Merkel arrenca un pla per aturar la guerra a Líbia
Líbia és lluny encara de la pau, i la trobada entre els líders de dotze països involucrats en la seva guerra no va aconseguir fer seure plegats Khalifa Haftar, el militar que té assetjada Trípoli, i el cap de govern d’Acord Nacional, Fayez al-Sarraj, el primer ministre reconegut per l’ONU. Però sí que va arrencar als líders presents, inclosos el president rus, Vladímir Putin, i el turc, Recep Tayyip Erdogan, el compromís de no continuar alimentant aquesta guerra. Rússia, juntament amb França, actua en el conflicte d’aliat militar de Haftar, l’home fort del país, que controla un 70% del seu territori. Turquia, com Itàlia, ho és d’Al-Sarraj, el líder reconegut i gairebé imposat per l’ONU, però pràcticament arraconat pel mariscal.
Respectar l’embargament d’armes decretat per l’ONU era un dels compromisos que Angela Merkel volia aconseguir dels seus convidats a la conferència de Berlín. El document final ho preveu, de la mateixa manera que hi consta el compromís d’un alto el foc permanent. Però la mateixa cancellera va admetre que els dos representants libis no havien compartit espai ni havien participat directament en la conferència, sinó que l’havien seguida en sales diferents.
La pau és llunyana, a Berlín només ha “començat un procés”, va dir la cancellera al final de les sessions, amb molts dels seus convidats ja rumb cap a casa. Unes hores abans, s’havia assistit a una desfilada impressionant de cotxes oficials i salutacions de líders mundials a Merkel: el rus Putin, el francès Emmanuel Macron, el turc Erdogan, l’italià Giuseppe Conte, el britànic Boris Johnson i l’egipci Abdel Fattah al-Sisi van respondre a la convocatòria. Oficialment, l’amfitrió era Guterres. Però la senyora de la casa era Merkel.
Hi havia dotze països convidats, la majoria representats pels seus líders, o pel segon, com Mike Pompeo, secretari d’Estat dels EUA. La UE hi va enviar l’alt representant d’Afers Estrangers, Josep Borrell, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Hi eren presents també la Unió Africana i la Lliga Àrab. No van aparèixer ni en la desfilada ni en la foto de família Haftar ni Al-Sarraj. Però el fet que també fossin a Berlín es considerava un èxit de la diplomàcia alemanya.
El poder de convocatòria de Merkel és innegable. Però també ho és que cap dels líders presents o dels països representats en la conferència –entre els quals, la Xina– vol quedar fora del repartiment del pastís. Líbia és, per a França –aliada de Haftar– i per a Itàlia –que dona suport a Al-Sarraj–, un desert polític i un tresor petrolier. Però fins i tot aquests interessos confrontats comencen a entendre que la guerra civil que viu el país des del 2014 no és terreny propici per al negoci.
Des de la mort de Moammar al-Gaddafi, el 2011, no hi ha un poder efectiu, sinó que s’hi han multiplicat les milícies, “senyors de la guerra” i mercenaris pagats per poders estrangers. Només des que va començar l’ofensiva actual de Haftar, l’abril de l’any passat, hi ha hagut 1.500 morts. El caos afavoreix l’acció de les màfies que trafiquen amb els refugiats. Ara com ara, és impensable un acord com el subscrit el 2016 entre la UE i Turquia, a canvi de quedar-se al seu territori la migració que es llança a la Mediterrània.