Merkel no vol esquiadors en plena pandèmia
Cal evitar qualsevol viatge que no sigui imprescindible. I, encara més, els turístics, va advertir Angela Merkel, al Bundestag (Parlament federal), en una compareixença per explicar les raons per allargar les restriccions actuals fins al gener.
Per turisme, s’entén, en aquest moment de l’any, la temporada d’esquí. I és aquí on la cancellera vol el tancament de totes les estacions europees, com a mínim fins entrat el mes de gener. Tant les pròpies –principalment, a Baviera, que sosté plenament el parer de la cancellera– com les d’Àustria o Suïssa, que s’hi neguen.
“Intentarem que s’aprovi a escala europea el tancament de les estacions d’esquí”, va dir Merkel. És difícil que s’aconsegueixi, va admetre tot seguit, vist que el soci austríac no hi donarà suport, com ja ha avançar el canceller Sebastian Kurz.
No és el primer cop que Viena i Berlín xoquen –ja ho van fer quan Alemanya va decidir mantenir obertes les fronteres als refugiats, durant la crisi migratòria del 2015–. Però la iniciativa de la cancellera tindrà el seu pes entre els ciutadans i potser també en el conjunt de la UE, ja que Berlín ostenta la presidència de torn fins al gener. Alemanya va sortir-se’n millor que altres socis en la primera onada de la pandèmia.
La cancellera sembla percebre ara com una imprudència haver obert el turisme el juliol passat. Aleshores, les pressions del sector –i de països com ara Espanya o Itàlia, destins preferents per a l’estiuejant alemany– eren fortíssimes. A partir de l’agost, la calma alemanya enmig de la pandèmia va presentar les primeres escletxes i es van començar a disparar les xifres dels contagis.
Al setembre, el territori alemany semblava encara un oasi de control, en el context de zones de risc escampades per gairebé tota la UE. Ara per ara, però, pràcticament tot Alemanya és zona vermella, amb índexs d’incidència acumulada en set dies que superen el 200 contagis per 100.000 habitants, com és el cas de Berlín. Algunes barriades de la capital, com ara Kreuzberg o Neukölln, superen els 300 casos. Segons el criteri marc de l’Institut Robert Koch (RKI), a partir de 50 casos per set dies i 100.000 habitants s’està en zona de risc.
No és només aquest grau d’incidència el que provoca l’alarma de Merkel. Els contagis augmenten en el moment en què es fan més tests. Molt pitjor és el nombre de morts diaris: dels 36 a 50 de mitjan octubre es va arribar dimecres als 410, la màxima diària absoluta en tota la pandèmia.
Demanda judicial
Merkel no vol un nou Ischgl, l’estació d’esquí austríaca on, en la primera onada, es van registrar milers de contagis, la majoria, de visitants estrangers. Ischgl no és una estació d’esquí com tantes altres. És una mena d’Eivissa d’hivern, on, a més d’esquiar, es va a la discoteca.
Hi ha una demanda judicial col·lectiva que aplega 6.000 casos –4.000 dels quals, alemanys–. S’espera que al gener o al febrer s’obri un primer judici contra l’Estat austríac com a presumpte responsable del desgavell. Un primer informe va determinar que les autoritats corresponents no van advertir els turistes del perill d’infecció en aquell còctel d’esquí i discoteca.
Merkel no vol turisme ni viatges innecessaris. Vol que les vacances de Nadal s’aprofitin per visitar la família i poca cosa més. Després de vuit hores de negociació amb els poders regionals, dimecres, va sortir amb un consens per allargar fins entrat el gener les restriccions que havien de ser només per al novembre. És a dir, bars i restaurants només poden vendre menjar i begudes per emportar-se a casa, l’oci nocturn està tancat i barrat, igual que museus, sales de concerts, teatres, cinemes i tota la resta d’oferta cultural.
El comerç continua obert amb restriccions d’aforament, mentre que per a l’activitat escolar hi ha un concepte mixt en zones de risc elevat, que consisteix a alternar les classes presencials amb les tasques a casa. L’assistència a classe és en grups reduïts i fixos.
En la reunió amb els líders regionals es va acordar alleugerir una mica les restriccions cap al 20 de desembre i possibilitar que per Nadal es puguin reunir fins a 10 persones –ara el límit són 5, de dues llars diferents com a màxim–. Una idea criticada pels experts. L’experiència ha demostrat que, fins i tot amb les restriccions vigents, les reunions privades queden fora de control. Ampliar el marge implica donar un xec en blanc a les festes de tota mena.
De moment, el govern regional de Berlín –una coalició de socialdemòcrates, verds i esquerra– ha decidit ser més prudent encara que la canceller i no alleugerir res.
Al capdavall, si la idea és no deixar ningú sol o visitar l’àvia o l’avi, amb el límit de cinc persones n’hi ha prou.