuelta de perfil bajo

AKK guanya un primer combat

GEMMA C. SERRA - BERLÍN

Anne­gret Kramp-Kar­ren­ba­uer va dei­xar ahir per fi la zona del per­fil baix com a líder per pas­sar a l’ofen­siva: “Si el par­tit no està d’acord amb la meva línia, el con­gres és l’espai per tan­car la qüestió i dis­cu­tir-ho. Aquí i ara”, va dir, després d’una hora i mitja de dis­curs davant dels dele­gats de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU). Una al·lusió clara al seu prin­ci­pal rival intern, el dretà Fri­e­drich Merz, a qui un any enrere va der­ro­tar en la lluita per suc­ceir Angela Merkel al cap­da­vant del par­tit. Merz no només no ha encai­xat la der­rota d’ales­ho­res, sinó que es des­perta cada cop que li sem­bla oportú, ja sigui per cri­ti­car des dels mit­jans de comu­ni­cació el lide­ratge d’AKK, com s’ano­mena Kramp-Kar­ren­ba­uer, o per atri­buir a la “mala imatge” de la coa­lició de Merkel els mals resul­tats del par­tit a qual­se­vol elecció, sigui naci­o­nal o regi­o­nal.

“Ha estat un dis­curs valent”, va reconèixer poc després Merz, un dels ora­dors més espe­rats al congrés fede­ral de la CDU, a la ciu­tat de Leip­zig, a l’est del país. Merz, en el pas­sat cap del grup par­la­men­tari con­ser­va­dor, no té cap funció dins del par­tit des que el 2002 va dei­xar aquell càrrec, arra­co­nat ales­ho­res per Merkel. S’ha dedi­cat a fer diners des de dife­rents grups de pressió, fins que l’any pas­sat va sor­tir de la rere­guarda política per pre­sen­tar-se com a con­tra­can­di­dat d’AKK i repre­sen­tant de l’ala més dre­tana del par­tit. L’elecció de la lle­ial AKK, més pro­pera a la línia de Merkel, no l’ha dei­xat aquest cop fora de joc, sinó que pretén con­ti­nuar viu al par­tit, si més no fins que es defi­neixi qui serà el pròxim can­di­dat a la can­ce­lle­ria del grup con­ser­va­dor.

Ahir, si més no, va deci­dir no res­pon­dre el des­a­fi­a­ment que li va llançar AKK. Es va con­for­mar amb l’elogi al seu coratge, es va endur uns quants aplau­di­ments a la seva bona retòrica… I va dei­xar una mena de “con­ti­nuarà” pel que fa a la lluita interna pel poder a la CDU.

Segu­ra­ment va cal­cu­lar que no era el millor moment. AKK està molt tocada per les suc­ces­si­ves crítiques a la seva gestió com a líder del par­tit i com a minis­tra de Defensa de Merkel.

Impo­pu­la­ri­tat

Però no hi havia pers­pec­ti­ves sòlides que es pre­ci­pités la decisió a l’entorn de la can­di­da­tura per a les gene­rals del 2021, quan Merkel es retiri defi­ni­ti­va­ment. Merz aspira a ser l’ele­git, tot i que, lògica­ment, li per­toca a AKK. El par­tit ho vol deci­dir l’any vinent. I inten­tar-ho ara podria impli­car cre­mar-se. Pot­ser pensi que és millor dei­xar que AKK con­tinuï caient en els son­de­jos d’opinió –un 70% dels ale­manys no la veuen apta per ser can­ce­llera.

Merkel va tenir el seu dis­curs de glòria, mal­grat que teòrica­ment el seu paper en un congrés del par­tit no havia de ser relle­vant aquest cop. Durant divuit anys, els que va diri­gir la CDU, va ser pro­ta­go­nista abso­luta de cada cita amb els dele­gats. Ara aquest paper li per­toca a AKK.

L’ober­tura del congrés va coin­ci­dir, però, amb l’ani­ver­sari del dia en què Merkel va ser inves­tida com a can­ce­llera per pri­mer cop. Va ser el 22 de novem­bre del 2005, el dia que va fer història per par­tida doble, en esde­ve­nir la pri­mera dona i la pri­mera per­sona cres­cuda a l’antic ter­ri­tori comu­nista que arri­bava al poder de la gran potència euro­pea.

“Podem estar orgu­llo­sos d’aquests catorze anys”, va dir AKK. “És la nego­ci­a­dora més dura que un es por tro­bar a la vida”, hi va afe­gir la pre­si­denta electa de la Comissió Euro­pea (CE), Ursula von der Leyen, que a Leip­zig es va aco­mi­a­dar de la vice­pre­sidència que ocu­pava a la CDU per con­cen­trar-se en la feina futura a Brus­sel·les. Merkel, la nego­ci­a­dora incom­bus­ti­ble, però que no s’aixeca de la taula fins a tro­bar un con­sens, hi va afe­gir Von der Leyen.

Totes tres, la líder del par­tit, la cap del govern i la pre­si­denta de la CE, són la millor carta de pre­sen­tació de la CDU com a for­mació con­ser­va­dora oberta al lide­ratge femení. Ho tenen mala­ment els homes que inten­tin minar-les, com va expe­ri­men­tar ahir Merz un cop més en la seva llarga tra­jectòria d’enfron­ta­ments amb Merkel, pri­mer, i amb la seva suc­ces­sora, durant dos anys seguits

Els incendiaris ultres, ni de lluny

“La ultradreta és el terreny propici per al neonazisme. Ells són els piròmans que propicien amb el seu discurs incendiari els crims dels radicals, com ara l’assassinat de Walter Lübcke”, va dir AKK davant del congrés.

Lübcke era un polític local del partit, compromès amb l’acollida de refugiats, que va morir assassinat per un neonazi una matinada, a la terrassa de casa seva. No hi pot haver acostaments amb Alternativa per a Alemanya (AfD), la tercera força a escala nacional i el principal beneficiat de l’erosió dels partits establerts, siguin de dretes o d’esquerres. Mesos abans de la mort de Lübcke, en l’anterior congrés de la CDU, ja s’havia aprovat una resolució en què es descartava cap aliança política o col·laboració amb l’AfD. La determinació d’aïllar-los no ha canviat, almenys, dins la cúpula del partit i malgrat les opinions d’alguns representants regionals, que volen, si més no, obrir el “diàleg” amb les formacions ultradretanes.