jueves, 6 de febrero de 2020

Höcker escribe su historia


Els ultres alemanys trenquen l'aïllament a l’est més radical




GEMMA C. SERRA - BERLÍN


Un libe­ral, Tho­mas Kem­me­rich, pre­sent al Par­la­ment regi­o­nal de Turíngia per molt poc, va pro­vo­car ahir un ter­ratrèmol polític d’escala naci­o­nal i una monu­men­tal sotra­gada per a la gran coa­lició de la can­ce­llera Angela Merkel.


Així, Kem­me­rich va ser ele­git com a cap de govern regi­o­nal en aquest estat fede­rat de l’est del país, gràcies al vot de la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per Ale­ma­nya (AfD), que en aquest ter­ri­tori està domi­nada pel seu cor­rent més radi­cal. La Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU) de la can­ce­llera també li va donar el seu suport, enmig d’una ronda de vota­ci­ons sor­pre­nent i caòtica, en la qual l’únic man­dat que sem­blava comp­tar per als con­ser­va­dors era que no es podia “aju­dar” a con­ti­nuar en el poder l’esquerrà Bodo Rame­low, el pri­mer minis­tre del land al cap­da­vant d’un tri­par­tit amb verds i soci­al­demòcra­tes.


Rame­low va ser el més votat en les elec­ci­ons regi­o­nals de la tar­dor pas­sada, però el seu tri­par­tit va que­dar en mino­ria. L’AFD, lide­rada a Turíngia per Bjorn Höcke, repre­sen­tant de l’ala més ober­ta­ment xenòfoba i neo­nazi del par­tit, havia que­dat en segona posició. Després venien la CDU, soci­al­demòcra­tes i verds. I final­ment el Par­tit Libe­ral (FDP) de Kem­me­rich va entrar amb un 5% pelat, mínim per obte­nir escons a Ale­ma­nya, un per­cen­tatge que va esgar­ra­par per 70 vots.


Que el més votat no pugui gover­nar forma part de les regles del joc en les democràcies par­la­mentàries. Però que en comp­tes d’aquest ho faci l’últim, ja no és tan cor­rent. I menys encara si aquesta elecció s’acon­se­gueix amb els vots dels ultres.

Des de Berlín, la CDU va posar el crit al cel. La dele­gació regi­o­nal havia tirat pel dret, sense tenir en compte la reso­lució apro­vada pel congrés fede­ral del par­tit del 2018, i reno­vada el 2019, de des­car­tar qual­se­vol col·labo­ració amb l’AFD.


Clam per noves elec­ci­ons


Els soci­al­demòcra­tes, també des de la capi­tal ale­ma­nya, començaven a qüesti­o­nar la super­vivència de la groko, com es coneix la gran coa­lició de Merkel. I a la seu dels libe­rals es mun­ta­ven les pri­me­res mani­fes­ta­ci­ons per denun­ciar la “ver­go­nyosa” elecció de Kem­me­rich. La jugada no s’ha tan­cat amb la votació de final ines­pe­rat d’ahir. Kem­me­rich va obte­nir els vots neces­sa­ris en una ter­cera ronda. Rame­low es va que­dar un escó per sota. El des­ga­vell és dramàtic, no només per a la groko, sinó també per a l’esquerra. Trenta anys després de la reu­ni­fi­cació ale­ma­nya, Rame­low –un mode­rat dins el par­tit– és l’únic lider d’aquesta for­mació que ha arri­bat a gover­nar un estat fede­rat a l’est, el ter­ri­tori on històrica­ment ha tin­gut més fona­ment. Des de Berlín, uns i altres cla­ma­ven per anar a noves elec­ci­ons.