martes, 11 de agosto de 2020

Olaf se lanza

La socialdemocràcia obre la lluita per la cancelleria

“Avui no comença la cam­pa­nya elec­to­ral, tenim grans rep­tes com a par­tit de govern. Però volem dei­xar clara la nos­tra deter­mi­nació a gua­nyar la can­ce­lle­ria”, va asse­gu­rar Olaf Scholz, minis­tre de Finan­ces i vice­can­ce­ller de la gran coa­lició d’Angela Merkel. Mesos després d’haver estat der­ro­tat en la lluita per la pre­sidència del Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) per Saskia Esken i Nor­bert Wal­ter-Bor­jans, Scholz va fer ahir un pas enda­vant i es va pre­sen­tar com a can­di­dat per a la can­ce­lle­ria el 2021.

Ho va fer acom­pa­nyat per Esken i Wal­ter-Bor­jans, que com a pre­si­dents con­junts de l’SPD no han acon­se­guit que el par­tit aixequés el cap en els son­de­jos. Els soci­al­demòcra­tes con­ti­nuen en la ter­cera posició quant a intenció de vot –dar­rere del bloc con­ser­va­dor de la can­ce­llera i d’Els Verds–. Scholz no va acla­rir, un cop desig­nat can­di­dat, amb qui pensa aliar-se per arri­bar a la can­ce­lle­ria. De moment, se situa dar­rere d’Els Verds, que, tot i haver per­dut empenta en els últims mesos, con­ti­nuen en el segon lloc. Això vol dir que els cor­res­pon­dria a ells desig­nar el cap de govern en cas de for­mar un bloc de cen­tre­es­querra. I, a més, hau­rien de comp­tar amb L’Esquerra, par­tit fins ara des­car­tat com a soci a escala fede­ral per les seves arrels post­co­mu­nis­tes.

“Actu­a­rem d’acord amb el man­dat de l’elec­tor”, va asse­gu­rar Scholz, afir­mació que deixa oberta la porta a un front Els Verds-SPD-Esquerra. Scholz repre­senta l’ala més cen­trista del par­tit, la que va llui­tar de valent per convèncer la resta de la for­mació d’anar a una nova gran coa­lició el 2017.

No va acla­rir tam­poc quin serà el procés de rati­fi­cació de la seva can­di­da­tura. Nor­mal­ment hau­ria de pas­sar per un congrés fede­ral o per una con­sulta a la militància. Queda més d’un any per a les elec­ci­ons gene­rals. De moment, l’únic que va que­dar clar ahir és que els con­ser­va­dors de Merkel no poden ajor­nar eter­na­ment la suc­cessió de la líder. Hi ha un congrés fede­ral de la Unió Cris­ti­a­no­demòcrata (CDU), el par­tit de la can­ce­llera, a prin­ci­pis de desem­bre. El seguirà el de la Unió Soci­al­cris­ti­ana de Bavi­era (CSU), el seu par­tit ager­ma­nat, unes set­ma­nes després. Entre les dues for­ma­ci­ons hau­ran de pac­tar una can­di­da­tura. De moment, a la CDU no hi ha un aspi­rant amb prou carisma; això ha donat ales al líder bavarès Markus Söder com a pos­si­ble can­di­dat con­junt. Però Söder con­si­dera que seria millor deci­dir-ho el març de l’any vinent.

La pandèmia ha engo­lit qual­se­vol qüestió que no esti­gui rela­ci­o­nada amb la manera com com­ba­tre-la. Esken i Wal­ter-Bor­jans van des­ta­car ahir la dimensió inter­na­ci­o­nal de Scholz, que, segons ells, repre­senta la res­posta “solidària” d’Ale­ma­nya als països més cas­ti­gats per la pandèmia. Aquest segon semes­tre del 2020 està mar­cat per la pre­sidència ale­ma­nya de torn de la Unió Euro­pea (UE), on s’ha de sege­llar el fons de recu­pe­ració post­pandèmia. Scholz ha estat fins ara el sol­dat lle­ial de Merkel. Pot­ser la mateixa can­ce­llera veu en ell un suc­ces­sor ideal, tant per la seva mode­ració com pel fet de repre­sen­tar la rup­tura amb el dogma de l’aus­te­ri­tat que Berlín ha hagut d’aplicar per la pandèmia. La llàstima, però, és que aquest suc­ces­sor ideal no és del seu bloc con­ser­va­dor, sinó de l’SPD.