martes, 1 de septiembre de 2020

Picnic ultra

 

Vergonya per l’assalt al Reichstag

“La gran majo­ria dels 83 mili­ons d’habi­tants d’Ale­ma­nya tenen un com­por­ta­ment res­pon­sa­ble i seguei­xen la norma de la distància social. Fins i tot la majo­ria dels que pro­tes­ten con­tra les res­tric­ci­ons no són ultra­dre­tans. Però això no mini­mitza la gra­ve­tat de les imat­ges de dis­sabte”, deia ahir el por­ta­veu d’Angela Merkel, Stef­fen Sei­bert. Les imat­ges d’uns 200 radi­cals davant del Bun­des­tag, la seu del Par­la­ment, amb ban­de­res de l’antic Reich i símbols nazis, aver­go­nyei­xen Ale­ma­nya. Si els 38.000 que van sor­tir dis­sabte a la marxa pel cor de Berlín con­tra les res­tric­ci­ons per la pandèmia ja eren difícils de pair, els 200 que van sal­tar les tan­ques de l’edi­fici par­la­men­tari, pro­te­git per només tres agents, tenien cate­go­ria d’escàndol polític i poli­cial.

Les mar­xes dels anti­mas­ca­re­tes es repro­du­ei­xen a Ale­ma­nya des de fa set­ma­nes. Agru­pen ciu­ta­dans des­con­tents amb les res­tric­ci­ons, cons­pi­ra­noics, anti­va­cu­nes i segui­dors de cor­rents esotèrics. Les seves pro­tes­tes adop­ten for­mat de grans pícnics, entre con­sig­nes hos­tils a Merkel i “denúncies” con­tra la seva dic­ta­dura, en un país on l’ús de la mas­ca­reta no és obli­ga­tori al car­rer i on no s’ha con­fi­nat la població. Tenen garan­tit el dret a la mani­fes­tació, asse­gura Merkel, cada cop que surt la qüestió. Però és un mal­de­cap per als res­pon­sa­bles de la segu­re­tat pública, ja que òbvi­a­ment el seu objec­tiu és exhi­bir-se sense mas­ca­reta i com més ple­gats, millor.

Sei­bert pot asse­gu­rar que no repre­sen­ten la majo­ria amb l’argu­ment dels son­de­jos: un 60% dels ciu­ta­dans estan d’acord amb les mesu­res adop­ta­des con­tra la pandèmia, un 28% cre­uen que hau­rien de ser més estric­tes i només un 10% les tro­ben exa­ge­ra­des, segons un son­deig de la tele­visió pública ZDF. Només un par­tit, la ultra­dre­tana Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD), actu­al­ment amb un 9% d’intenció de vot, dona suport als anti­mas­ca­re­tes.

Però els radi­cals van apun­tar-se l’impacte mediàtic amb el mínim esforç. Els 200 del Reichs­tag eren una branca dels 2.000 ultra­dre­tans que una mica abans s’havien mani­fes­tat davant l’ambai­xada russa. Radi­cals no inte­grats ni a l’AfD ni a cap par­tit. El seu nucli dur són els ano­me­nats Reich­bur­ger (‘ciu­ta­dans del Reich’). No reco­nei­xen l’Ale­ma­nya d’avui ni les seves fron­te­res actu­als, tam­poc les lleis del Bun­des­tag. Una mino­ria amb uns 19.000 mili­tants, segons els ser­veis secrets d’Inte­rior.

Dis­sabte van apun­tar-se un gol mediàtic, en uns minuts d’assalt òbvi­a­ment simbòlic, davant l’edi­fici històric que va ocu­par Adolf Hit­ler i que ara és el cor democràtic i par­la­men­tari de l’Ale­ma­nya actual.