Merkel despatxa la crisi pel pacte amb els ultres
“Ai, el dia en què ens falti Merkel” és la frase que copsa un sentiment prou estès a Alemanya, fins i tot entre l’electorat aliè, cada cop que cal mostrar determinació, principis o seny. Especialment, si es parla de contenir la ultradreta.
Mentre l’actual lideratge de la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) feia escarafalls enmig de la tempesta desfermada per la seva responsabilitat en la ruptura del cordó sanitari a Turíngia, però sense trobar-hi remei, la cancellera va titllar d’imperdonable l’elecció d’un cap de govern regional amb els vots de la ultradretana Alternativa per Alemanya (AfD) i el seu propi partit.
Això va ser dijous, després que el liberal Thomas Kemmerich s’hagués posicionat com a primer ministre d’aquest land de l’est, fins ara governat per un tripartit d’esquerres. S’havia trencat la regla d’or de no aliar-se ni dependre políticament de l’AfD. Ahir, la cancellera va demostrar que no volia perdre més temps amb una qüestió que pot abocar al precipici la seva precària gran coalició –la groko– amb els socialdemòcrates. Acabada d’arribar a Berlín d’una gira per l’Àfrica, de matinada, va destituir el delegat del govern per a l’est del país, Christian Hirte (CDU), per haver felicitat Kemmerich per l’elecció. Al migdia, es reunia a la cancelleria amb les cúpules de la groko. Quatre hores després, en sortia un comunicat subscrit pels tres partits –la CDU, la Unió Socialcristiana de Baviera i el Partit Socialdemòcrata (SPD)– demanant noves eleccions a Turíngia. Gairebé al mateix temps, Kemmerich, que dijous ja havia anunciat la disposició a deixar el càrrec, confirmava la seva dimissió.
Cadascuna d’aquestes passes té una lectura pràctica. Amb el cessament de Hirte, Merkel va deixar clar que en el seu partit no tolera ambigüitats, menys encara a l’est, territori on l’AfD treu els millors resultats. Amb la proposta d’avenç electoral, que no té por d’uns comicis que, segons els sondejos, donaran una nova clatellada a la CDU i deixaran fora del Parlament els liberals. I, finalment, que deixar-se empènyer al poder per l’AfD no surt gratis. Kemmerich, un desconegut que volia ser líder malgrat pertànyer al partit més petit de la cambra regional, és rècord a la baixa quant a permanència en el poder.
Merkel ha tirat pel dret, malgrat que no és una líder amiga des les decisions ràpides. Però ha deixat en evidència Annegret Kramp-Karrenbauer, la seva successora a la CDU, que fins ara no ha sabut marcar les pautes en el partit. Encara menys pel que fa a l’anomenada Werte Union, la Unió de Valors o ala més dretana del partit, que defensa obrir un “diàleg” amb l’AfD.
L’Esquerra sortiria enfortida del desgavell
GEMMA C. SERRAA Turíngia, hi havia un primer ministre honest i amb bona reputació, Bodo Ramelow, del partit L’Esquerra. Va ser el més votat les últimes eleccions regionals i volia reeditar el tripartit amb verds i socialdemòcrates, ara en minoria. Però va acabar elegit Kemmerich gràcies al vot del seu partit liberal, de la CDU i l’AfD, el vot de la vergonya, tal com l’han anomenat els principals mitjans alemanys. Els sondejos apunten, ara, que L’Esquerra pot disparar-se al 37% (sis punts més), mentre que la CDU cauria al 12% (deu punts menys). Sembla que els liberals, que van entrar amb un 5% pelat, quedarien fora de la cambra. L’AfD defensarà la segona posició, amb una lleugera pujada. Al marge dels efectes electorals, el ressò adquirit aquests dies com a artífex de la ruptura del cordó sanitari donarà més pes encara dins el partit al seu líder en aquest land, Björn Höcke, exponent del corrent més radical i bèstia negra de la política alemanya.