El negacionisme desafia la policia i la coalició de Merkel
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
Canons d’aigua a pressió, davant del Bundestag i la Porta de Brandenburg, un mes i escaig després que uns 200 ultradretans s’enfilessin a les escales de la seu del Parlament amb l’antiga bandera del Reich. Aquest cop, eren uns quants milers, als voltants de l’edifici parlamentari i el monument més emblemàtic de Berlín. Era una manifestació autoritzada, que la policia va intentar dissoldre a mig matí en palesar que no duien màscares ni es guardaven les distàncies de seguretat.
Dins del Bundestag, la gran coalició de Merkel va aprovar una llei que dona fonament legal a les mesures contra el coronavirus. Les mesures que adopti el govern no necessitaran l’aprovació del Parlament, sinó que passaran directament als poders regionals o municipals. Un atac al parlamentarisme, segons la ultradreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera força del Bundestag, que va traslladar al debat el que al carrer cridaven els antivacunes, negacionistes, conspiranoics i radicals de dretes. Merkel, que fa dos dies es va haver d’empassar el rebuig dels líders regionals a endurir les restriccions actuals, topa ara amb les provocacions al carrer i a l’hemicicle.
La llei a debat, anomenada de protecció contra les infeccions, pretén eliminar el forat existent en temes com l’ús de màscares, el tancament d’escoles o de la restauració. Tal com es preveia, la llei va ser aprovada amb la majoria de la gran coalició. Però el protagonisme de la jornada va ser, de nou, per als milers de manifestants que cridaven contra la “usurpació” democràtica i la “dictadura” de Merkel.
La cancellera es reunirà de nou amb els líders regionals dimecres, amb la intenció de consensuar més restriccions. Sense el seu consens no hi haurà manera de tirar-les endavant. Així ho estableix el sistema federal alemany, per molt que el negacionisme parli de dictadura merkeliana. La vacuna, quan hi sigui, no serà obligatòria, però els antivacunes i els conspiranoics, agermanats amb la ultradreta, dominen l’espai mediàtic. Els ciutadans corrents antirestriccions, sigui per motius econòmics, socials o ètics, queden eclipsats pels radicals.
Canons d’aigua a pressió, davant del Bundestag i la Porta de Brandenburg, un mes i escaig després que uns 200 ultradretans s’enfilessin a les escales de la seu del Parlament amb l’antiga bandera del Reich. Aquest cop, eren uns quants milers, als voltants de l’edifici parlamentari i el monument més emblemàtic de Berlín. Era una manifestació autoritzada, que la policia va intentar dissoldre a mig matí en palesar que no duien màscares ni es guardaven les distàncies de seguretat.
Dins del Bundestag, la gran coalició de Merkel va aprovar una llei que dona fonament legal a les mesures contra el coronavirus. Les mesures que adopti el govern no necessitaran l’aprovació del Parlament, sinó que passaran directament als poders regionals o municipals. Un atac al parlamentarisme, segons la ultradreta d’Alternativa per Alemanya (AfD), la tercera força del Bundestag, que va traslladar al debat el que al carrer cridaven els antivacunes, negacionistes, conspiranoics i radicals de dretes. Merkel, que fa dos dies es va haver d’empassar el rebuig dels líders regionals a endurir les restriccions actuals, topa ara amb les provocacions al carrer i a l’hemicicle.
La llei a debat, anomenada de protecció contra les infeccions, pretén eliminar el forat existent en temes com l’ús de màscares, el tancament d’escoles o de la restauració. Tal com es preveia, la llei va ser aprovada amb la majoria de la gran coalició. Però el protagonisme de la jornada va ser, de nou, per als milers de manifestants que cridaven contra la “usurpació” democràtica i la “dictadura” de Merkel.
La cancellera es reunirà de nou amb els líders regionals dimecres, amb la intenció de consensuar més restriccions. Sense el seu consens no hi haurà manera de tirar-les endavant. Així ho estableix el sistema federal alemany, per molt que el negacionisme parli de dictadura merkeliana. La vacuna, quan hi sigui, no serà obligatòria, però els antivacunes i els conspiranoics, agermanats amb la ultradreta, dominen l’espai mediàtic. Els ciutadans corrents antirestriccions, sigui per motius econòmics, socials o ètics, queden eclipsats pels radicals.