La nova onada terrorista s’estén arreu d’Europa
Els missatges del canceller austríac, el conservador Sebastian Kurz, i del president del país, el verd Alexander van der Bellen, semblaven calcats: “No deixarem que ens divideixin”, deia el cap del govern l’endemà de l’atemptat gihadista al cor de Viena. “L’odi mai no serà tan fort com la democràcia i la llibertat”, hi va afegir el cap d’estat, en un segon missatge institucional.
El Ministeri de l’Interior, mentrestant, demanava a la població no sortir de casa. L’acció d’un jove nascut als afores de Viena, de pares nord-macedonis i d’origen albanès, radicalitzat i seguidor d’Estat Islàmic (EI), va castigar una de les ciutats teòricament més segures d’Europa, la nit en què molts ciutadans i algun turista es prenien la darrera cervesa abans que entrés en vigor el nou confinament decretat per la pandèmia.
Kujtim Fejzula, de 20 anys, condemnat dos anys enrere a 22 mesos de presó per haver volgut afegir-se al gihad i en llibertat condicional des del desembre, va matar en l’últim vespre de bars i restaurants oberts quatre d’aquests ciutadans –dos homes i dues dones– i va deixar ferides una vintena de persones més –la majoria de les quals, de gravetat, inclòs un policia.Fejzula s’havia col·locat un fals cinturó d’explosius, i havia pres una arma automàtica, una pistola i un ganivet. Va començar a disparar indiscriminadament al cor del nucli antic, prop de la sinagoga jueva i també de la zona de bars i terrasses, la part més coneguda de la capital austríaca.
Va continuar la seva acció per cinc punts més de la ciutat, amb intenció de matar tot aquell que li sortís al pas, mentre la gent corria a buscar aixopluc en altres restaurants, hotels i portalades.
Nou minuts després del primer tret, va morir a mans de la policia, que és molt present aquests dies als carrers de Viena, tant per garantir el seguiment de la pandèmia com per l’alerta estesa per tot Europa enmig de la nova onada d’atacs del radicalisme islàmic. L’endemà es van detenir catorze persones de l’entorn de l’atacant, que, segons el setmanari Der Spiegel, tenia contactes amb el radicalisme islàmic a Alemanya.
Recerca d’un còmplice
Durant hores es va estar buscant altres implicats. Interior va descartar ahir que hi hagués un segon atacant, després d’un primer examen dels 20.000 vídeos gravats per ciutadans que havien estat testimonis de l’acció terrorista. La difusió a les xarxes de desenes d’aquests vídeos enmig del pànic, mentre la policia demanava no fer-ho, és un dels aspectes negatius de la nit. La part heroica la van aportar dos homes d’origen turc, que van arriscar les seves vides enmig del tiroteig per salvar la d’un policia ferit.
Indirectament, van contribuir a donar força als missatges del canceller Kurz, que va demanar no posar els musulmans i les persones d’arrels estrangeres al mateix sac del radicalisme assassí ni identificar un determinat país d’origen amb el terrorisme islàmic.
L’altre virus no dominat
Un mestre francès decapitat per haver ensenyat caricatures de Mahoma; l’atemptat en una església de Niça, amb tres morts, i un atac a ganivetades contra una parella d’homosexuals a Dresden, amb un mort, comès a principis d’octubre per un sirià i revelat ara com a atac islamista. A Europa s’ha despertat de cop una nova onada d’atemptats identificables com a islàmics, comesos per homes joves, presumptament sols, i fitxats per la policia com a perillosos o condemnats en el passat per haver-se volgut afegir al gihad, en el cas del de Viena. Tot això, en una Europa amb restriccions de mobilitat desconegudes en temps de pau, i on es demana a la població no sortir al carrer si no és imprescindible. Un còctel que ningú pot desitjar i que sembla que aboca els governs a una dinàmica de reforçar unes fronteres per les quals, de fet, cada cop passa menys gent. Tancats a casa, amb por del perill que ve de fora, visible o invisible.