Matança racista a Alemanya
“El racisme és un verí que s’ha estès en la nostra societat i ja ha provocat massa morts”, deia Angela Merkel, enmig de la commoció general a Alemanya, que es va despertar amb la notícia d’onze morts com a resultat d’una matança de formats fins ara desconeguts en aquest país.
Un home blanc de 43 anys identificat com a Tobias R. va ser-ne l’autor. Primer va obrir foc en un bar de xixa (per a fumadors de pipes d’aigua) de Hanau, ciutat veïna de Frankfurt, cap a les 10 del vespre de dimecres. D’allà va seguir amb el seu cotxe cap a un local semblant, a dos quilòmetres de distància, en un altre districte de la mateixa ciutat.
En total va matar nou persones i va deixar-ne ferides de gravetat sis més. Va fugir, sembla que cap a casa seva. Hores després, la policia informava que s’havia trobat el seu cos i el de la seva mare, a casa. L’home s’hauria suïcidat després de matar la mare. També hi era el pare, que no va resultar ferit i que va quedar detingut per ser interrogat.
Totes les víctimes mortals, d’entre 21 i 44 anys, eren d’origen estranger, tot i que algunes amb doble nacionalitat. Eren en aquell moment en aquests locals, que tenen clientela majoritàriament d’origen àrab o turc. Un relat més propi dels Estats Units que d’Alemanya. No perquè en aquest país europeu no s’hagin produït atacs racistes semblants, sinó per la manera d’actuar de l’atacant. Uns dies abans havia penjat a internet un “missatge personal als ciutadans dels Estats Units”. Hi assegurava que allà hi ha instal·lacions militars subterrànies on es maltracta criatures i es ret culte al diable. En un anglès molt correcte, també advertia als nord-americans que cal “despertar-se i resistir”, eliminar certs elements de la societat, segons les informacions difoses pel setmanari Der Spiegel.
Per Merkel, com per la fiscalia federal, que n’ha assumit la investigació, no hi ha dubte del rerefons racista. “És una barreja de pensaments delirants i de teories de la conspiració”, va dir el fiscal general, Peter Frank. El seu departament investiga encara si tenia còmplices o si persones del seu entorn estaven al corrent dels seus plans. També si estava en contacte amb radicals dins o fora d’Alemanya.
Tempesta política
El cas és que el tiroteig, seguit de la mort de l’atacant i de la seva mare, ha sacsejat Alemanya en uns moments en què encara cueja la tempesta política pel vot còmplice, a escala regional, de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) amb la ultradreta. Va ser gràcies a aquest vot còmplice que va sortir escollit cap del govern del land de Turíngia un liberal –el partit que té el grup parlamentari més petit de la cambra regional–. La mateixa Merkel ja va qualificar d’“imperdonable” aquest vot i va instar a revocar-lo. El resultat va ser la retirada del liberal elegit, Thomas Kemmerich; la renúncia d’Annegret Kramp-Karrenabuer, la seva successora al capdavant de la CDU, a ser la pròxima candidata conservadora a la cancelleria, i també del líder regional del partit a Turíngia, Mike Mohring.
“El racisme ha provocat ja massa morts”, va insistir ahir Merkel, que des d’aquest vot còmplice ha accentuat el seu rebuig declarat a la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD). No es coneix, de moment, cap vincle directe entre Tobias R. i els ultres políticament organitzats.
L’ombra d’AfD
Però per la CDU, com per la resta de l’espectre parlamentari establert, la maquinària incitadora a l’odi de l’AfD és inspiradora de deliris assassins neonazis. Merkel va recordar ahir el cas de Walter Lübcke, un polític local de la CDU, també a l’estat federat de Hessen –on hi ha Hanau–, assassinat l’any passat a casa seva per un neonazi. Lübcke figurava a la llista negra de la ultradreta per la seva defensa de l’acollida de refugiats.
El seu assassinat va encendre les alarmes dins la classe política alemanya. Des d’aleshores, tant Merkel com el president del país, el socialdemòcrata Frank-Walter Steinmeier, han endurit el to. Cada cop que es presenta l’ocasió qualifiquen l’AfD de partit que pretén “destruir la democràcia”. I critiquen qualsevol relativització d’aquest perill, ja sigui dins o fora dels seus respectius partits.