Cap a la llibreria i el bosc
GEMMA C. SERRA - BERLÍN
A les llibreries hi ha molta vida. I al bosc, l’aire necessari per escampar els pensaments tristos d’un Nadal de portes tancades. Les llibreries de Berlín de barri, o en format de gran superfície comercial amb tres o quatre plantes, han quedats excloses del tancament gairebé total de la vida pública dictat una setmana abans d’entrar en el gran shopping nadalenc. També es pot aprofitar per renovar-se les ulleres. Les òptiques tampoc no estat afectades per les dràstiques restriccions adoptades. Supermercats, botigues de vins, drogueries i altres comerços anomenats essencials continuen oberts, concepte en el qual entren tallers de bicicletes i botigues ecològiques. Els bars i restaurants mantenen la persiana mig aixecada, però només poden vendre menjar per endur-se a casa.
Als barris pot semblar que la vida és gairebé normal. El centre de Berlín està mort. No hi ha turisme, la gran majoria de les botigues estan tancades i la vida cultural –des d’òperes fins a museus, biblioteques, teatres i cinemes–, així com discoteques i clubs, va tancar portes ja el 2 de novembre.
Fins al 10 de gener aquesta serà la situació. Com a mínim. No hi ha restriccions de mobilitat, tot i que es demana no viatjar ni dins del país ni fora si no és imprescindible. Les reunions familiars seran de format reduït –una mica ampliat en els dies estrictes del 24 al 26. I fins i tot les esglésies demanen seguir la missa des de casa o, en cas d’anar al temple, preparar-se per oficis sense cants.
S’ha revitalitzat la visita a la llibreria, on hi ha una limitació d’aforament més o menys rígida. Cada llibreria és un món. I els boscos berlinesos –com ara el de Grunewald i el gran parc del Tiergarten– són espais d’esbarjo per a famílies, parelles, grups reduïts d’amics o ciclistes. Les pistes del vell aeroport de Tempelhof, fora de funcionament des del 2008, són un espai públic lliure i gratuït al mig del casc urbà per practicar qualsevol esport individual o estirar les cames. I hi ha qui encara s’anima al discret Glühwein to Go –el tradicional vi calent del Nadal alemany–, tot i que s’ha prohibit el consum d’alcohol a la via pública, després dels pícnics amb guants i bufanda o festes espontànies que s’havien viscut quan les restriccions eren més suaus.
Desig de Merkel
A Angela Merkel li hauria agradat que les restriccions s’haguessin endurit a mitjan novembre, quan es va començar a disparar la corba dels contagis, en un país de 83 milions d’habitants que va sortir més ben parat que altres de la primera onada del coronavirus. Els líders regionals no li van donar suport. I, a Alemanya, correspon als lands implementar les mesures.
La cancellera no va poder imposar aleshores la línia de la màxima cautela. El consens amb els poders regionals va arribar quan s’anava de rècord en rècord de contagis i víctimes mortals –aquesta setmana es van superar els 30.000 nous casos i gairebé mil morts en un sol dia.
El comportament individual tampoc no va ser tan responsable com Merkel ha reclamat en els seus missatges al ciutadà, des del Parlament o en les compareixences davant els mitjans. Merkel, a punt d’entrar a la recta final del seu darrer mandat –es retirarà després de les eleccions generals del setembre del 2021–, ha comprovat els límits del seu poder. A Alemanya, amb la pandèmia descontrolada; o a la UE, on en el seu semestre de presidència de torn del Consell Europeu ha hagut de fer concessions a Polònia i Hongria per aconseguir llum verd al fons de recuperació postpandèmia.
A les llibreries hi ha molta vida. I al bosc, l’aire necessari per escampar els pensaments tristos d’un Nadal de portes tancades. Les llibreries de Berlín de barri, o en format de gran superfície comercial amb tres o quatre plantes, han quedats excloses del tancament gairebé total de la vida pública dictat una setmana abans d’entrar en el gran shopping nadalenc. També es pot aprofitar per renovar-se les ulleres. Les òptiques tampoc no estat afectades per les dràstiques restriccions adoptades. Supermercats, botigues de vins, drogueries i altres comerços anomenats essencials continuen oberts, concepte en el qual entren tallers de bicicletes i botigues ecològiques. Els bars i restaurants mantenen la persiana mig aixecada, però només poden vendre menjar per endur-se a casa.
Als barris pot semblar que la vida és gairebé normal. El centre de Berlín està mort. No hi ha turisme, la gran majoria de les botigues estan tancades i la vida cultural –des d’òperes fins a museus, biblioteques, teatres i cinemes–, així com discoteques i clubs, va tancar portes ja el 2 de novembre.
Fins al 10 de gener aquesta serà la situació. Com a mínim. No hi ha restriccions de mobilitat, tot i que es demana no viatjar ni dins del país ni fora si no és imprescindible. Les reunions familiars seran de format reduït –una mica ampliat en els dies estrictes del 24 al 26. I fins i tot les esglésies demanen seguir la missa des de casa o, en cas d’anar al temple, preparar-se per oficis sense cants.
S’ha revitalitzat la visita a la llibreria, on hi ha una limitació d’aforament més o menys rígida. Cada llibreria és un món. I els boscos berlinesos –com ara el de Grunewald i el gran parc del Tiergarten– són espais d’esbarjo per a famílies, parelles, grups reduïts d’amics o ciclistes. Les pistes del vell aeroport de Tempelhof, fora de funcionament des del 2008, són un espai públic lliure i gratuït al mig del casc urbà per practicar qualsevol esport individual o estirar les cames. I hi ha qui encara s’anima al discret Glühwein to Go –el tradicional vi calent del Nadal alemany–, tot i que s’ha prohibit el consum d’alcohol a la via pública, després dels pícnics amb guants i bufanda o festes espontànies que s’havien viscut quan les restriccions eren més suaus.
Desig de Merkel
A Angela Merkel li hauria agradat que les restriccions s’haguessin endurit a mitjan novembre, quan es va començar a disparar la corba dels contagis, en un país de 83 milions d’habitants que va sortir més ben parat que altres de la primera onada del coronavirus. Els líders regionals no li van donar suport. I, a Alemanya, correspon als lands implementar les mesures.
La cancellera no va poder imposar aleshores la línia de la màxima cautela. El consens amb els poders regionals va arribar quan s’anava de rècord en rècord de contagis i víctimes mortals –aquesta setmana es van superar els 30.000 nous casos i gairebé mil morts en un sol dia.
El comportament individual tampoc no va ser tan responsable com Merkel ha reclamat en els seus missatges al ciutadà, des del Parlament o en les compareixences davant els mitjans. Merkel, a punt d’entrar a la recta final del seu darrer mandat –es retirarà després de les eleccions generals del setembre del 2021–, ha comprovat els límits del seu poder. A Alemanya, amb la pandèmia descontrolada; o a la UE, on en el seu semestre de presidència de torn del Consell Europeu ha hagut de fer concessions a Polònia i Hongria per aconseguir llum verd al fons de recuperació postpandèmia.