martes, 4 de agosto de 2020

El federalismo en tiempos del corona

 Alemanya torna a l’escola amb mascareta i una certa por

Meck­len­burg-Pomerània Occi­den­tal, un land d’1,6 mili­ons d’habi­tants emi­nent­ment rural, va ser, per casu­a­li­tats del calen­dari esco­lar, el camp de pro­ves per a la tor­nada a classe a Ale­ma­nya. Dijous vinent aca­ben les vacan­ces a Ham­burg; el dilluns següent, a Berlín i al land que l’envolta, Bran­den­burg; entre mit­jan agost i prin­ci­pis de setem­bre ho farà la resta del país.

La majo­ria dels esco­lars ani­ran a col·legi amb la mas­ca­reta, si més no a les zones comu­nes, pati i pas­sa­dis­sos. Alguns –com els de Rin del Nord-Westfàlia, amb 18 mili­ons d’habi­tants– no se la podran treure ni dins de la classe. D’acord amb el sis­tema fede­ral ale­many, la tor­nada a l’escola es fa de manera gra­dual, un land rere l’altre. I cada poder regi­o­nal marca el nivell de res­tric­ci­ons que creu neces­sari.

A Meck­len­burg-Pomerània Occi­den­tal, la Covid-19 ha tin­gut poca incidència: 877 con­ta­gis des de l’inici de la pandèmia, amb 20 morts, en un país amb un total de 210.402 infec­ci­ons veri­fi­ca­des i 9.148 vícti­mes mor­tals. És un retorn a l’escola amb pocs ris­cos, com­pa­rats amb Berlín o Bavi­era. A les grans con­cen­tra­ci­ons de població no es pot garan­tir que es man­tindrà la distància social necessària ni que totes les esco­les tenen les con­di­ci­ons higièniques òpti­mes. També a Ale­ma­nya hi ha hagut un fort aug­ment de con­ta­gis en les últi­mes set­ma­nes: dels 800 o 850 de mit­jan juliol, s’ha pas­sat als més de 900 dia­ris. Uns s’atri­bu­ei­xen a casos “impor­tats” dels que tor­nen de vacan­ces a l’estran­ger –Cata­lu­nya, com Navarra i Aragó, són regi­ons con­si­de­ra­des “de risc” des de la set­mana pas­sada–. D’altres, al rela­xa­ment dels cos­tums en un país on no hi va haver con­fi­na­ment radi­cal de la població però que, amb l’arri­bada de l’estiu, tot­hom es deleix per sor­tir.

La situ­ació era ja prou com­plexa i, al damunt, dis­sabte Berlín va viure una mani­fes­tació mas­siva –unes 20.000 per­so­nes–, entre par­ti­da­ris de les teo­ries cons­pi­ra­ti­ves, ultra­dre­tans i ciu­ta­dans dits “cor­rents” farts de res­tric­ci­ons. “En democràcia, la crítica sem­pre ha de ser pos­si­ble. Però la negligència és inac­cep­ta­ble”, deia el pre­si­dent Stein­me­ier, enmig del rebuig gene­ral no per la marxa en si, sinó per la des­fi­lada des­co­mu­nal pel cor de la capi­tal sense mas­ca­re­tes ni dis­tan­ci­a­ment social.

No és la pri­mera marxa d’aquest tipus. La ultra­dreta s’ha infil­trat en els movi­ments dels qui esta­ven farts de les res­tric­ci­ons i con­si­de­ren que van con­tra les lli­ber­tats indi­vi­du­als. A molts els recorda el movi­ment Pegida, les mar­xes islamòfobes que, com del no-res, van con­so­li­dar-se fa uns anys a Dres­den. Al dar­rere hi havia la ultra­dreta, que aler­tava d’una “invasió islàmica”.

Ara es mobi­lit­zen con­tra la usur­pació de lli­ber­tats indi­vi­du­als, en un país on la vida pública pràcti­ca­ment s’ha res­ta­blert –només con­ti­nuen tan­ca­des les dis­co­te­ques– i on la poli­cia els “tolera” sense actuar, tot i la deso­bediència de les nor­mes de segu­re­tat.